La Catalunya Nord, o el departament dels Pirineus Orientals, viu amb el relax d’un balneari la segona volta de les eleccions presidencials franceses que se celebraran diumenge. De fet, hi ha el convenciment que tot està clar. El resultat de la primera volta i un ambient electoral gairebé clandestí, decorat amb la pluja persistent dels darrers dies, apunten que Le Pen no tindrà contrincant en el seu duel amb l’actual president francès, Emmanuel Macron, a les comarques catalanes. El passat 10 d’abril, els resultats van ser “a pla i sorra, Le Pen; a muntanya i interior, Mélenchon”, com han definit diverses veus consultades per El Món. Ara el principal dubte és què faran diumenge els votants que fa dues setmanes van triar Jean Luc Mélenchon.
Tant és així que l’únic acte de campanya del macronisme s’ha celebrat aquest dijous al vespre en un sofisticat local al Tecnocampus de Perpinyà. Bé, més que un míting semblava una reunió de nostàlgics de Georges Brassens amb els qual la vida els ha estat generosa. El missatge, directe: “Si us plau, agafeu el telèfon i demaneu el vot per a Macron”. Són conscients que actuen en terra hostil.
Els resultats de la primera volta són prou indicatius per als macronistes per saber que no cal gastar pólvora en salves. Els indecisos haurien d’haver quedat satisfets amb el debat televisat entre Marine Le Pen i Macron, que va servir per esverar els propis i observar els gestos i les expressions d’unes eleccions on els dos candidats són clarament reactius. Es voten a la contra, o bé del sistema, o bé contra l’actual ocupant de l’Elisi. Dreta que ha retallat drets contra extrema dreta. A la gran final de la Cinquena República només hi ha arribat la dreta, i la Catalunya Nord hi ha tingut un paper protagonista.
El disputat vot dels ‘melenchonistes’
Ara un dels secundaris de les presidencials, Mélenchon pot fer girar les tornes a la Catalunya Nord. El candidat de les esquerres contestatàries agrupades en la plataforma França Insubmissa no ha volgut demanar explícitament el vot per a Macron. La consulta interna tampoc ha deixat les coses fàcils. Un 37,65% dels participants defensen el vot nul o en blanc, un 33,4% aposten per confiar en Macron i un 28% creuen que s’han de quedar a casa. Per als de Mélenchon, Macron és una bèstia negra. La decisió de la parròquia de Mélenchon és important a les comarques dels Pirineus catalans, on Mélenchon va obtenir una meritòria tercera plaça amb 51.556 vots, un 19,20%, a relativament pocs vots de Macron, que va sumar-ne 55.169. Tenint present el resultat d’Éric Zemmour, més a la dreta que Le Pen, que va ser d’un 9,23%, els vots dels mélenchonistes poden ser clau per desdibuixar l’escenari obtingut en la primera volta.
En canvi, el que queda de Partit Socialista, que havia tingut una forta presència al país, va celebrar una assemblea a Thuir aquest dimecres. El fiasco de la primera volta ha obligat al partit a fer el cor fort i demanar el vot per Macron i, a les legislatives de juny, per Mélenchon. Un fet absolutament inèdit perquè, com comenta un veterà càrrec electe en conversa amb El Món, els socialistes eren com els “raves: vermells per fora i blancs per dins”. Com descriu el professor emèrit de la Universitat de Perpinyà Joan Becat, “eren socialistes perquè eren anticomunistes”. Una reflexió històrica que potser explica com s’ha arribat a la desfeta de la socialdemocràcia.
Els macronistes, ‘unplugged’
En territori comanxe els macronistes han fet un acte de tancament de campanya a Perpinyà. Hi participaven el ministre de Justícia, Eric Dupond-Moretti i el diputat pels Pirineus Orientals, Romain Grau. Una trobada unplugged en un loft d’una immobiliària moderníssima. La gent ha omplert el local: un centenar de persones a tot estirar, dues banderes i una posada en escena de proximitat. Els polítics, micro en mà, es passejaven amb un discurs clar, ben estructurat i irònic, molt irònic, que arrencaven somriures a un públic format per persones amb cara de presentador d’Òpera en texans, jubilats endreçats, senyores amb pameles, joves executius, gent de mitjana edat casual i amb ulleres de pasta, cabells blancs brillants i un home, un sol home, absolutament lliurat a la causa, amb dues banderes: una d’europea i una de Macron amb el lema “avec vous“.
Un acte on el ministre ha presumit de tenir un diputat “català” i ha pregat el vot per a Macron. El discurs, –amb una dicció que semblava interpretat per un company de files de l’actor de veu profunda Joan Massotkleiner– anava dirigit a enaltir les mesures contra la crisi de la Covid impulsades per Macron. Les famoses ajudes que la Lorena de Ceret, la Lourdes de Prada i la Germain de Perpinyà remarquen que han rebut per haver estat amb la persiana abaixada durant mesos. El macronisme ha triat un escenari d’emprenedors, i el ministre ha enraonat d’artesans i de drets dels treballadors, però no ha dit absolutament res de la reforma de les pensions que el seu cap de files va vendre a les passades eleccions. Després del míting, xerrada a peu dret amb begudes i xips. Com si fos una happy hour en una cantina cool del carrer Enric Granados de Barcelona. Al capdavall, el discurs en aquesta zona que donen per perduda és reclamar que no es voti un altre, amb la tranquil·litat d’unes enquestes que a nivell estatal et tornen a donar les claus de l’Elisi.
Unes eleccions diferents: pied-noirs, cases buides i jubilats
“Els números de les presidencials poden ser una sorpresa”, apunta Josep Puigbert, delegat de la Generalitat de Catalunya a la Catalunya Nord des del 2014, fins fa tres setmanes. “No són comparables amb les eleccions regionals, departamentals o municipals”, assegura. “A Elna, l’alcalde és comunista i, en canvi, ara ha guanyat l’extrema dreta”, exemplifica. Tot i que només cal fer un cop d’ull als ajuntaments per constatar que la majoria d’alcaldes de la Catalunya nord calcen de la dreta, el centre o el republicanisme. “Cal tenir present que molta gent que vota l’extrema dreta ho fa per la cosmovisió francesa i la xarxa mediàtica, el jubilat que ha vingut a viure en un lloc on pel preu d’un apartament de 50 metres als afores de París té una casa amb vistes al Canigó, però té l’orella parada al que expliquen les televisions estatals”, comenta. “No hi ha un problema d’inseguretat, ni tampoc d’immigració –només cal veure les xifres–, però a les presidencials s’hi juga una altra cosa”, afegeix.
Un altre dels factors que distorsiona la política tradicional francesa és la gairebé coincidència entre eleccions legislatives i presidencials que han fet desaparèixer les famoses cohabitacions que generaven un sistema clar de contrapoders.
Joan Becat, professor emèrit de la Universitat de Perpinyà, opina de manera similar a Puigbert, però amb algun matís. Comparteix plenament la lectura que els residents de la costa poden ser més susceptibles a comprar el discurs de Le Pen. “Si bona part de l’any les cases són tancades, és més fàcil que hi robin i això fa que s’estengui la inseguretat”, raona Becat. També addueix el nivell socioeconòmic de la Catalunya Nord, l’atur juvenil o que Perpinyà és una ciutat pobra. “La gent, quan els recursos li són escassos, té por, i això és camp abonat per a l’extrema dreta”, conclou. Però també recorda el vot reactiu que va portar Louis Aliot a l’alcaldia de Perpinyà. Una segona volta caòtica dels altres partits va permetre que l’exparella de Marine Le Pen assolís l’alcaldia i ara governi amb certa tranquil·litat i sense fer gaire estridència.
Un altre factor del vot de l’extrema dreta és el fenomen dels “pied-noirs”, és a dir, els descendents de colons repatriats d’Algèria. Als anys 60 a la Catalunya Nord hi vivien uns 200.000 habitants. En van arribar de cop 100.000. Tot un canvi. De fet, es van omplir barris de Perpinyà com Molí de Vent. “Fins i tot va aparèixer el futbol, aquí era terra de rugbi, era hegemònic, i des que van arribar el futbol ha pres posicions”, explica Ramon Gual, fill d’exiliat i un dels impulsors de la Universitat Catalana d’Estiu. Una tesi que no acaba de compartir Becat, que assegura que finalment només es van quedar uns 30.000 pied-noirs. Ara bé, Gual insisteix que la rèmora continua. “Són gent amb esperit antisistema, contra la Cinquena República, bé, contra De Gaulle, que no li han perdonat mai el que va fer… jo crec que voten l’extrema dreta perquè són antisistema, anti De Gaulle“, resumeix Gual.
Per a Puigbert, l’extrema dreta francesa no és comparable a l’extrema dreta espanyola. “No sembla que surtin de la cova, com a Espanya”, compara. Com exemple esmenta Aliot, que manté un discurs prudent i allunyat de figures de l’extrema dreta mediàtica europea o espanyola. És evident que la imatge de Marine és molt diferent de la del seu pare, Jean Marie Le Pen, exparacaigudista i oficial d’intel·ligència a la Guerra d’Algèria i envoltats de simpatitzants de l’OAS, l’organització que considerava De Gaulle un traïdor i que va intentar liquidar en més d’una ocasió el general que va salvar l’honor francès a la Segona Guerra Mundial. Són dues personalitats diferents.
En l’anàlisi de la prospectiva del que pot passar diumenge entra el vot catalanista, tenint present el que significa ser català a la Catalunya Nord. un concepte molt diferent del que hi ha al sud. Molt diferent. Becat recorda, al igual que l’històric Jordi Vera, que el vot catalanista és molt transversal. Té vots a l’extrema dreta i a Mélenchon, però al míting dels macronistes a Perpinyà hi havia gent que portava la senyera com a funda del mòbil. És concloent: el catalanisme no és polític, sinó que més aviat sembla una manera de sentir-se francès. Passi el que passi, diumenge, a la Catalunya Nord, més que una festa de la democràcia serà una festa per a les dretes.
1 
