Relleu anunciat però ràpid al capdavant d’una peça clau de l’Estat espanyol, la direcció del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). La fins ara directora, Paz Esteban, ha estat rellevada per l’actual número dos del ministeri de Defensa que dirigeix Margarita Robles, Esperanza Casteleiro. Una oficial d’intel·ligència que ha desenvolupat gairebé tota la seva vida professional en el serveis d’intel·ligència espanyols i que compta amb la confiança de la Moncloa. La seva tasca endreçar i fer dissabte a un organisme afectat per les falles de seguretat constatades per la crisi de l’espionatge amb Pegasus tant a les víctimes del Catalangate com als membres del govern de Pedro Sánchez.
Casteleiro va néixer a Madrid el 18 de desembre de 1956 a Madrid. Casada i mare de tres fills, és llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat Complutense de Madrid però la seva especialitat és la intel·ligència i la gestió de la informació. Experta en contraterrorisme i especialitzada en els moviments jihadistes al Magreb i el Sahel ha fet tota la seva carrera en l’àmbit de l’anàlisi i la coordinació de la defensa amb els agents de camp.
A l’espionatge des de 1983
Gairebé és de la mateixa quinta que Paz Esteban als serveis d’intel·ligència. Va ingressar al pare del CNI, el Centre Superior d’Informació de la Defensa, el 1983. Però la seva eclosió arriba amb la transformació del CESID en el CNI l’any 2002. Des d’aleshores ha anat pujant graons a l’escalafó de la intel·ligència espanyola i en contacte amb els agents operatius. De fet, va ocupar la prefectura de la poderosa divisió de contraintel·ligència -que controla les activitats dels serveis d’intel·ligència hostil a Espanya o els seus interessos o empreses internacionals. Després va ser la cap de gestió de Recursos Humans del CNI. Així mateix, en el seu currículum consta activitats d’intel·ligència a les antenes del CNI a Cuba i Portugal, dos destins estratègics per a Espanya.
L’any 2004, amb l’arribada de José Luis Rodríguez Zapatero i amb José Bono a la cartera de defensa, va ser nomenada secretària general del CNI. Aleshores va ser la mà dreta d’un director que volia reformar democràticament el CNI, Alberto Saiz. Va ser destituïda l’any 2008. Però no va deixar La Casa, nom del CNI en l’argot de la seguretat espanyola. Fora ja de la secretària va tornar al treball de camp a l’exterior fins que el 2014 va ser ascendida a la Unitat d’Intel·ligència del CNI a un dels altres organismes claus de l’Estat el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i Crim Organitzat. Un lloc de gestió operativa i coordinació amb els cossos policials estatals i internacionals que va portar a terme fins el juny de 2018, quan Robles se la va endur al ministeri com a cap de gabinet.
El seu nom va començar a sonar a les travesses quan, per llei, Félix Sanz Roldán, havia de deixar el càrrec. Ha hagut d’esperar dos anys per assolir el màxim comandament de la intel·ligència espanyola. Sembla que el seu nom també apaga les veus internes que reclamaven una direcció d’algú acostumat a treballar amb els agents de camp, coneguts com els “piernas”, que fins ara han estat relegats dels llocs de direcció en favor dels “papelines” (analistes) i els “Fontaneros“, els que porten a terme operacions com Pegasus. Casteleiro ha guanyat la batalla al general Miguel Ángel Ballesteros que es manté al capdavant del Departament de Seguretat Nacional. El fet que Moncloa s’hagi estimat més una agent d’intel·ligència, respectada pels membres de la casa, el seu caràcter civil i no militar ha inclinat la balança a favor d’una persona a qui se li ha encomanat endreçar la casa. De fet, fins ara ha endreçat el pla de modernització de les forces armades espanyoles.
2 