La presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, ha assegurat aquest divendres que, al cap d’un any d’haver assumit la presidència de la cambra catalana, és “més conscient encara de les limitacions de la gestió” de la institució, on ha explicat que hi ha viscut “lliçons duríssimes”. Una de les principals crítiques que ha rebut Borràs és haver estat molt bel·ligerant amb la presidència de republicà Roger Torrent, tot i que al cap i a la fi ha acabat obtenint els mateixos resultats pel que fa a la defensa de la sobirania de la cambra. Borràs ha argumentat que potser els resultats han estat els mateixos, en referència al cas Juvillà, però tot i així el camí ha estat diferent perquè sota la seva presidència s’ha anat més enllà. Ha advertit que els precedents ja establerts, com la inhabilitació del president Quim Torra, comprometen les accions que es poden fer actualment i en el futur.
Aquestes declaracions les ha fet en el marc d’una compareixença de balanç del primer any en el càrrec [PDF], que va assumir el 12 de març del 2021 després de les eleccions del 14-F. Tot i les limitacions que afirma haver observat, la presidenta ha reconegut haver pres també més consciència “del paper que juga [la cambra] en la resolució dels problemes del país i en la definició del seu horitzó nacional”. Borràs ha manifestat la intenció de continuar presidint la cambra, “humilment”, i ha subratllat la voluntat de seguir treballant a favor d’unes institucions públiques “obedients a la ciutadania de Catalunya” i que, al mateix temps, “siguin exemplars en denunciar la intromissió demofòbica de l’estat”. Borràs ha valorat que el Parlament actual és “el més independentista de la història” i precisament per això “continua sent un dels objectius de la guerra bruta i antidemocràtica contra les institucions catalanes” perquè, ha afegit, “brut és desplaçar rivals a través de procediments judicials que retorcen l’ordenament jurídic i antidemocràtic és no respectar el que ha decidit la gent”.
El primer any de presidència de Borràs no ha estat exempt de polèmiques continuades. El cas Juvillà ha estat probablement la més sonada. La presidenta ha dit aquest divendres que en aquest cas “s’han buscat moltes culpes” i a vegades s’han assignat “a qui no en té”. Per Borràs “la culpable és la repressió de l’estat espanyol” que, segons ha dit, “s’ha vist envalentonat” pel cas de Torra i “ha tornat a fer de les seves”. La presidenta creu que “s’han dit moltes coses des del 3 de febrer”, data en què Juvillà va ser finalment inhabilitat, “però la realitat” és que ella assegura haver impulsat totes les accions al seu abast com a presidenta per defensar la consideració del cupaire com a diputat. Ha aprofitat la compareixença per revalidar la seva confiança en al secretària general, Esther Andreu, també en diverses ocasions al centre de la polèmica pels punts més calents de la presidència de Borràs.
La presidenta reclama unitat i determinació
El capítol de Juvillà va estar ple de “lliçons duríssimes”, ha reconegut la presidenta, que “van posar tensió humanament i professional en els treballadors, alts funcionaris i fins i tot a mi mateixa”. La reflexió que fa després d’aquest episodi és que “l’actitud útil és la que vol acabar amb una repressió d’aquesta magnitud” i en aquest context ha reclamat, per situacions futures semblants, fer-hi front “amb unitat sense retrets”. També ha proposat refer les “confiances trencades” i “fer més robust el Parlament legalment” amb una llei electoral pròpia i una sindicatura electoral i continuar amb la reforma del reglament del parlament, que tot just ha començat en comissió. “Però el que més cal és determinació i unitat i unitat en la determinació”, ha reblat.
Borràs ha defensat la seva feina arremangant-se en qüestions espinoses com han estat les llicències per edat, que considera eliminades de “forma irreversible”, o també canvis pel que als triennis i les dietes dels diputats i diputades, un punt aquest que es troba encallat perquè les negociacions entre els partits no ha arribat encara a cap conclusió. La presidenta ha subratllat el seu impuls a “reformes complexes, que han generat i generen controvèrsia a causa de les lògiques resistències a canviar el funcionament o disfuncions consolidades amb el temps”. Borràs ha reiterat que aquestes qüestions s’havien d’abordar necessàriament “per qüestió de pura racionalitat econòmica”. Des del 2009 fins al 2021 han gaudit de les llicències d’edat 55 persones amb un cost de 14.399.822 euros i només queda pendent de tancar la negociació de les conseqüències d’aquesta decisió amb els treballadors que encara no la gaudeixen però que la tenen concedida en les condicions aprovades el 21 de desembre del 2021, ha explicat.
Borràs ha admès algunes preguntes després de la seva declaració, però ha preferit no comentar aspectes que fossin relacionats estrictament amb el balanç. En aquest sentit, no ha entrat a valorar la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a la conferència de presidents autonòmics espanyols aquest diumenge a La Palma. Tampoc ha volgut fer comentaris sobre el cas pel qual està sent investigada en relació a un presumpte delicte de corrupció quan era presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes.
