Finalment, el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg s’ha pronunciat per primera vegada sobre l’Operació Catalunya. Ha estat gràcies a un recurs presentat per l’expresident Artur Mas arran de la querella presentada a Espanya, i desestimada, per la publicació a El Mundo d’un informe parapolicial en plena campanya electoral del 2012 que perjudicava la seva imatge. Un dels primers episodis de la policia patriòtica contra el sobiranisme. En la seva resolució, el Tribunal considera que l’Estat espanyol no va vulnerar ni perjudicar els seus drets i la seva reputació per la magra investigació judicial que va dur a terme. De fet, li retreu que no exercís una acció civil i rebutja l’empara.
Segons l’escrit de Mas, la publicació dels articles on l’acusaven de tenir diners i fons a Suïssa i Luxemburg, i el rebuig de la policia, el ministeri fiscal i els tribunals espanyols a obrir una investigació van causar un greu perjudici a la seva imatge i als seus drets. Ara els magistrats del TEDH creuen que no es pot aplicar la doctrina de l’article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans que garanteix el dret al respecte a la vida privada i familiar. El fet que les autoritats pertinents es neguessin a investigar l’existència d’un delicte o un greuge en la publicació implicava, segons la defensa de l’expresident, que no es va protegir la seva reputació personal que garanteix aquest article 8. Una opinió que no comparteix el tribunal.
La via penal i la civil?
Els magistrats, que sí que veuen que la informació perjudicava la imatge del president, recorden que hi ha hagut dues sentències penals que han absolt els periodistes. Així critica que Mas no presentés en un termini de tres dies, un procediment de rectificació o bé interposar un procediment de protecció preferent de la dret a l’honor per tal d’obtenir reparació, percebre una indemnització, per qualsevol vulneració del seu dret a la protecció de la seva reputació personal.
“En optar per exercir només el recurs penal, el demandant va impedir qualsevol reparació dels seus drets mitjançant el procediment civil de què disposava i que no es pot considerar ineficaç”, sentencien. “Així, va limitar l’abast de l’examen realitzat pels tribunals interns, que només podien pronunciar-se sobre la falta de gravetat penal del suposat dany, i no va demostrar que l’Estat no atorgués prou protecció a les seves al·legacions i que el seu dret al respecte de la seva reputació s’ha infringit”, conclou.
Un dels primers casos i el primer d’arribar a Europa
De fet, aquest cas és un dels primers del catàleg de l’Operació Catalunya i va consistir en difondre uns informes apòcrifs del Cos Nacional de Policia sobre diners a l’estrangers en possessió de l’expresident. Una informació apareguda en plena campanya electoral de l’any 2012, unes eleccions avançades amb la promesa de celebrar una consulta sobiranista que van portar a l’històric 9-N.
El TEDH ja va anunciar el passat dimecres que tenia la resolució i aquest dijous la feia pública. La demanda a la justícia europea va ser arran que els tribunals espanyols van rebutjar investigar si s’havien perjudicat els seus drets i la seva imatge arran de la publicació de les informacions que van esdevenir falses. En aquest sentit, El Món va publicar diversos àudios entre el comissari jubilat José Manuel Villarejo un dels responsables de l’Operació Catalunya, l’exlíder del PPC Alícia Sánchez Camacho així com altres responsables del gabinet d’Interior de l’exministre Jorge Fernández Díaz on informava de les maniobres de les clavegueres per evitar que Mas tingués majoria absoluta en les eleccions avançades on la principal promesa electoral era una consulta sobiranista.
9 
9 