La crisi interna al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona augmenta. El comunicat de la Secció Constitucional de l’ICAB defensant la imposició del 25% del castellà a l’escola de Canet de Mar ha esperonat un contramanifest i la “incomoditat de molts col·legiats”, que veuen complicitat de la Junta de Govern que presideix la degana Maria Eugènia Gay amb el text polèmic. Així ho expressa el lletrat Lluís Mestre, un dels coordinadors del comunicat de queixa per la nota dels “constitucionalistes del Col·legi”. “Totes les seccions i comissions del Col·legi –llevat de la de defensa dels drets de la persona– han de passar per Junta per difondre un comunicat. El seu silenci i el fet que s’hagi difós al web, fa còmplices a la Junta”, retreu Mestres. Segons anuncien algunes fonts, la Junta té prevista una reunió aquest matí i s’està a l’expectativa de si fa algun tipus de posicionament.
De fet, Mestres i alguns de la resta d’impulsors del manifest consultats per aquest diari hi veuen la “mà de la Junta” al darrera del comunicat de la Secció Constitucional. “Ja els va bé”, al·leguen. “Sembla que vulguin convertir el Col·legi en el Jardí de l’Edèn de l’espanyolisme més ranci”, indiquen indignats. “El Comunicat de la Secció de Constitucional del ICAB és premeditat i amb traïdoria”, emfatitzen els impulsors de la protesta.
Per la seva banda, l’exdegà del Col·legi, Jaume Alonso-Cuevillas, i també signant retreu que el comunicat és “una opinió política i no tècnica, com hauria de ser una resolució d’una secció”. “Està mancada de rigor jurídic”, insisteix. Com exemple, posa part del comunicat on els advocats constitucionalistes emboliquen la Generalitat amb “l’apedregament de casa seva”.
En aquest sentit, interpreten que al darrera hi ha una estratègia. “Tot està perfectament estudiat i busca donar suport a tots els col.lectius ultra espanyolistes que estan destinant diners i esforços a trencar l’ensenyament en català per dinamitar la nostra llengua”, apunten. D’aquí que vulguin emfatitzar la “contundència de la resposta” davant un comunicat que és “d’opinió i no d’anàlisi jurídic”. Així, Mestres raona que el comunicat és una mostra més que la Comissió Constitucional és una “comissió política amb uns interessos molt concrets”.
Jurídicament, Mestres i els advocats signants de la resposta i queixa carreguen contra un “text que no té res de reflexió a fons de la constitucionalitat de la mesura, és més, etziba a la Generalitat que ha de complir una sentència -quan estem parlant d’unes mesures cautelars on encara hi ha recorregut- quan no és feina del col·legi dir a una administració que ha de complir les resolucions, perquè ja se sap que ho farà i si no ho fa, el tribunal ja farà per la compleixi”. Mestres sospita que rere el posicionament d’alguns d’aquests advocats, també hi ha advocats que impulsaran processos contra projectes educatius escolars de Catalunya com els iniciats a Canet. “El comunicat forma part d’aquesta estratègia”, sostenen. Fins i tot, ironitzen que en el tradicional concert de Nadal de la Coral del Col·legi, les presentacions es van fer en castellà. “El 25% també ha arribat a la Coral”, comenten.
