Com votaven els nostres avis i besavis durant els convulsos anys 30? Fins ara, obtenir una radiografia precisa i detallada dels resultats electorals de la Segona República espanyola era una tasca àrdua per als investigadors i pràcticament impossible per al gran públic. Ara, un nou projecte de recerca liderat pel politòleg i el professor de ciència política de la UPF Toni Rodon ha llançat l’Atles Electoral de la Segona República, una eina pionera que permet consultar els resultats de les eleccions legislatives d’abril del 1931, novembre del 1933 i febrer del 1936 amb un nivell de detall inèdit, ja que recull dades dels 9.000 municipis de l’Estat de les tres eleccions legislatives. El projecte, que s’ha presentat en fase beta, ha posat a disposició de la ciutadania un mapa interactiu –d’accés obert i amb fitxers descarregables– que recull i harmonitza les dades electorals.
En aquesta primera fase, l’eina ja permet visualitzar els resultats de febrer de 1936, mentre que les dades de 1933 i 1931 s’aniran incorporant progressivament. Durant el mes de juny està previst que es completin les dades de les eleccions del 1933, i després de l’estiu, les del 1931. “La gent podrà veure els resultats del seu municipi, com votava el seu municipi fa uns 60 anys”, explica Rodón en conversa amb El Món, on també destaca que l’elaboració d’aquest mapa interactiu ha tingut una feina ingent de documentació perquè en alguns casos la informació estava disponible, però en d’altres van haver de recórrer als arxius –per demanar les actes de votació, les fulles electorals i tota la documentació primigènia– per posteriorment digitalitzar tota la informació que estava escrita a mà a partir d’un model d’intel·ligència artificial.
El projecte, realitzar gràcies al finançament obtingut per l’Agència Estatal de Recerca del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, permet consultar els resultats electorals municipi a municipi. Així, es cartografia la geografia electoral de la Segona República, amb el màxim nivell de detall possible, amb l’objectiu de revelar els patrons territorials de suport polític i les profundes divisions que van donar forma a la Segona República. L’eina permet comparar els canvis polítics entre regions, coalicions i períodes.
Un llibre per analitzar els resultats
Toni Rodon explica que en altres països d’Europa com Alemanya, França, Itàlia o el Regne Unit els resultats electorals de les democràcies primigènies és a un clic, però a l’Estat espanyol aquesta informació no existia. “Catalunya i el País Basc ho tenien molt bé, però hi ha d’altres llocs que pràcticament érem els primers que consultàvem la documentació”, subratlla sobre un projecte que ha comportat sis anys de recerca exhaustiva. El politòleg, a més, explica que aquest mapa també tindrà una segona part amb un llibre per analitzar les dinàmiques electorals d’aquest període. “Volem estudiar perquè va caure la Segona República, perquè va ser un període on les elits i els votants estaven molt polaritzats”, assenyala.
