El Principat d’Andorra espera notícies sobre un dels casos que ha enteranyinat la política i la justícia andorrana, el tancament de la Banca Privada d’Andorra (BPA). És a dir, l’entitat que va ser víctima de l’operació Catalunya i que va haver d’abaixar la persiana. Un tancament esperonat per les autoritats andorranes i espanyoles que es va basar en una nota del FinCen, el tresor nord-americà, que mesos després va ser retirada. Una nota que va desencadenar el tancament i l’obertura de diversos processos judicials, el primer dels quals, tindrà sentència aquest dimarts.
Era l’entitat bancària on la família Pujol Ferrusola va tenir tres milions d’euros amagats del fisc espanyol fins que van ser declarats a la hisenda espanyola. Uns diners que la família sempre ha defensat que provenien de la ‘deixa’ de l’avi Florenci Pujol. En tot cas, gravacions, operacions documentacions i testimonis deixen el rastre de la policia patriòtica que va articular l’operació Catalunya. De fet, les amenaces als propietaris i directius van ser claus per a formalitzar el tancament de l’entitat i, de retruc, la seva filial espanyola, Banco Madrid.
Cas Gao Ping, el primer
Arran de les intervencions es van obrir un grapat de causes judicials per operatives bancàries que les autoritats consideraven delictes de blanqueig. El primer gran judici de tots ha estat el cas Gao Ping, que la seva rèplica a Espanya és el cas Emperador, del qual encara s’ha de celebrar el judici a l’Audiència Nacional per delicte fiscal. El cas Gao Ping es basava en el suposat blanqueig de diners derivats dels ingressos de l’importador xinès a través d’un fiduciari, que ni tan sols ha estat imputat, encarregat per traginar els diners a Andorra. La vista oral va permetre emergir tots els fets relacionats amb l’operació Catalunya. De fet, s’hi van sentir gravacions amb les amenaces als directius per part de membres de la policia patriòtica.
El judici ha marcat, en certa manera, part de l’agenda mediàtica i política d’Andorra. La vista oral, dirigida pel president del Tribunal de Corts, el català Enric Anglada va començar el 14 de juny de 2021 i va acabar el 8 de novembre de 2023. Un judici entrebancat, amb una fiscalia especialment motivada, dirigida per Alfons Alberca, que ja ha deixat el càrrec de fiscal general. El judici es dirigia contra el conseller delegat del banc, Joan Pau Miquel, que va romandre dos anys en presó preventiva i va estar dos mesos declarant. Així mateix, contra una vintena de directius, però no als propietaris de la BPA, els germans Higini i Ramon Cierco perquè no tenien funcions executives dins l’entitat. La sentència s’havia de dictar el passat 31 d’octubre de 2024, però finalment es va posposar a aquest 15 de juliol.
Ara tothom serra les dents en espera d’una sentència que pot obrir pas a una nova fase política a Andorra i, fins i tot, pot ajudar a calibrar la importància de l’operació Catalunya. I més, en una incipient tramitació d’una llei d’amnistia a Andorra que permetria tancar i arxivar els processos oberts contra els executius de la BPA que tenen tots els seus béns embargats des de l’any 2015. Més de deu anys després de la intervenció de la BPA arribarà la primera sentència dels negocis que van servir d’excusa per tancar-lo. Tothom espera.
