L’exvicepresident del Parlament, Josep Costa, ha tret punta al llapis i als seus coneixements jurídics per registrar un duríssim, dens i estudiat recurs de reforma contra el seu processament per desobediència pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Costa carrega els neulers contra la seva detenció per “il·legal” i “inútil” i desgrana tota una conspiració dels poders de l’Estat per reprimir la “minoria nacional catalana”. Un pla que, segons l’exvicepresident, aplica amb “entusiasme” la magistrada instructora, Mercedes Alegret, a qui acusa de “prevaricar”. El cas va néixer arran d’una denúncia de la fiscalia, i l’acusació de Vox, per haver admès a tràmit dues iniciatives parlamentàries sobre la Corona espanyola i el dret a l’autodeterminació.
Costa enceta el recurs, de 65 pàgines i al que ha tingut accés El Món, desgranant els termes i les condicions de la seva detenció el passat 27 d’octubre. Un acte que titlla de “inutilitat” i “d’il·legal”. Tot en base tres arguments principalment, que el delicte pel qual se l’acusa no té pena de presó; que l’investigat no ha d’estar a disposició del tribunal per al “compliment coactiu de la pena (inhabilitació), que, eventualment, es podria executar sense la seva presència”; i en darrer terme, que la seva presència és “irrellevant” per aclarir els fets imputats perquè ja havia avançat que s’acollia al dret a no declarar.
Uns fets que, per Costa, porten a la conclusió que s’ha vulnerat el dret a la llibertat personal, a la llibertat de moviments i a no declarar. “I això”, prosegueix, “amb les evidents repercussions que una detenció suposa, a més, sobre la seva vida privada, encara que sigui de poques hores”. D’aquí que assenyali amb duresa contra la magistrada: “és clar el desconeixement absolut que la magistrada instructora ve observant de la naturalesa normativa i vinculant dels drets fonamentals”. Una idea que li referma l’expressió de la magistrada en la seva ordre de detenció que “de forma innecessàriament ofensiva que el recurrent la va obligar a detenir-lo”.
En el mateix recurs, el jurista independentista, descriu la maniobra de l’Estat per anorrear les aspiracions polítiques de la “minoria nacional catalana” a través d’una conspiració jurídico institucional. “El pervers mecanisme de judicialitzar la política i, en aquest cas concret, de criminalitzar el debat parlamentari, no és més que una altra forma d’exercir un desproporcionat i il·legítim poder en contra de la voluntat sobirana dels votants que pertanyen a una minoria nacional el clara infracció de el que preveu l’article 2 de el Tractat de la Unió Europea“, assegura en el seu escrit.
“Aquesta causa s’ha posat en marxa com a culminació d’un mètode antidemocràtic consistent en instrumentalitzar el Tribunal Constitucional per aplicar la censura prèvia al debat parlamentari“, indica. “La magistrada instructora, de forma prevaricadora (dit estrictament en termes de defensa), es presta a aquesta estratègia amb entusiasme”, retreu Costa. “L’acció iniciada per l’executiu central, recolzada i denunciada pel Tribunal Constitucional i, ara, executada en aquest procediment no és més que una altra forma de reprimir el legítim exercici dels seus drets polítics per part dels que han estat democràticament elegits per a representar, al Parlament de Catalunya, a una minoria nacional com és la catalana dins de l’actual configuració del Regne d’Espanya“, conclou Costa.
L’exvicepresident també entra en el concepte d’inviolabilitat parlamentària. Així considera que en el cas on està processat “qui està ignorant, eludint o desobeint les resolucions del Tribunal Constitucional, i més concretament aquelles que delimiten perfectament la prerrogativa de la inviolabilitat, són el Ministeri Fiscal i la magistrada instructora”. “Pretendre construir sobre aquestes bases una acusació penal de desobediència al Tribunal Constitucional contra la Mesa del Parlament de Catalunya és una burla al principi de separació de poders, a la democràcia i a l’estat de dret“, alerta.
Així, Costa al·lega també la manca d’imparcialitat del jutge, de la vulneració del dret determinat per llei així com de la tutel·la judicial efectiva per tal d’aturar el procediment. “La continuació del procediment és palesament arbitrària, il·legal i nul·la, per manca de jurisdicció dels tribunals de l’ordre penal sobre els fets”, tanca Costa en el seu recurs.
