L’exdirector adjunt operatiu del Cos Nacional de Policia i un dels arquitectes universals de l’anomenada policia patriòtica, Eugenio Pino, ha tornat aquest matí a judici pel cas del pendrive dels Pujol. Una segona vista davant la sala penal i civil del Tribunal Superior de Justícia de Madrid arran del recurs de Jordi Pujol Ferrusola contra la seva absolució d’un delicte de revelació de secrets. De nou, el ministeri fiscal, tot i el calbot de la sentència de primera instància, i de retreure-li la conducta jutjada, ha fet costat a Pino.
Pino ha pronunciat una breu intervenció per treure ferro a la tesi que el lliurament del llapis de memòria fantasma tenia un objectiu maliciós. “No hi va haver cap intencionalitat de perjudicar la família Pujol, simplement és recollir la prova i remetre-la a l’autoritat judicial a través dels meus subordinats”, ha justificat Pino, davant el tribunal que revisa la seva absolució. En el seu argumentari ha repetit la versió de l’estrambòtica ruta del pendrive i de com va arribar al jutge José de la Mata que instruïa la causa dels Pujols que, hàbilment, se’l va treure de sobre.
L’exDAO ha defensat la seva actuació tot recordant allò que li ensenyaven a l’acadèmia. “Quan es reenvia m’oblido del pendrive, entre altres coses, perquè quan jo vaig ingressar al Cos em van dir que, quan hi ha un dubte, automàticament al jutge”, ha assenyalat per reivindicar que la policia es limita a “recollir tota mena d’informació però que són els magistrats els qui han de valorar-la“. “El que no fem mai és ser jutges”, ha conclòs.
En la mateixa línia, l’advocat de Pino, José Manuel Heredia, ha considerat que és “una barbaritat” exigir una responsabilitat penal a l’excomandament policial, apuntant que si, a ‘sensu contrari’, el seu client s’hagués qüestionat si l’origen de l’advocat pendrive era “absolutament net” o venia amb “una taca” i hagués optat per “llençar-lo a la paperera”, llavors “hauria estat condemnat”.
La fiscal li ha estirat les orelles però l’ha protegit mantenint la demanda de l’absolució. El seu raonament ha estat que “la decisió d’un alt comandament policial de remetre el llapis a la unitat operativa -el Grup 12 de la UDEF- que sap que està actuant com a Policia Judicial” no pot derivar en una sanció penal, argumentant que fer-ho seria dur a terme una “interpretació extensiva” per a aquest cas específic i de mala fe, i que “superaria amb escreix el sentit de la norma” penal. Ara bé, sí que la representant del ministeri públic li ha tocat el crostó, sense acritud. “No podem convertir una conducta reprovable en una conducta reprotxable penalment”, ha sostingut la fiscal.
L’advocat de Jordi Pujol Ferrusola, Cristóbal Martell, ha mantingut en ferm el recurs amb una estratègia ben planificada. Si bé ha admès que compartia amb la sentència que Pino no podia ser condemnat a la pena de dos anys i mig de presó que sol·licitava inicialment per un delicte de l’article 198 del Codi Penal, sí que ho ha de ser pel que ha considerat el “tronc comú” de la revelació i el descobriment de secrets que determina l’article 197. Un article que sanciona amb fins a dos anys de presó aquesta conducta delictiva.
Per Martell és evident que el pen té un origen “bastard”. D’aquí que tiri endavant una resolució tècnica del cas, aplicant aquest article 197 i no l’article 198, perquè desapareix un requisit que faria de l’actuació de Pino una conducta delictiva. L’advocat però ha volgut deixar clares les regles del joc i no dirigir el cas cap a un retret penal a la policia patriòtica en si, sinó que ha ajustat la tàctica. “Aquí no estem jutjant ni la policia patriòtica ni la guerra de comissaris! No, això és una qüestió molt tècnica del principi de legalitat que cal defensar!, ha arguït Martell, per emfatitzar que “l’Estat és més fort, guanya múscul i guanya vigor, quan respectem la legalitat processal”.
