“Això qui ho paga?”. La frase atribuïda a Josep Pla en la seva primera visita a Nova York ha servit aquest dimarts a Quico Sallés per llançar el gran desafiament a la comissió d’investigació del Congrés sobre l’operació Catalunya: treure a la llum com es van finançar les maniobres contra el sobiranisme català de la policia patriòtica del govern espanyol sota la presidència de Mariano Rajoy. El periodista d’El Món, que investiga el cas des del 2014 i ha publicat una quantitat ingent d’informacions sobre la qüestió, ha estat citat per la cambra baixa espanyola com a compareixent. I aquest dimarts al matí ha respost durant gairebé tres hores les preguntes dels diputats que formen part d’aquesta comissió, que el PSOE es va veure forçat a acceptar arran del seu pacte amb Junts per poder presidir la Mesa del Congrés aquesta legislatura, la sorgida de les eleccions del 23-J.
A més de recordar el paper fonamental que van tenir en la trama determinades unitats policials, especialment la UDEF –la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal, la que es va inventar el compte bancari de Xavier Trias a Suïssa–, Sallés ha posat el focus en l’aspecte menys investigat d’aquest episodi recent de la història de les clavegueres de l’Estat: el finançament. De fet, ha admès que no haver pogut donar-ne prou detalls fins ara és “l’espineta” que té clavada com a periodista en aquest cas. El Món ha publicat informacions sobre aquest aspecte del cas, però la tesi del mateix autor d’aquests articles és que només s’ha vist la punta de l’iceberg i que anar més enllà és un dels objectius que s’hauria de marcar la comissió d’investigació que, aquesta vegada, a diferència del primer intent, està aconseguint resultats notables, com ara les expilacions clares de l’excomissari d’Afers Interns Marcelino Martín Blas.
Ha sigut com a resposta a una pregunta del diputat de Junts que forma part de la comissió, Josep Pagès, que ha posat el tema sobre la taula. “Quins documents s’haurien de reclamar, si cal per desclassificar-los, per poder arribar al fons d’aquesta operació Catalunya, que després va derivar en l’operació Pegasus?”, li ha demanat el juntaire. “Hi ha l’informe Colombo que és imprescindible. Va ser una operació contra Método 3, en què es van trobar informes i materials de la UDEF, perquè hi havia detectius de l’agència que es feien passar per agents d’aquesta unitat i a la inversa. I hi ha la carpeta Taja de l’operació Tàndem –sobre les investigacions privades del comissari jubilat José Manuel Villarejo–, on apareixen dades sobre el finançament i que va ser expurgada del sumari pel jutge, que va considerar que aquestes dades havien d’estar només en poder del CNI”, ha alertat.
Una declaració judicial d’un comissari que poden reclamar perquè aporta dades claus
Després de Pagès li ha pres el relleu Pilar Vallugera, d’ERC, que també ha volgut saber-ne més. I en aquesta part de la sessió el periodista d’El Món ha ampliat aquesta informació recordant que hi ha una altra documentació que està més a l’abast dels diputats: la declaració que en el seu moment va fer al jutjat d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional el comissari jubilat Enrique García Castaño, el Gordo, excap de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) del Cos Nacional de Policia i membre de la policia patriòtica en el seu moment. Va declarar com a imputat en la macrocausa Tàndem i va detallar les tres vies de finançament real de l’operació Catalunya. “Malgrat oposició del fiscal i del seu advocat, García Castaño es va esplaiar en el seu testimoni sobre com es finançava. Perquè amb els fons reservats oficials, uns 30 milions anuals, no n’hi havia prou, eren la xocolata del lloro. Per això es feien compres fictícies que generaven pagaments a empreses que després feien determinats serveis i també es reintroduïen al mercat part de les confiscacions policials [de droga], per exemple. Hi havia moltes maneres d’obtenir fons opacs”, ha recalcat Sallés.
La continuïtat entre les clavegueres del PP i les del govern actual, del PSOE
Si aquesta comissió d’investigació té una virtut afegida és la de descobrir que funciona com a petit oasi on es veu una certa coordinació entre Junts i ERC. Els dos grups s’han mostrat interessats a saber si es veu una continuïtat entre la manera d’actuar de l’Estat profund en l’actual etapa, cosa que porta al cas d’espionatge a polítics i activistes independentistes –començant per Pere Aragonès, almenys mentre era vicepresident de la Generalitat–, el conegut com a afer Pegasus o Catalangate. Pagès ha preguntat si s’han mantingut “inèrcies que venien d’altes instàncies de l’Estat” i si es van prolongar després del referèndum de l’1-O del 2017, ja que al cap d’uns mesos –el juny del 2018– a través d’una moció de censura va caure el govern de Rajoy, va començar la presidència de Pedro Sánchez i el ministeri d’Interior va anar a parar a mans de Fernando Grande-Marlaska, que encara el dirigeix. “Quina responsabilitat hi ha tingut Marlaska?”, ha preguntat obertament Pagès. “Com es passa de l’operació Catalunya al cas Pegasus?”, ha preguntat Vallugera.
La resposta de Sallés ha evidenciat que, en tot cas, si hi ha connexions polítiques en l’actual etapa són més subtils i no n’hi ha proves visibles i tangibles com en el cas de Jorge Fernández Díaz, que va participar directament en reunions amb la policia patriòtica, com mostra l’àudio publicat per El Món en què se’l sent dir, després de donar instruccions: “Aquesta reunió no ha existit“.
Pel fa a Rajoy –un objectiu que tenia el diputat del PSOE Manuel Arribas–, Sallés ha recordat que en les converses de la policia patriòtica s’hi referien com “el asturiano” per no dir obertament “el gallego“. L’observació ha estat caçada al vol pel diputat socialista, que l’ha recollit en un tuit l’explicació sobre el paper de Fernández Díaz i la referència a Rajoy. Més endavant es veurà si la fan servir com a argument per citar-lo a la comissió.
Según el periodista @QuicoSalles, la estructura de la "Operación Cataluña" partiría del ex ministro del Interior, Jorge Fernández Díaz, con conocimiento del ex presidente Mariano Rajoy, al que llamaban "El Asturiano".
— PSOE Congreso (@gpscongreso) February 11, 2025
🗣️ @ArribasManuel pic.twitter.com/UFwRBqzuKt
En tot cas, Sallés ha contextualitzat les diferències entre l’etapa de Rajoy-Fernández Díaz i la de Sánchez-Marlaska. “Sempre hi ha directrius polítiques, però hi ha moltes maneres de fer-les arribar”, ha subratllat. Un argument que ha hagut de repetir diverses vegades a les preguntes del diputat de Vox, Ignacio Gil Lázaro, que li ha arribat a recriminar amb hostilitat que no hagi implicat Marlaska directament en el cas Pegasus i l’ha acusat “d’eludir” la pregunta de Junts. “No hi ha un vincle directe que es pugui acreditar, a diferència del que passava amb Fernández Díaz, que hi havia gravacions, missatges de WhatsApp i informes. Dedueixo que hi ha sistemes de donar ordres que passen per diverses pantalles”, ha conclòs.
