El judici de la Banca Privada d’Andorra (BPA) continua oferint novetats interessants. Un procediment en què es jutja una suposada operació de blanqueig i frau vinculada a la trama Emperador –la màfia xinesa dirigida per l’empresari Gao Ping– i que tot apunta que va començar arran d’una guerra entre els comissaris José Manuel Villarejo i Marcelino Martín Blas, excap de la divisió d’afers interns de la Policia Nacional espanyola i enllaç del cos amb el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Les sessions d’aquesta setmana del judici han començat a abordar l’origen de la intervenció del BPA i la seva filial espanyola, Banco de Madrid, en relació a la famosa operació Catalunya, el dispositiu ideat per la cúpula de la policia patriòtica per atacar el Procés. I ha aparegut en escena un paquet misteriós que embolica encara més la trama.
Un hotel, un motorista i el paquet
Joan Paul Miquel, ex CEO de BPA i principal acusat en el judici, va començar a respondre les preguntes de les defenses de la resta de 23 encartats. Tot després d’unes respostes basades en la defensa fàctica i tècnica amb què Miquel va respondre el ministeri fiscal. En el torn de l’advocat Josep Antoni Silvestre, que defensa tres executius del banc encausats, Joan Pau Miquel va començar a narrar com van començar les pressions espanyoles. Però el que és més inquietant és el relat com un dels comissaris que va encetar el cas Emperador, Martín Blas, va intentar extorquir-lo i de quina manera va deixar d’empipar-lo. Un hotel, un motorista i un paquet amb documents s’afegeixen a una història que cada cop té més pàgines noves.
Segons el testimoni de Jean Paul Miquel, tot comença entre finals de maig i juny del 2014. En aquell temps el banc funcionava sense problema, però una visita inesperada va girar la truita. Higini Cierco, un dels dos germans propietaris del BPA, rep la visita de Celestino Barroso, inspector del CNP agregat a l’ambaixada d’Espanya a Andorra. La visita se celebra al despatx de l’empresa Indústries Muntanya, la fàbrica de tabacs dels Cierco. El policia comença a explicar-li una història sobre el banc que l’empresari no va acabar d’entendre o veure clara. Així que li va recomanar que parlés amb el conseller delegat del BPA, Joan Paul Miquel. Higini Cierco va avisar ràpidament Miquel. La recomanació era que atengués “l’enviat de l’ambaixada espanyola” i que vigilés, perquè no era aigua clara.
Van concertar l’entrevista. Però, Miquel, gat vell, va preparar una gravadora de veu. D’aquí que la conversa de Barroso, ara protegit per la immunitat diplomàtica es pogués sentir aquesta setmana a la funcional sala de vistes del Tribunal Superior d’Andorra. Barroso es va definir com un “representant” de l’estat espanyol i, com en els millors thrillers, el policia el va avisar: “Le doy un mensaje, si quiere evitar salir sacudido de parte del Estado español”. El missatge va deixar perplex Miquel, que en la conversa s’esmerça a explicar que no entén res perquè ja han passat la inspecció del Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals del Banc d’Espanya “sense cap problema”. Mala pinta i mal averany. Les sospites es confirmen, Barroso li dona instruccions: “Usted hágame caso, le llamará un tal Felix per verse en Madrid y si colabora evitará que Banco Madrid reciba un hachazo”. “Més que a mi, estaven amenaçant el banc perquè el que es volien carregar era el banc”, va opinar Miquel durant el seu interrogatori.
Aquell mateix Barroso va enviar un SMS –que s’ha exhibit a la sala de judicis– que deia que un tal “Fèlix Rodriguez, en representació de l’Estat Espanyol” contactaria amb ell per celebrar “una trobada a l’Hotel Villamagna de Madrid”. Miquel li va respondre acceptant la futura cita. Però, amb un dimoni a cada orella, va telefonar un vell conegut del banc, l’advocat José Maria Fuster Fabra. Havia estat lletrat de l’entitat i sabia que assessorava membres importants del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil. Volia saber “de què anava tot allò” i si podria donar-li alguna pista sobre el tal “Fèlix”. Fuster Fabra, no va fallar en ajudar-lo a donar-li context, li va fer el “perfil” ràpidament anunciant-li que en Fèlix era el comissari Marcelino Martín Blas, cap d’Afers Interns i enllaç amb els serveis d’intel·ligència espanyols.
“Queremos información de Mas, Junqueras y Pujol”
La trobada es va celebrar hall de l’hotel el sis de juny. La policia patriòtica, segons es desprèn dels documents del comissari Villarejo aportats al sumari als quals ha tingut accés El Món, va muntar un dispositiu de vigilància. Miquel duia una camisa blava i uns texans. La trobada era informal, tot i que hi havia fins cinc agents de policia contravigilant. Els policies defineixen Martín Blas en el seu informe com “el Jefe”, motiu que determina que eren agents d’Afers Interns. Segons explica Miquel, el comissari li va ensenyar un paper on deia “estamos en guerra contra el nacionalismo catalán” i “queremos información bancaria de Mas, Junqueras y Pujol y sus familiares“. També el va posar en alerta que el “SEPLAC i els americans estaven darrera d’aquesta operació”. La inquietud creixa dins un home de sang freda com Miquel.
En la seva declaració al tribunal, Miquel va admetre que en aquell moment no ho va acabar d’entendre el missatge, però que després, amb el temps, ho va entendre “del tot”. Miquel va insistir al comissari que no tenia accés a aquesta informació del Banco Madrid. Martín Blas li va respondre que si es pensava que era “idiota”, que ells el que volien “eren els comptes andorrans”. Tota una declaració d’intencions del policia. El comissari va afegir que ja tenia “altres fonts al Principat” que li havien assegurat que existien aquests comptes i volia que Miquel li “corroborés aquesta informació”. Una pressió amb forma de fakenews, és a dir, oferir una informació falsa a canvi que algú te la confirmi. Li va dir que li portaria la informació. La trobada havia durat un quart d’hora.
Poc després, al mateix hotel, i seguint l’atestat policial clandestí de la trobada, va arribar Higini Cierco, per trobar-se amb Miquel. Es van instal·lar a la terrassa, i mentre Miquel li mostrava uns documents, Cierco va beure una aigua mineral, i el seu CEO va demanar una hamburguesa i una Coca-cola. Els espies de la policia patriòtica van aixecar el dispositiu a les tres de la tarda. El 18 de juny es tornen a trobar al mateix hotel el comissari Martín Blas i Joan Pau Miquel. Aquest cop hi van estar vint minuts i el comissari va ser l’encarregat de pagar les consumicions. Els espies asseguren en el seu informe que ningú els vigilava ni “aparentment” ningú els podia escoltar o parar l’orella. Els informes de Villarejo apunten que pel lliurament d’informació s’haurien abonat diners de fons reservats, un extrem que sembla més per implicar el comissari que és el seu enemic que no pas la realitat del cas.
L’estranya trucada d’un antic client que sabia massa
El fet és que aquell dia Miquel tenia la “informació preparada”. No va voler detallar al tribunal quina mena de dades havia recollit. I el cas, com en una sèrie, va tenir un gir de guió important. Va rebre una trucada d’un vell client del banc. Ho era des que el BPA es deia Banc Cassany: de fet, el tenia registrat com a client del YNASSAC, el nom del Banc Cassany a l’inrevés. Hi havia fet negocis entre l’any 1996 i 1998 al País Basc del nord, on tenia la seu l’empresa d’aquest client. Miquel va escoltar el seu antic client, sorprès que conegués les pressions que rebia de la policia espanyola. “On ets?”, li va preguntar. “Al despatx de Madrid”, va respondre Miquel. “No et belluguis, vindrà un motorista et portarà un sobre amb informació. Lliura aquesta informació a Martín Blas”, el va instruir.
Al cap d’exactament 30 minuts va arribar un missatger amb un sobre amb la informació que li havia anunciat el client basc. Miquel va destruir la seva i va substituir-la per aquests papers, que en el judici no va detallar que eren, només s’hi va referir com a “retalls de premsa i documents que feien referència als Pujol”. “Quan li vaig lliurar a Martín Blas semblava contrariat, però el cert és que des d’aquell dia ja no em va trucar més”, va explicar al tribunal. El resultat de tot plegat va ser la intervenció immediata del banc. L’amenaça s’havia complert tot just després de l’entrega dels documents que un motorista, per sorpresa, havia fet arribar al CEO del BPA i a aquest a un dels cervells de l’anomenada policia patriòtica. La història continuarà.
