Un dels convidats estel·lars del judici contra els Pujol Ferrusola és la trama andorrana de l’operació Catalunya. És a dir, el dispositiu clandestí per part de la policia patriòtica per obtenir el que la defensa ha batejat com “striptease financer” de la família de l’expresident, amb l’aparició de comptes al seu nom a la Banca Privada d’Andorra (BPA). Un procés que va acabar amb el tancament sorprenentment accelerat de l’entitat financera i la seva filial espanyola, Banco Madrid, i que ha generat un judici al principat que encara s’ha entrebancat més del que ja ho estava coincidint amb l’inici de la vista oral del cas Pujol a l’Audiència Nacional.
De fet, el president del tribunal del judici als Pujol, José Ricardo de Prada, ha permès a les defenses aportar a la sala les proves, indicis i testimonis que apuntalen la tesi de “l’origen polític del cas” i del seu “pecat original”, és a dir, les maniobres de la policia patriòtica de Rajoy a Andorra. Després de deu jornades de judici contra la família de l’expresident, a Andorra es viu una situació gairebé inèdita d’aturada del procediment del que ha estat el primer gran judici contra la BPA, arran del cas Gao Ping, (anomenat cas Emperador en la branca espanyola Espanya, pendent de judici a l’Audiència Nacional), i que va suposar duríssimes condemnes per als gestors de l’entitat.
Els condemnats, però, van presentar recursos al Tribunal de Justícia d’Andorra, que els va permetre allargar el termini de les impugnacions per la complexitat de la sentència, el passat mes de desembre. Una resolució que, malgrat les altes penes de presó, que arriben als 7 anys, i elevades multes, de fins a 30 milions d’euros, cap dels condemnats ha hagut d’ingressar en un centre penitenciari de moment. La resolució, a més, negava que el cas fos una “causa general” contra la BPA i no entrava dilucidar si la “notice” del departament del Tresor dels EUA estava fonamentada i si havia estat inspirada per la policia patriòtica espanyola. Recursos que s’han vist aturats per tres fets claus: les declaracions del comissari José Manuel Villarejo en la causa andorrana contra Mariano Rajoy; la porta que ha obert l’Audiència Nacional per esbrinar el paper de la policia patriòtica a Andorra amb el cas Pujol i, per descomptat, les recusacions presentades contra dos dels magistrats que van impedir durant la instrucció de la causa del BPA investigar les accions de la policia patriòtica.
Unes recusacions amb vista posada en el TEDH
Els principals condemnats per blanqueig a la sentència contra els gestors de la BPA han presentat escrits de recusació, als quals ha tingut accés El Món, contra els magistrats Yves Picod i Fátima Ramírez Souto, membres de la sala del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra que ha de revisar la sentència condemnatòria. Aquests incidents de recusació es fonamenten en el seu paper durant la instrucció que els ha portat a tenir un contacte “fàctic” amb el contingut del procés que els impedeix mantenir la “virginitat mental del cas” amb relació a un sumari gegantí i clau en la societat econòmica andorrana i per com van ignorar en les seves resolucions les “pressions polítiques espanyoles” i quina participació van tenir en l’emissió de la “notice” del departament del Tresor dels EUA, FinCEN, que va generar les actuacions contra la BPA i, de retruc, contra el Banco Madrid.
De fet, el principal condemnat, l’ex CEO de la BPA, Joan Pau Miquel, insisteix que aquests dos magistrats van desestimar tots els recursos i apel·lacions durant la instrucció i, en concret, contra el seu ingrés a la presó durant dos anys. De fet, el TSJA va mantenir engarjolat Joan Pau Miquel fins que, finalment, el Tribunal Constitucional del principat va ordenar el seu alliberament per vulneració de drets fonamentals. Ara les recusacions han iniciat el tràmit per avaluar si aparten els dos magistrats. No seria la primera vegada que s’han de retirar jutges del cas. En concret, un vell conegut de la justícia espanyola a Catalunya, com Josep Maria Pijuan Canadell, curiosament, instructor del cas Palau, va ser apartat de la causa BPA, per advertències a un dels advocats, i va ser substituït Enric Anglada, que va acabar per presidir el judici.
La “ceguesa selectiva” sobre el paper d’Espanya
Després de les recusacions, però, tard o d’hora, el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra s’haurà de pronunciar sobre els recursos interposats que aquest gener han començat la seva tramitació. Uns recursos que denuncien com el tribunal d’instància ha esquivat avaluar el paper de la “policia patriòtica espanyola” en el cas de la BPA i el seu tancament, així com els processos judicials oberts contra els seus directius. En el mateix sentit, aporten les declaracions del comissari José Manuel Villarejo, el passat 3 de desembre, en un altre procediment de la justícia andorrana, on va donar detalls de la implicació espanyola en les pressions al banc andorrà per obtenir informació sobre els líders independentistes catalans. Paral·lelament, el judici contra els Pujol a l’Audiència Nacional també afegeix més arguments al recurs, perquè el tribunal ha acceptat els testimonis i la prova proposada per les defenses sobre el paper de la policia patriòtica en l’obtenció d’indicis contra la família de l’expresident.
En el recurs del principal condemnat, Joan Pau Miquel, els seus advocats al·leguen que tant el “ministeri fiscal, com la jutgessa instructora, com, en fi, el Tribunal de Corts, han defugit la consideració de la incidència de les pressions polítiques espanyoles en el cas”. “Tanmateix, les recents declaracions del comissari jubilat José Manuel Villarejo davant un jutjat andorrà en qualitat de testimoni impedeixen radicalment que aquesta ‘ceguesa selectiva’ pugui seguir endavant”, denuncien. En el mateix sentit, aporten les diverses peticions de registre de documentació de les defenses a la vista de “noves informacions públiques que acreditarien actuacions de la denominada policia patriòtica espanyola per obtenir dades de la família de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, i traslladar-les al FinCEN”. És a dir, documentació, àudios i declaracions que demostrarien “un vincle entre la policia patriòtica, el BPA i el FinCEN, i que els informes enviats a l’organisme nord-americà que contenien falsedats que invalidarien la notitia criminis i les actuacions que se’n van derivar”.
“Intervenció espúria espanyola”
Així, reclamen la nul·litat dels procediments relacionats amb la notice en considerar que va ser “obtinguda de forma il·lícita per la forma en què va ser provocada, amb un informe fals del Sepblac i una intervenció espúria de la policia i les institucions espanyoles”. De fet, serà una de les circumstàncies de fons que es volen analitzar en el context del judici als Pujol. De la mateixa manera, retreuen que el tribunal d’instància no fes cas de les “suposades coaccions explicades per Higini Cierco, copropietari de la BPA, en relació amb el blanqueig de diners que jutjava la causa”. És a dir, la confessió a la jutgessa instructora de com la policia patriòtica li va fer arribar que actuarien contra el banc si no col·laboraven.
Per als advocats del principal condemnat, es “demana que, en virtut de la teoria dels fruits de l’arbre enverinat i atesa la il·licitud en l’origen de la prova original que va ser obtinguda de forma espúria i il·legítima per les actuacions de la policia patriòtica espanyola, es declarin viciades totes les proves obtingudes”. Per tant, ara el recurs podria entrar a valorar una prova que el tribunal d’instància va menystenir d’acord amb el procés obert a Andorra on roman imputat Rajoy i els seus exministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro, i la prova que es practicarà al judici contra els Pujol.
