Un dels trets de la campanya actual per les eleccions autonòmiques a Castella i Lleó ha estat l’interès que han aixecat en la premsa internacional les candidatures de l’España Vaciada. EL MÓN ha pogut conversar aquest dijous amb el corresponsal de la revista The Economist, Lane Green, que està treballant aquests dies al voltant del fenomen rural. Green, —de retorn a “l’Espanya plena” perquè viu a Madrid, bromeja— confessa que està “en xoc” per alguns dels atacs que aquest col·lectiu de plataformes ciutadanes està rebent des del PP. De fet, el candidat popular, Alfonso Fernández Mañueco, ha comparat aquesta setmana les plataformes amb els “separatistes” per unes reivindicacions que considera “insolidàries”.
“Mañueco ha comparat grups com Soria Ya amb els separatistes. Per a mi això va ser un xoc i no sé què en pensen la gent de Soria Ya, però imagino que no els ha agradat gaire”, comenta astorat Green. Aquest corresponsal va arribar a Espanya l’agost passat i confessa que encara té moltes coses per aprendre sobre els principals conflictes de l’estat, inclosa la qüestió de l’organització territorial. “No vull pronunciar-me sobre aquest tema perquè és molt complicat a Espanya. Sé que és molt important, però encara estic aprenent molt sobre l’organització territorial”, s’excusa.
L’interès pel fenomen d’España vaciada va generar-se en Green per l’eco que el moviment obté a la premsa espanyola. “Unes eleccions importants a Espanya són un tema important per als nostres lectors”, apunta. El corresponsal també comenta que interessa el món rural a la premsa internacional perquè “hi ha una impressió que el camp i els pobles son el cor veritable d’un país”, mentre que ciutats com Madrid, Londres o Berlín s’assemblen més entre elles que no pas amb els pobles petits. “El camp i els pobles ens interessen perquè els periodistes vivim a les ciutats grans i també volem saber què pensen la gent que hi viu”.
La seva impressió després de visitar els pobles castellans és que el pas del camp a la ciutat és un procés que també han viscut altres països, però creu que a Espanya hi ha particularitats. “L’España vacía encara és més buida que en altres països d’Europa perquè Espanya no té una població gaire gran en relació a la dimensió física. Per tant ja era un país més buit que el sud d’Anglaterra o França, que té poblacions grans i menys territori; al sud d’Anglaterra veus un poble cada tres minuts, a Espanya no, aquí hi ha terra buida”. El periodista creu que el despoblament a Espanya està relacionat amb una industrialització més tardana. “Ha estat un procés més recent i dramàtic el despoblament del camp, hi ha espanyols que tenen avis que encara viuen als pobles i tenen una memòria de la vida més rural: això fa temps que va desaparèixer a altres països”.
“Encara no puc dir ‘Catalunya Lliure’!”
Tornant a la qüestió de l’organització territorial, que el moviment España Vaciada posa sobre la taula, Green creu que “un país tan divers com Espanya necessita quasi el federalisme que ja té, perquè les comunitats autònomes tenen competències importants en el que té a veure amb la vida diària de la gent”. “Crec que un país com Espanya necessita descentralització, però si el model que existeix just ara és exactament el que necessita Catalunya, el País Basc o Balears, sobre això encara he d’aprendre, sé que és un tema molt important per la gent que no està contenta amb el que té ara, però encara no és el moment perquè jo digui Catalunya Lliure!“, contesta rient.
De totes formes, Green assegura que per a The Economist el conflicte català continuarà interessant, “crec que per molt de temps”. La posició del seu setmanari sobre la qüestió va quedar fixada en el darrer article del seu predecessor, que just va escriure sobre l’organització territorial a Espanya l’11 de setembre del 2021. “M’interessa molt el tema català, vull viatjar molt a Catalunya per aprendre sobre la situació, a més m’interessa molt la qüestió lingüística perquè també soc columnista sobre llenguatge i llengües i escric molt sobre aquest tema”, explica el corresponsal.
Darrerament ha escrit sobre el Benidorm Fest i la participació de les gallegues Tanxugueiras cantant en gallec. El periodista es mostra sorprès pel grau de desconeixement sobre el gallec que tenen molts espanyols i defensa que tots els espanyols haurien de tenir un coneixement sobre la diversitat lingüística del país. “Tinc la impressió que molts espanyols saben que els gallecs parlen de forma estranya, però no coneixen si és un dialecte o una llengua”, afegeix.
Ara mateix, Green segueix amb curiositat quin serà el possible desenllaç sobre el conflicte del 25% de castellà a les escoles catalanes. “Sé que s’ha dictat una sentència i que les autoritats catalanes han dit ‘gràcies, però no’, no sé com es resoldrà això, als EUA si un jutge fa una sentència i no hi ha un altre recurs, allò és la llei i si no la compleixes vas a la presó: tinc molta curiositat pel que passarà a Catalunya”.
La degradació democràtica d’Espanya
Sobre la degradació de la democràcia espanyola que just The Economist acaba de publicar en un informe recent, el corresponsal recorda que es tracta d’un estudi que fa una divisió separada del setmanari, The Economist Intelligence Unit. “En general, la democràcia ha degenerat a molts països, inclòs el meu —els EUA— i molts d’Europa per la pandèmia, que els governs han fet servir per agafar més control sobre la vida quotidiana de la gent, no només a Espanya”. El corresponsal subratlla que l’informe mostra com hi ha “més països amb una degradació de la democràcia, que els que han millorat les coses”.
