Dia d’un acte polític i simbòlic, però també d’una discretíssima trobada entre els presidents Pere Aragonès i Carles Puigdemont, en un hotel de Prada, al Conflent. Una reunió que s’ha celebrat gairebé secretament i utilitzant una porta amagada al jardí de l’establiment per no despertar sospites. En concret, l’hotel Castell Rose, un bucòlic establiment just a l’entrada sud del municipi i a escassos cinc minuts en cotxe del monestir de Sant Miquel de Cuixà, on avui han coincidit en un històric homenatge a Pau Casals, en el marc de la 55a edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE).
La trobada s’ha celebrat després d’un dinar “distès” al restaurant Nogueroles de Codalet. Un dinar en el qual han participat els cinc presidents de la Generalitat que han concelebrat l’homenatge a Casals –Jordi Pujol, José Montilla, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès. Un dinar on “s’ha fet política a través de la història, i on el president Pujol, quan ha agafat la paraula, gairebé no l’ha deixada”. A l’àpat també hi eren presents els acompanyants de les autoritats, escortes, el rectorat de l’UCE, el delegat de la Generalitat a la Catalunya Nord, Alfons Quera, i els advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, així com el pare abat de Montserrat, Manuel Gasch. Un cop ha acabat l’àpat, els presidents Pujol, Montilla i Torra han marxat per separat i amb els seus equips, però Aragonès i Puigdemont han sortit alhora i de manera ràpida. A partir d’aquí, ha començat un desplegament per tal que tots dos poguessin celebrar una trobada amb intimitat.
Un hotel i una porta amagada
Els vehicles dels presidents s’han dirigit –per separat– i esperant un cert temps prudencial entre l’un i l’altre, cap a Prada, el municipi que fa frontera amb Codalet, on havien dinat. De fet, s’han dirigit per dues vies diferents cap a Vallroc, l’alberg Pau Casals. Un centre cofinançat per administracions de la Catalunya sud i de la Catalunya Nord i on la Fundació Universitat Catalana d’Estiu té el seu quarter general. Un cop a lloc, els vehicles han estacionat en un racó de l’aparcament, allunyat de l’entrada principal de l’edifici, en aquells moments buit i tancat. Un cop els escortes han assegurat la zona, els dos presidents han accedit a l’hotel Castell Rose, que és molt a prop, per una entrada discretíssima de la tanca que separa l’establiment de les cases veïnes i del carrer.
Els escortes s’han mantingut als jardins de l’hotel vigilant el perímetre, i membres de l’equip presidencial es passejaven per l’alberg assegurant que només volien visitar el centre. Des de l’altra banda, els facilitadors de la trobada es camuflaven fent veure que estaven treballant per la zona mentre vigilaven que no s’hi acostessin curiosos. L’hotel té tres habitacions reservades a persones relacionades amb l’activisme cultural dels Països Catalans que haurien fet la cobertura de la cimera. Una trobada que cap de les dues parts vol confirmar expressament amb l’argument que mai comenten “l’agenda privada dels presidents”. La reunió s’ha allargat gairebé una hora i mitja. Els dos presidents han abandonat les instal·lacions per separat i encara amb més discreció.
La trobada s’ha celebrat en un context polític inèdit, en el qual els dos partits independentistes que representen Aragonès i Puigdemont tenen la clau de la governabilitat de l’Estat, arran del resultat electoral del passat mes de juliol. El candidat i actual president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, resta pendent de les negociacions d’investidura amb els diputats de Junts i d’ERC, i més després de la negociació de la Mesa del Congrés pactada el passat 17 d’agost amb un acord conjunt on s’apunten qüestions claus per garantir la continuïtat de Pedro Sánchez, com ara l’amnistia dels represaliats del Primer d’Octubre. De fet, algunes veus apunten que s’estarien escrivint els primers esborranys de textos per poder articular la “desjudialització” de l’independentisme. Curiosament, diversos testimonis asseguren haver vist en un restaurant de Puigcerdà aquest dissabte el magistrat Pablo Llarena, una zona on tenia casa i a tot juts 60 quilòmetres d’on es trobava el seu processat més famós.
‘Vol-au-vents’ d’anxoves i ceba, mar i muntanya i merenga
La cimera entre Puigdemont i Aragonès s’ha celebrat després d’un dinar del qual tots els participants han lloat el menú. Han menjat un vol–au–vent d’anxoves i ceba, un mar i muntanya –un guisat de gambes i pollastre– i una merenga especial de la mestressa de la casa, coneguda a Prada per la qualitat de les seves postres. El president Puigdemont s’ha assegut amb el rector de l’UCE Jordi Casassas a la dreta, que el separava del president Pujol. Davant per davant, s’han assegut els altres tres presidents.
“La conversa ha estat més històrica que no pas política, però parlant d’història també es parla política”, han comentat dos dels comensals que han participat en el dinar. De fet, testimonis de l’àpat comentaven a El Món com els “havia sorprès el bon ambient del dinar entre els presidents”. Però qui s’ha endut bona part del protagonisme ha estat el president Pujol, que ha recordat la seva trobada a Prada, amb el president Josep Tarradellas, l’any 1986. Puigdemont també ha agraït les paraules de suport del president, amb qui no havia coincidit físicament des de l’exili, en el seu discurs a Sant Miquel de Cuixà, on li ha fet un especial esment arran de la seva “situació personal”.
Fonts dels participants asseguren a El Món que el dinar, més enllà de les idees polítiques i de la situació actual, ha estat “educat” i “positiu”. De fet, el que diuen participants en l’àpat és que hi han estat “molt a gust”. “Ha estat molt agradable!”, han convingut diversos comensals a la sortida del restaurant, on algun acompanyant ha tingut un contratemps amb el vehicle per la dificultat de maniobra de la sortida de l’aparcament, més justa que un pany de cop. Un dels presidents ha aprofitat per visitar després del dinar la tomba de Pompeu Fabra. Si aquest dinar alguns ja han gosat qualificar-lo “d’irrepetible”, després d’una jornada “històrica”, encara ha estat més sorprenent la trobada de la tarda, facilitada per gats vells de l’exili.
8
1
