Nous documents mostren la implicació de la brigada política de la Policia Nacional de l’etapa de Rajoy en la trama andorrana de l’operació Catalunya. Així ho indica una “nota informativa” de dues pàgines, emesa per la Brigada Central d’Investigació de Blanqueig de Capitals i Anticorrupció de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal del Cos Nacional de Policia, la poderosa UDEF, amb la qual s’informa el comissari general de la Comissaria de la Policia Judicial del garbuix judicial generat per la intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i de la seva filial espanyola, Banco de Madrid. Un dispositiu que, per primera vegada, apareix batejat amb el nom “operació Magno“, un nom en referència a Carlemany, una icona històrica andorrana.
La nota, a la qual ha tingut accés El Món, té data de 30 de setembre de 2016 i es podria incorporar pròximament a la comissió d’investigació del Congrés sobre l’operació Catalunya. El document és d’un any i tres mesos després de la intervenció de les dues entitats financeres, arran de la comunicació sobre el presumpte blanqueig de capitals emesa per les autoritats de control bancari dels Estats Units. L’escrit intern va ser remès al gabinet del ministeri de l’Interior per informar de l’estat de la investigació. Una nota amb què s’advertia que un any després de la intervenció dels bancs, encara no s’havia aclarit qui havia de centralitzar judicialment la instrucció del cas.
De fet, en un mail també avançat per El Món diumenge es detallava com la intervenció de la policia s’havia fet amb un pacte amb la fiscalia quan encara no estava judicialitzada la investigació, que havia suposat la captació de dades de més de 32.000 clients de la BPA i Banco Madrid. En tot cas, en aquesta nota s’alerta que el cas es troba en un “impàs a causa de la situació judicial del procés” després d’oferir tota mena de detalls de les passes que s’han fet des de fa un any. Tot plegat en la recerca de suposats comptes bancaris de líders independentistes al país dels Pirineus.
Queixes per la “duplicitat de la investigació”
Els oficials del cas retreuen al comissari en cap responsable de la policia judicial el caos en la investigació des que es va iniciar, el març de 2015. En aquest sentit, destaquen que hi ha, d’una banda, la investigació dirigida des del principi per la fiscalia andorrana arran de la nota del FinCen, el tresor de l’administració nord-americana. D’altra banda, a Espanya, el sumari és conduït per la Fiscalia Especial Anticorrupció i Criminalitat Organitzada, en un operatiu que dirigia José Grinda, arran d’una denúncia de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals, que depèn del ministeri d’Economia, aleshores en mans de Luis de Guindos. En el marc d’aquesta investigació, s’ha centrat “l’activitat investigadora de la UDEF”, especialment del grup de blanqueig de capitals.
Per altra banda, la nota informa d’unes diligències obertes a l’Audiència Nacional arran d’una denúncia interposada per clients del banc contra els integrants del consell d’administració de l’entitat. Una denúncia de la qual se’n fa càrrec la fiscalia de l’Audiència Nacional i de la qual la policia encara no en sap exactament l’evolució, ni el contingut, ni la documentació aportada. Una situació que consideren una “duplicitat de la investigació” que deixa en un “impàs” la instrucció judicial. Tot plegat un any després d’iniciar-se el cas amb una intervenció llampec de les dues entitats bancàries.
Aquest escenari fa arrufar el nas als membres de la UDEF, que no amaguen el seu malestar, negre sobre blanc, als seus superiors i alerten que ja han advertit als jutges de la situació. “Aquesta duplicitat en la investigació ha provocat que des de l’àmbit judicial es consideri necessari delimitar l’àmbit d’actuació de la mateixa i prendre una decisió sobre les competències de cadascuna de la fiscalia” i “el nivell de participació de la UDEF” en les dues investigacions, assenyalen. És a dir, demanen aclarir com i qui ha de dirigir aquesta investigació i quin paper ha de tenir aquesta unitat policial especialitzada en la instrucció.
‘Magno’, del FinCen al blanqueig
La nota fa un resum de l’activitat policial portada a terme fins al setembre de 2016. Així, recorda que “l’operació Magno s’inicia per una operació contra el blanqueig de capitals desenvolupada arran d’una declaració del FinCen dels EUA, que va considerar la Banca Privada d’Andorra com a entitat col·laboradora en el blanqueig de capitals internacional”. Una acusació que a l’estat espanyol va decaure, arran d’una investigació centrada en 32 clients dels quals es va sospitar activitats de blanqueig en el seu operatiu a Espanya a través de Banco Madrid. De fet, també apunten que la Comissió de Blanqueig de Capitals del Banc d’Espanya va obrir un expedient per aquest suposat blanqueig.
En aquest context, la policia explica que s’investiga tant la “utilització de les estructures del banc per part de determinats clients per blanquejar de guanys que provenen d’activitats delictives” com si la direcció del banc es va dedicar a “proveir serveis de blanqueig” als seus clients com una “línia de negoci més”. Cap de les dues línies encara s’ha arribat a acreditar. De fet, la primera causa oberta i jutjada al Principat d’Andorra, el cas Gao Ping, encara espera sentència més d’un any després de la finalització del judici. Per altra banda, a Espanya no queda cap causa oberta contra Banco Madrid.
Una estranya comissió rogatòria
En tot cas, la UDEF detalla que el 13 de març de 2015 van fer l’entrada i escorcoll a l’oficina principal del Banco Madrid, on “al llarg de quatre dies” van “extreure tota la documentació informàtica”. Deu dies després, el 23 de març, remarquen que “funcionaris” de la Unitat de Blanqueig es van personar a Andorra després de remetre una comissió rogatòria en el marc diligències d’investigació 7/2015 –que van acceptar la fiscalia andorrana, en mans d’Alfons Alberca, i la jutgessa del Principat– i així es van obtenir les dades dels clients des del mes de maig de 2012. Una operació que es va organitzar i executar a l’ambaixada espanyola a Andorra, amb molts dubtes sobre la legalitat de la seva execució i amb incoherències temporals.
Segons la documentació que consta a la Comissió Rogatòria Internacional 10/2015, en el segell de registre d’entrada a l’ambaixada espanyola al Principat hi ha dues anotacions a bolígraf. En concret, les xifres 15,17 i 1244. Unes anotacions manuscrites que correspondrien, en tot cas, a les 15.17 hores. És a dir, l’hora en què s’hauria remès a les autoritats judicials andorranes. Tanmateix, s’observa que la data de recepció és del 24 de març de 2015, a les 14.46 i número de registre 1263, una hora que sembla la d’enviament de la còpia prèviament remesa a l’Audiència Nacional. En qualsevol cas, si fos l’hora de recepció de la justícia andorrana seria en llengua catalana.
Més rareses
Per altra banda, l’escrit de la fiscalia andorrana de la Secció Especial d’Instrucció Especialitzada on s’adjunta la petició espanyola es registra el 24 de març de 2015, però curiosament “sense hora”. Un detall molt destacable. A continuació, i arran de la petició de la fiscalia, la justícia andorrana dicta una interlocutòria (aute, segons la terminologia andorrana), amb data 24 de març, perquè de forma urgent es lliuri la base de dades dels clients per part dels tècnics de la BPA. Tot a partir de les 15.17 hores. És a dir, l’hora amb què s’hauria d’haver encetat el procés de traspàs de dades. Però una nota interior del servei de seguretat de l’ambaixada canvia la versió i comença una nova història.
En aquesta nota s’observa que a les 10.05 hores del mateix 24 de març -és a dir, cinc hores abans de la recepció de la comissió rogatòria internacional- ja s’havien personat i reunit a dependències de l’ambaixada els membres del CNP desplaçats des d’Espanya, així com l’Inspector Celestino Barroso Martín -que ja havia amenaçat als propietaris del banc andorrà i al seu CEO, Joan Pau Miquel–, amb Josep Molina Fuste i Miguel González García (d’IBM, Ibermàtica Andorrana), tots dos suposadament designats per directius de BPA (suposadament Carlos Salvadó Miras i Santiago Guillén Sánchez). No van marxar fins a les 19.35 hores. L’operació Magno encara té molt misteri i així ho reflecteix la nota informativa que descrivia el minut i resultat de la situació un any després d’iniciar-se.
