Comença el ball polític al Consell per la República. Dos candidats intenten presentar batalla al president a l’exili, Carles Puigdemont, per presidir l’entitat. Són Joan Ramon Goma i Sebastià Sardiné. De fet, ara comença la precampanya amb la vista posada al proper 6 de març, quan se celebrarà l’assemblea d’electes que ha d’escollir el Govern a l’exili.
Ara bé, tot i la presentació de candidatures la realitat és que les cartes semblen marcades. Segons el reglament aprovat en l’assemblea de representants celebrada el passat 13 de febrer, els candidats necessiten 25 avals per presentar-se. De moment, Goma i Sardiné en tenen un cadascun i Puigdemont 26. Fins i tot, hi ha algunes veus que apunten que aquestes candidatures podrien tenir com objectiu evitar que “només hi hagi un candidat” a presidir l’organisme de l’exili.
El conclave del passat 13 de febrer no va ser una total i absoluta bassa d’oli. El debat sobre la compatibilitat d’un càrrec orgànic dirigent en un partit amb la presidència del Consell per la República va ser viu i entretingut. De fet, el mateix president Puigdemont va haver d’intervenir per marcar el seu posicionament i defensar que es pot ser un líder institucional en una entitat política i també tenir un paper de lideratge en una formació política com és Junts per Catalunya. En aquest sentit, entre els seus arguments va recordar que a Junts no hi té cap paper executiu.
Finalment, les esmenes que anaven dirigides a bloquejar la compatibilitat no van ser tramitades així com una proposta de resolució impulsada per dos diputats de l’Assemblea que reclamaven a Puigdemont un pas al costat en la presidència de Junts per garantir la transversalitat de la institució. Tot i que va ser rebutjada, el debat de fons hi havia cert acord general, però la majoria de l’assemblea entenia que era una resolució ad hoc i que, en certa manera, era extemporània. En aquest sentit, molts ho qualificaven de “pressió” cap el president.
Tot fa indicar que el sis de març, data en què és previst que se celebri l’assemblea de representants a la Catalunya Nord, només hi arribarà una candidatura amb totes les garanties per ser escollida. Aquesta assemblea serà clau per començar a posar en marxa la maquinària del Consell per la República com una entitat que treballi per la independència amb l’esperit d’internacionalització del conflicte.
De fet, dilluns passat es va presentar una de les eines principals de la plataforma el “ministeri lliure d’Exteriors”, l’instrument per la internacionalització del conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol, i que, de moment, el dissenyen el comissionat d’Acció Internacional de la institució, Adrià Alsina, un dels veterans de l’Assemblea Nacional Catalana i amb currículum diplomàtic i la jurista Neus Torbisco. Al capdavall, serà una xarxa paradiplomàtica on hi podran participar els membres de la diàspora catalana al món que poden ajudar a “picar portes on mai s’han picat”.
El Consell, un organisme fora de l’abast de l’Estat
També el fet que ja es posi en solfa l’assemblea amb un reglament aprovat permetrà encetar formalment el circuit polític del Consell per la República. És a dir, es podrà exercir l’acció de control del Govern, arrencar les comissions legislatives, orientar l’acció del Consell i donar forma a un organisme que té un avantatge, està fora del radi d’acció dels poders de l’Estat. A més, l’inici de la seva singladura política podria coincidir amb les resolucions europees que podrien retornar de manera definitiva les immunitats com eurodiputats a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.
A més, membres del Consell remarquen l’activitat que es viu al “territori” als actes de presentació. Així mateix, com la “motivació” expressada pels integrants de l’assemblea i pels membres associats al Consell que “collen” a la institució per tal que “faci coses i projectes”. Un dels denominadors corrents del debat intern és “independitzar” el Consell de la política interna de Catalunya i de la “gestió partidista i autonòmica” per tal de desvincular el dia a dia polític català de l’acció internacional independentista que és la que més rèdits fins ara ha portat.
