Portes giratòries al més alt nivell. Podria ser el cas que l’Audiència Nacional ha decidit arxivar de manera definitiva, el de la peça separada número 17 de la macrocausa Tàndem. Una investigació que embolica les clavegueres del ministeri de l’Interior, el Cos Nacional de Policia, una de les principals empreses energètiques de l’Íbex 35, el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i l’Audiència Nacional. És l’anomenada Operació Wind, que des del 16 de novembre dorm el son dels justos per un arxiu basat en una interessant interpretació de la prescripció penal.
El cas consisteix, a grans trets, en com Iberdrola Renovables, una de les energètiques punteres de l’Estat espanyol, va contractar l’empresa d’investigació del comissari d’intel·ligència i líder de la policia patriòtica José Manuel Villerajo. L’objectiu era trobar draps bruts d’una empresa suïssa, Eòlica Dobrogea, amb qui Iberdrola s’havia aliat per portar a terme projectes de renovables a Romania. Una inversió de milions d’euros que, en un principi, afavoria les dues entitats. Però les diferències de criteri en l’execució de la inversió va provocar un conflicte entre les dues companyies que s’havia de resoldre a través d’un tribunal arbitral. La direcció de l’empresa espanyola, però, va mirar de trobar un camí més enllà del dret, que ara podria quedar impune. Una història que ho té tot per entendre com ha funcionat durant anys l’elit política i econòmica de l’Estat.
Antonio Asenjo, l’home clau
L’octubre de 2011 era un any convuls encara arran de la crisi immobiliària iniciada oficialment l’estiu del 2008. Antonio Asenjo, exmembre del Cos Nacional de Policia i conegut de Villarejo, exercia de cap de seguretat d’Iberdrola. De fet, provenia de Prosegur, on havia ostentat el mateix càrrec, de responsable de la seguretat de la companyia i dels seus interessos. Asenjo era un home molt ben connectat a l’Estat i de la màxima confiança d’Ignacio Sánchez Galán, president de l’energètica. I va rebre un encàrrec delicat per al que calia els seus serveis més tèrbols.
Iberdrola Renovables tenia un considerable embolic amb l’empresa suïssa i l’encàrrec va ser trobar informació sensible dels responsables de la companyia Dobrogea i el seu accionista majoritari, Chrisopher Kaap, i un apoderat anomenat Corneliu Dica, qui signava els acords d’inversió i negociava amb els representants espanyols. Iberdrola Renovables tenia un plet arbitral i un seriós conflicte amb la companyia suïssa arran de les inversions a Romania. L’estratègia era esbrinar punts febles de la companyia, dels seus gestors i dels seus propietaris. I per fer això Asenjo sabia a quina porta havia de trucar. De fet, ja ho havia fet altres vegades. Villarejo era el seu home.
Operació Wind
Asenjo i Villarejo enraonen i arriben a un acord. El comissari d’intel·ligència encara està en actiu en aquell moment, i en nòmina del Cos Nacional d’Intel·ligència. Necessitava ajuda. L’empresa de Villarejo, Cenyt no va fallar. La consultora va obrir un expedient amb el nom Operació Wind, vent en anglès. Els investigadors de Cenyt van trobar el que buscaven o així ho van fer creure. Iberdrola va guanyar la demanda arbitral. El resultat va ser prou beneficiós per a l’elèctrica espanyola, que s’endinsava en el camp de les renovables.
Atès l’atestat de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia amb número UAI 2403/2019, i recollint a les agendes de Villarejo tot el procés Wind, Iberdrola va quedar prou satisfeta de la informació obtinguda. Tant és així que va pagar per aquests serveis 29.500 euros per la factura 17/2012, de 14 de febrer, emesa per Cenyt . El concepte de la factura va ser “serveis de suport i logística de seguretat a personal de Romania”. El 2016 hi va haver una segona part de la col·laboració, aquest cop per trobar béns i fons dels accionistes de la companyia Suïssa. En aquesta ocasió, però, Villarejo ja estava jubilat i fora de servei del Cos Nacional de Policia.
Responsabilitat de l’Estat i el CNI
Asenjo va plegar d’Iberdrola en plena crisi de la investigació per part de l’Audiència Nacional, a finals de 2021. Va rebre una indemnització d’1,6 milions d’euros, tot i ser una renúncia voluntària, justificada per l’empresa per manca de confiança. El mateix Asenjo, el passat mes de juliol, i gràcies a la primera factura de Cenyt a Iberdrola, va convèncer el jutge Manuel García Castellón de fer-ne responsable l’Estat. Així, el titular del jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional, va donar per bons els arguments d’Asenjo segons els quals el comissari Villarejo va fer valer de la seva condició de funcionari de policia en actiu per “accedir il·lícitament” a dades reservades de persones sotmeses a la seva investigació. Per tant, la responsabilitat seria de l’Estat.
Però la investigació per suborn a la companyia per aquest espionatge va continuar, fins que el jutge instructor va donar carpetada al cas. La peça s’ha tancat de manera pràcticament definitiva el16 de novembre, al·legant que els fets, en ser de 2011, ja han prescrit. Curiosament, Iberdrola que ha estat una empresa bandera de l’economia espanyola, amb contractes als Estats Units, havia incorporat un fitxatge de primer nivell. Per contextualitzar, cal recordar que l’11 de maig del 2018, l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán, participava, juntament amb el bisbe de Cuenca, l’aleshores president de Iberdrola, Ignacio Galán, i el president de Castella-la Manxa, Emiliano García Page, en la inauguració de la il·luminació del Monestir d’Uclés, a Conca. L’excusa de Sanz Roldan era que Uclés és el seu poble natal.
Posteriorment, Iberdrola va organitzar una entitat batejada com International Advisory Pannel. Un consell de l’energètica amb la funció d’assessorar la direcció de l’energètica en matèria de geoestratègia i geopolítica. Un organisme que es reuneix cada mig any i entre els seus integrants es troben l’expresident de Mèxic Ernesto Zedillo; l’exministre d’Exteriors alemany Joschka Fisher, i l’exambaixador d’Espanya a París i a la Unió Europea Ramón de Miguel. Sanz Roldán s’hi va integrar el juliol del 2020. L’excap del CNI és l’enemic número 1 del comissari Villarejo.
5
