El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha tornat a quedar lliure. La vista celebrada aquest dilluns al Tribunal d’Apel·lacions de Sàsser ha estat definitiva per tal que la justícia italiana hagi vist un embolic polític en la demanda de detenció de Puigdemont emesa pel magistrat instructor del Tribunal Suprem per a la causa del Procés. Per això, en una resolució que l’advocat Gonzalo Boye ha qualificat de “taxativa, concisa i tècnicament impecable”, ha decidit suspendre el procediment. La base per barrar el pas a l’entrega immediata que demandava Llarena ha estat l’argumentari que l’equip jurídic de Puigdemont ha brandat des de l’inici de l’exili: internacionalitzar judicialment la causa del Procés. Una expansió internacional basada en la denúncia de la vulneració de drets i en el principi de persecució d’una “minoria nacional” que defensa la independència de Catalunya. La decisió de la justícia sarda ha reforçat, com ho van fer els tribunals belgues o alemanys, l’estratègia de l’exili.
Els tres magistrats italians Salvatore Marinaro –president del Tribunal–, Plinia Azzena i Maria Teresa Lupinu han parat l’orella a la fiscal del cas, de la Procuraduria General de la República, Gabriella Pintus, i de l’advocat sard de Puigdemont, Agostinangelo Marras, que compartien arguments. Tots dos defensaven que el procés d’extradició s’havia d’aturar a la vista que hi ha dos processos oberts a la justícia europea que afecten directament el cas. Tant el procediment per l’aixecament de la immunitat parlamentària de Puigdemont com les qüestions prejudicials presentades pel Suprem impedeixen ara per ara prendre una decisió. És més, els magistrats entenen, en la seva resolució, a la qual ha tingut accés El Món, que Puigdemont conserva la immunitat i apunten que tampoc tenen clar, com va passar a Bèlgica, que el Tribunal Suprem sigui el competent per jutjar un president català.
A més, la defensa de Puigdemont ha tingut un suport aeri de regal. Un bonus track gentilesa de la dreta espanyola i la ultradreta espanyolíssima. Per una banda, les declaracions del líder del PP, Pablo Casado, comprometent-se, en la convenció del seu partit, a extradir Puigdemont. Paraules que s’han encarregat d’esbombar des de la defensa del president. I, per altra banda, el fiasco de Vox, amb l’intent de personar-se a la vista aportant una “memòria” de la seva participació en el judici del Procés i justificant que els seus arguments eren els mateixos que els del magistrat Llarena. Ni un minut han estat a la sala. Un fracàs absolut i ridícul que ha obligat les autoritats italianes a reforçar la presència policial i al president Puigdemont a entrar a la seu judicial, per si de cas, protegit per independentistes corsos desplaçats en senyal de solidaritat entre minories nacionals. Marta Castro, vicesecretària d’afers jurídics de la formació ultra, no sabia com donar explicacions de la derrota. Tot, a pocs metres d’una pancarta on es titllava Vox de “franquistes” amb l’eslògan “fora dae Sardigna”.
La resolució italiana té dos punts de suport fonamentals. Per un costat, el procés obert davant el Tribunal General de la Unió Europea per l’aixecament de la immunitat aprovat pel Parlament Europeu el passat 9 de març, no només de Puigdemont sinó també dels eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí, que han estat identificats pels Carabineri italians aquest cap de setmana aprofitant que venien a l’Alguer a fer costat a Puigdemont. De fet, divendres Boye va interposar mesures cautelars –i no cautelaríssimes– per tal de recordar el que l’advocat general del tribunal va advertir: que no era necessari restablir la immunitat perquè segons l’Advocacia de l’Estat espanyola les euroordres espanyoles no estaven vigents. Al capdavall, aquella resolució va servir per deixar lliure Puigdemont menys de 24 hores després de ser detingut a l’aeroport de l’Alguer el passat divendres.
En aquest argument, els advocats s’hi han entretingut per remarcar al Tribunal que un dels motius principals del recurs contra el suplicatori era que l’òrgan que reclamava aixecar la immunitat per detenir i processar Puigdemont no és competent. Segons l’equip legal de Puigdemont, el fet que sigui el Tribunal Suprem espanyol el que el reclama i no un tribunal amb seu a Catalunya vulnera de manera flagrant un principi consagrat en el dret penal i processal garantista mínim de la Unió Europea, el dret a tenir un jutge predeterminat per llei. Aquest va ser un dels motius cabdals pels quals la justícia belga va rebutjar lliurar Lluís Puig, a més d’altres com la vulneració de la presumpció d’innocència. Avui el tribunal, però, n’ha tingut prou amb el del jutge natural per llei com a referència i no ha entrat més en el fons. “No era el moment”, ha avalat Boye.
D’altra banda, el tribunal ha recordat el procés obert pel mateix Llarena davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea presentant les qüestions prejudicials. Aquest procediment, encetat arran de la negativa de Bèlgica de lliurar l’exconseller Lluís Puig, suspenia les euroordres que naixien del mateix procediment. Però Llarena no les va suspendre, fet que va propiciar la seva detenció a Sardenya, i no en canvi, fa quinze dies a Prats de Molló, a la Catalunya Nord, zona sota domini i administració francesa. Els dos processos són fils gairebé de la mateixa troca. Tant és així que la detenció a Sardenya ha obert un conflicte entre dues parts importantíssimes de l’Estat, una part de l’alta magistratura espanyola i l’advocacia de l’Estat. Llarena ha acusat els lletrats de la Moncloa de no fer bé la seva feina davant la justícia europea en haver defensat que les seves euroordres restaven suspeses.
Un cop ha començat la vista on enraonaven la fiscal i l’advocat italià de Puigdemont, han arribat més notícies de Madrid que han ajudat a entendre als magistrats italians la magnitud política del cas. Llarena ha reclamat per escrit en sengles providències la detenció immediata de Comín i Ponsatí. La raó és que tenien euroordres de detenció pendents –igual que Puigdemont– i que s’havia assabentat per la premsa que eren a l’Alguer. La justícia italiana no els ha fet ni cas. Els Carabineri ja els havien identificat un dia abans, a Ponsatí al seu hotel i a Comín, al carrer.
Finalment, Puigdemont, el seu equip de lletrats i el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay, han comparegut en una nodrida roda de premsa per valorar la decisió. No han amagat la seva alegria per la resolució en entendre que avala la seva estratègia de l’exili. Puigdemont ha clamat a Espanya que aturi la seva estratègia fallida. “Espanya no ha obtingut cap dels seus objectius polítics. Sí, dic objectius polítics perquè Espanya intenta fa servir el poder judicial, un poder que determina la fortalesa d’una democràcia, per tal que no poguéssim parlar, que estiguéssim tancats en una presó, no poguéssim moure ni bellugar-nos per Europa i no tinguéssim veu per denunciar que els estàndards espanyols no compleixen amb els europeus en democràcia”, ha sentenciat.
“Prou, Espanya, de seguir un camí que no li dona cap resultat positiu”, ha insistit arran del darrer fiasco de la justícia espanyola per arrestar-lo. Puigdemont també ha aprofitat per expressar que el seu “convenciment” que cap dels exiliats i tindria els problemes que tenen si no defensessin “la independència”. “Sí som perseguits és perquè som minoria nacional”, ha conclòs. Una victòria sarda que alimenta l’estratègia de l’exili. Una notícia que ha alegrat a la nodrida representació de JxCAT, del Consell per la República, d’ERC, de l’ANC, AMI i Òmnium que han arribat a Sardenya per fer costat el president.
