Un dels punts més foscos de l’operació Catalunya va ser la seva trama andorrana que va acabar amb l’entitat on els Pujol-Ferrusola tenia els fons que suposadament provenien de la “deixa de l’avi Florenci”. La Banca Privada d’Andorra (BPA) i la seva filial espanyola, Banco de Madrid, que no només va ser intervingut sinó que va haver d’abaixar la persiana. Una operació tèrbola que ha deixat molts dubtes per aclarir. D’entrada, per la forma que es va portar a terme, amb la palanca d’una “notice of finding” (NOF) del 10 de març de 2015 que va emetre el FinCEN, el departament del Tresor nord-americà, la contra la BPA, però que va ser retirada abans d’un any, el 18 de febrer de 2016, quan l’entitat ja estava en capella. De fet, és una qüestió que ara l’Audiència Nacional, arran del judici contra la família Pujol-Ferrusola, s’ha compromès a analitzar.
Però, sobretot, sempre ha quedat en un núvol de misteri quin va ser el paper de les autoritats financeres que van intervenir-hi, en especial el Sepblac (Servei Executiu de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries) que és la Unitat d’Intel·ligència Financera de l’Estat espanyol, i la connexió mai aclarida entre Espanya i els Estats Units a través del FibCen, amb el rerefons de l’Unifand, la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra. Ara, però, una nova ofensiva judicial a Andorra i política a Espanya fixa el rumb a aconseguir, a través de la desclassificació d’un material que porta el segell de confidencial, els documents i la informació que es van intercanviar el SepBlac i el FinCEN.
Doble via
El trampolí de l’ofensiva judicial se sosté en la instrucció judicial que se segueix al Principat a instàncies de l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i l’entitat Drets, on també s’han personat els germans Higini i Ramon Cierco, propietaris de la BPA, i part de la família Pujol-Ferrusola. Un sumari on consten com a implicats l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy i els seus exministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, així com bona part de la cúpula del ministeri de l’Interior del seu mandat i destacats membres de la policia patriòtica.
En aquesta investigació, les declaracions dels dos exministres andorrans Jordi Cinca i Gilbert Saboya, el passat 4 de novembre, van obrir una escletxa interessant en el llarg intent de la jutgessa d’esbrinar com van actuar les autoritats financeres que van forçar la intervenció de la BPA. Per això, aquest dijous han reclamat la desclassificació dels documents a través d’un escrit, de 21 pàgines i al qual ha tingut accés El Món, on els advocats de l’IDHA detallen com sospiten que va ser l’operació i reclamen que s’aportin totes comunicacions entre el SepBlac i el FinCEN i l’UNIFAND sobre l’expedient i el traspàs d’informació sobre la BPA o dels casos que van servir per justificar la “notícia” del Tresor nord-americà que va justificar la intervenció com ara el cas Veneçolans, Gao Ping, el càrtel de Sinaola o el cas Petrov. És a dir, obligar les autoritats andorranes a desclassificar documents, i a través de comissions rogatòries, fer el mateix amb les unitats financeres espanyola i nord-americana per esbrinar la realitat del cas i les intencions que podrien haver vulnerat la sobirania andorrana.
Paral·lelament, el grup de Junts per Catalunya al Congrés, va presentar aquest dimecres una petició de desclassificació de la documentació referent només al SepBlac a través de la comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya. Una petició, també basada en les declaracions a Andorra del passat 4 de novembre. La petició de desclassificació i lliurament de la documentació la signen el diputat portaveu a la comissió Josep Pagès i la cap de files dels de Carles Puigdemont a Madrid, Míriam Nogueras. De fet, és la mateixa maniobra que ha obligat el Consell de Ministres a desclassificar encara més documents sobre els atemptats del 17-A, especialment sobre l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty. La petició arriba després que Pedro Sánchez fos desmentit en assegurar en una entrevista a RAC1 que s’havien desclassificat els documents demanats per la comissió de l’operació Catalunya.
Un interès estrany
La clau de volta de tot i que pot esperonar la jutgessa a emetre les comissions rogatòries són les declaracions dels ministres Cinca i Saboya, que van admetre una activitat diplomàtica inusual d’Espanya a Andorra. Trobades i reunions amb el president espanyol i els seus ministres entre el 2012 i el 2014. Entre aquestes reunions, però, en destaca una de celebrada el 24 d’abril de 2015 -un mes i mig després de la intervenció de l’entitat bancària-. En concret, va ser una trobada entre l’aleshores secretari d’Estat d’Economia, Íñigo Fernández de Mesa i el ministre Saboya. Una reunió on el número dos de Luis de Guindos es va interessar per quin era en aquell moment l’estat de l’afer BPA.
Per entendre la importància d’aquesta trobada i de l’interès per la BPA per part de Fernández de Mesa, cal tenir present que va ser director del Tresor i Política Financera entre els anys 2012 i 2014. Un càrrec que suposava presidir el Comitè Permanent del SepBlac. Però, a més, el 29 d’agost de 2014 va ser nomenat secretari d’Estat d’Economia, i, per tant, va passar de presidir el comitè permanent al plenari del SepBlac. Un comitè on també hi havia el cap de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO), l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), el general Félix Sanz Roldán i el director general de la Policia, en aquell moment, Ignacio Cosidó, així com el cap de la Comissaria de la Policia Judicial que integra la UDEF.
L’escrit es pregunta “quin interès podia tenir un secretari d’Estat d’Economia depenent del ministre d’Economia, Luis De Guindos, a conèixer l’estat en què es trobava, en aquell precís moment, la BPA després de ser intervinguda, quan es tractava d’una entitat bancària d’un altre país”. Els lletrats especulen amb una possible explicació i demana a la jutgessa aclarir-ho a través de la desclassificació de documents. “No serà que la seva intervenció directa en els seus diferents càrrecs hi té res a veure?”, etziben a la batllessa.
Una oportunitat d’or
Val a dir que els advocats dels propietaris de la BPA ja van iniciar un procés de desclassificació als Estats Units, sobre l’expedient de la seva entitat al FinCEN que va servir per emetre la “notice“. La justícia nord-americana va obligar a desclassificar només part de la documentació, i molt censurada. Van quedar gairebé 500 documents exclosos de la desclassificació. Tot i això, van aparèixer documents que certificaven la trama andorrana de l’operació Catalunya, com ara correus electrònics del Grup 22 de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal del Cos Nacional de Policia, l’escamot policial que executava la part oficial del dispositiu contra el Procés. Però les declaracions dels ministres i del comissari d’intel·ligència jubilat, José Manuel Villarejo, han ofert una oportunitat d’or per aconseguir més documentació.
L’ofensiva del Congrés i de la justícia andorrana, si finalment la batllessa ho acorda, pot ajudar a posar negre sobre blanc un entramat que les ha vist de tots colors. Des de trobades i amenaces amb comandaments de la policia patriòtica com el comissari Marcelino Martín Blas, o membres del servei d’Interior de l’ambaixada d’Espanya a Andorra, o la participació de Basilio Luis Sánchez, comandant de la Guàrdia Civil, i que actua amb el nom d’Alfonso Ruiz i té la categoria d’agent encobert, o bé l’operació llampec de la fiscalia espanyola per obtenir totes les dades dels clients de la BPA a la seu diplomàtica espanyola al Principat, sota la direcció del fiscal anticorrupció José Grinda. La desclassificació d’aquests documents podria suposar un nou salt en l’aclariment de la trama andorrana de l’operació Catalunya.
