A més a més d’estat major, la policia patriòtica també tenia tropa. Seria un segon graó que diversos afectats per la trama político-policial contra el Procés han detectat a mesura que es va obtenint més informació i més documentació del funcionament d’aquesta brigada política de l’època de Mariano Rajoy. Ara la sospita rau en membres del comandament intermedi d’unitats altament especialitzades del Cos Nacional de Policia, que haurien participat d’aquest entramat per tal d’aturar l’independentisme. Precisament, entre els policies que haurien ajudat a configurar notícies i investigacions fictícies contra líders polítics i civils sobiranistes.
La clau de volta per destapar més noms de policies que haurien participat d’aquesta estratègia són els documents aportats a la causa Tàndem. Un megasumari dirigit pel titular del jutjat central número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, que investiga les activitats d’empreses del comissari d’intel·ligència José Manuel Villarejo, ara jubilat. Un dels documents que ha aixecat les primeres sospites és, precisament, una nota informativa del comissari del 29 de desembre del 2012, que apuntaria al “nyap” de la denúncia anònima que va encetar les perquisicions judicials al voltant de l’operació Catalunya. Una denúncia d’un suposat empresari registrada el dos de novembre del 2012, 23 dies abans de les eleccions al Parlament de Catalunya avançades pel president Artur Mas amb el compromís de convocar una consulta d’independència.
Una denúncia tramitada, curiosament, per un vell conegut de les causes contra l’independentisme, l’inspector Álvaro Ibáñez, amb TIP 89140 i cap del grup 24 de la UDEF. Aquest policia signa gairebé tots els atestats del sumari del cas Pujol en la causa pendent de judici a l’Audiència Nacional contra la família de l’expresident. Un inspector que, per altra banda, es va salvar d’una condemna pel cas dels pendrive dels Pujol, pel qual finalment va ser condemnat Eugenio Pino, exdirector adjunt de la policia, amb el benentès que el fet d’exonerar l’inspector Ibáñez salvava la ingent quantitat d’atestats de la causa dels Pujol. A més, Álvaro Ibáñez és el mateix que va obrir una investigació sobre uns diners de la família de l’expresident dipositats a la Catalunya Nord arran de la declaració d’un pres de Quatre Camins condemnat nou vegades per estafes, frau o falsedat documental, que va resultar ser el fiasco del cas Peñaranda.
Una nota informativa clau
Entre les proves recollides en la causa Tàndem, va aparèixer la nota del 29 de desembre del 2012, amb la qualificació “d’alta fiabilitat”, amb el segell “d’informació confidencial” i amb “AEC” com “assumpte”, acrònim en castellà d’Activitats A Catalunya. Aquesta nota d’intel·ligència de cinc pàgines, a la que ha tingut accés El Món, destaca un inquietant avís sobre el “nyap” que suposava haver posat en circulació aquesta denúncia anònima. El comissari Villarejo en responsabilitzava l’agent de policia que l’havia traslladat al jutge, l’inspector 89140.
De fet, la denúncia també és prou sucosa. Bàsicament, perquè avala la tesi que l’operació Pujol, posteriorment batejada com operació Barna i després operació Catalunya, va ser una maniobra per tapar els escàndols que en aquell moment assetjaven l’actual rei emèrit, Joan Carles de Borbó, com la crisi de Botswana, el cas Corinna Larsen o les comissions per obra pública d’empreses espanyoles a l’estranger. La nota, a més, detalla diversos objectius que s’estaven investigant en un pla “d’execució a mitjà i llarg termini” però que ja estaven donant fruits “aconseguint dades de cert interès dels objectius assenyalats”. Aquests objectius són, sobretot, membres de la família Pujol i diversos empresaris que, a parer seu, simpatitzaven amb la causa del Procés.
Crítica oberta a la denúncia anònima
Al darrer full de la nota, però, Villarejo no amaga el seu malestar per l’afer de la denúncia anònima, tant pel contingut com per la forma. “Tampoc era procedent haver remès al novembre, des del Grup de Blanqueig de la UDEF, un anònim per tal que el jutge del cas Palau ho valorés i al mateix temps ho fes públic a través de la premsa”, posa negre sobre blanc Villarejo, amb un to de queixa evident. Així, afegia que “actuacions d’aquesta naturalesa no beneficien de cap de les maneres l’operativa que s’està portant a terme a l’AEC; i més quan els dos folis s’han elaborat són un nyap tan poc creïble”.
En aquesta línia, retreu que s’hagi utilitzat la figura d’un suposat empresari retirat que ha decidit explicar tot el que sabia. “Actuacions descoordinades generen alertes que fan dubtar de tota la informació publicada”, alerta la nota informativa dirigida a la cúpula d’Interior. Unes constatacions que apunten al fet que l’autoria de l’anònim és dels mateixos policies integrants d’aquest grup, o com a mínim, de qui va remetre aquesta denúncia al jutge, l’inspector Álvaro Ibáñez. A més, el fet que faci constar “informacions publicitades” que ara perdrien versemblança apunta que ja s’haurien publicat notícies o filtracions falses de manera prèvia contra els “objectius” que apunta la nota informativa.
Fins i tot, un enfrontament amb el CNI
Cal subratllar que la nota informativa assenyala una possible confrontació amb el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) perquè la denúncia anònima posa pel mig la llista Falciani. En detall, la nota indica que utilitzar el nom de “l’espia suís” era buscar mala maror entre el ministeri de l’Interior i els serveis d’intel·ligència espanyol que protegien el banc BSCH com “un actiu molt important amb el qual sempre han comptat per a tasques sensibles de l’Estat”. Per a Villarejo, “entenen que és un atac indirecte a l’estratègia del servei d’intel·ligència, més conciliadora amb CiU que la que s’està propugnant des d’aquest ministeri, amb el seu titular com principal impulsor de la duresa a aplicar”.
