L’Audiència Nacional ja comença a semblar el monstre de la saga de la pel·lícula Alien. És el vuitè passatger de la política catalana i espanyola. Sempre està present i, si no, apareix sobtadament per espantar els protagonistes de qualsevol episodi polític. La campanya per a les eleccions al Parlament del 12 de maig i la decisió de Pedro Sánchez de continuar a la Moncloa després de la crisi de la reflexió no és una excepció. El titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, ha bellugat fitxa. I no una fitxa qualsevol.
En una interlocutòria de tres pàgines a la qual ha tingut accés El Món, dictada el passat 19 d’abril i comunicada aquest dilluns a les parts investigades, el magistrat -que està a punt de jubilar-se- ha decidit aixecar el secret de la sinistra peça 34 de la macrocausa Tàndem. Precisament, és una peça sensible del sumari que investiga les activitats de la policia patriòtica i del comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo. Documents sonors i escrits que poden resultar claus per aclarir les activitats de la claveguera de l’Estat i dels seus responsables polítics. Una desclassificació que coincideix amb la denúncia del PSOE sobre el lawfare i l’estructura de la dreta juridicomediàtica contra l’independentisme, l’esquerra espanyola i la direcció socialista liderada per Pedro Sánchez. De fet, en aquesta peça hi ha una conversa de Villarejo en què es parla de les suposades saunes del sogre del president espanyol.
De l’operació Pujol a les “saunes” del sogre de Pedro Sánchez
La peça 34 incorpora àudios transcendentals sobre l’operació Pujol, que va derivar en l’operació Catalunya contra el Procés sobiranista. A més, també inclou àudios i documents sobre les maniobres de la cúpula d’Interior per tapar la corrupció del PP -com l’operació Kitchen- i sobretot, la fosca operació control de togues, és a dir, un suposat profús informe amb informació delicada sobre jutges, magistrats i fiscals per no repetir casos com la Gürtel.
Així mateix, en aquesta carpeta hi ha informació que tenia la policia patriòtica sobre les suposades “saunes” que regentava el pare de Begoña Gómez, sogre de Pedro Sánchez. Amb la desclassificació, el jutge deixa al descobert un dens atestat de l’insistent Grup 30 de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policial, de 82 pàgines i al qual ha tingut accés El Món. Els investigadors hi emmarquen els àudios i les transcripcions i ho triangulen tot amb els documents requisats en diferents escorcolls. Un atestat que es va lliurar al jutge fa dos anys i amb el qual encara no s’havia dut a terme cap més diligència, malgrat la insistència del denunciant que va obrir aquesta peça, l’empresari Javier Pérez Dolset, una víctima més de les maniobres de la policia patriòtica amb col·laboració del president de La Razón, Mauricio Casals.
Converses entre Francisco Martínez i Villarejo
La peça recull àudios, notes informatives i diaris de Villarejo amb què la policia fa una triangulació per demostrar diverses operacions policials encobertes. Majoritàriament, les converses són entre l’ex número dos de Jorge Fernández Díaz, Francisco Martínez, i el comissari Villarejo. A més, moltes de les converses apunten a un protagonista excepcional que estava al cas de totes les operacions, el comissari José Luis Olivera, que va ser el cap de la poderosa Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera (UDEF) -el grup d’on sortien els esborranys que es difonien a determinada premsa. Olivera és també l’home que va ser nomenat pel ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO).
El cas de La Camarga
En aquestes converses, transcrites fil per randa per la policia i lliurades al jutge, es detallen referències a la implicació de membres del PSC en l’operació Camarga; les promeses de pagament que l’exlíder del PPC Alícia Sánchez-Camacho hauria fet a l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Álvarez, de cobrar a canvi de denunciar; les investigacions entorn de la família Pujol o les “saunes” que gestionava el sogre de Pedro Sánchez. Així mateix, inclou els viatges del fiscal anticorrupció José Grinda a Andorra en plena voràgine dels moviments per trobar suposats diners, comptes i fons de líders sobiranistes. També s’incorpora la connexió del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) en tot l’entramat final de l’operació Catalunya després del 2012 i el paper que hauria jugat Dolores de Cospedal, l’exministra de Defensa i exsecretària general del PP amb Mariano Rajoy de president de la formació i d’Espanya. En les converses també apareix la connexió directa de les operacions clandestines amb Mariano Rajoy.
El cas Pujol: “Va ser un treball de puta mare”
Les converses incorporades, diverses, inclouen autofelicitacions per la quantitat d’operacions encobertes portades a terme, com l’operació Catalunya i l’esborrany dels Pujol. Fins i tot, l’exsecretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, i Villarejo s’arriben a vantar de la importància de les seves missions perquè “han canviat Espanya”. “Algun dia, quan aixequin les classificacions com fan els americans, s’estudiarà, perquè va ser un treball de puta mare, humilment, i això va ser el principi de la fi d’ells, Francisco”, detalla en referència als Pujol.
L’atestat també fa referència a com van buscar la complicitat de Javier de la Rosa, tot i saber que era un “mercenari”. De fet, alguna de les converses detalla com proposen que el soci de Villarejo, Rafael Redondo, sigui l’encarregat de fer de transmissor amb De la Rosa, com així va ser, proposant-li una compensació de cinc mil euros. A més, també van buscar les pessigolles, com mostra l’atestat, a un dels advocats de l’equip defensor dels Pujol, Cristóbal Martell. Fins i tot, apunten la trama entre Alícia Sánchez-Camacho, Método 3 i Victoria Álvarez i els nervis d’aquesta perquè encara no ha cobrat tot el que se li va prometre.
Les saunes del sogre de Pedro Sánchez
Un dels punts claus de l’atestat és una conversa registrada el 22 d’agost de 2014, on Martínez i Villarejo comparteixen un cafè. El comissari li dona els detalls sobre una informació confidencial que pot afectar de ple i de manera important a Pedro Sánchez, aleshores acabat d’escollir secretari general del PSOE. Villarejo li comenta l’estat de les investigacions. En concret, sobre el negoci de saunes de relax que suposadament tindria el sogre de Pedro Sánchez. Villarejo fa una recomanació a Martínez, que pregunta si aquesta informació la té algú més. El comissari li respon que no, però l’adverteix que cal utilitzar aquesta informació amb molta “cautela”.
Villarejo li detalla que el sogre de Pedro té saunes amb dos germans. Segons aquesta versió, el pare de Begoña Gómez és el que gestiona el negoci, que figura a nom del germà gran. A més, li especifica que “són saunes per a homes i dones on van polítics i també el Gordo i Barón quan era cap superior”. És a dir, dos comissaris importants en l’estructura policial espanyola com van ser Enrique García Castaño, àlies el Gordo, i Enrique Barón, excap de la comissaria General d’Informació. “Francisco Martínez comenta a Villarejo que Pedro Sánchez segur que ho sap i que aquest tema el pot enfonsar, Villarejo li comenta que cal esperar les eleccions i que cal saber com funciona tot”, conclouen els agents de la policia que han transcrit la conversa. En definitiva, un informe que delata com tothom que atacava la dreta sortia escaldat en operatius policials clandestins.
