El Procés independentista i Veneçuela han estat dos elements claus de la guerra política espanyola dels darrers anys. Ara, i gràcies a la comissió d’investigació del Congrés, s’ha descobert que van confluir en la branca veneçolana de l’operació Catalunya, amb ramificacions als EUA, amb personatges com l’advocat de Donald Trump i exalcalde de Nova York, Rudolph Giuliani, amb exmembres del Mossad, lobbistes per a grans financers internacionals i dels noms de més pes de la fiscalia anticorrupció espanyola, José Grinda.
La policia patriòtica va trobar la manera de combinar l’operació Catalunya –la carpeta de la recerca de fons a l’estranger dels líders del catalanisme, especialment de la família Pujol Ferrusola– amb la seva lluita sense quarter contra el règim veneçolà i el suposat finançament que rebia Podemos del govern d’Hugo Chávez. La connexió va ser la Banca Privada d’Andorra i la seva filial espanyola, Banco Madrid, que van acabar abaixant portes per culpa d’informes de les autoritats financeres espanyoles i nord-americanes, amb una maniobra encara per aclarir.
La policia espanyola post Mariano Rajoy va començar la investigació d’aquest ramal de l’operació Catalunya el febrer de l’any 2022, després d’una profusa declaració de l’exviceprimer ministre d’energia de Veneçuela (que havia estat en el càrrec del 2002 al 2006), Nervis Villalobos, davant dels agents 127.195 i 132.326 del grup 20 de la Unitat d’Afers Interns del CNP. Dos efectius que investiguen possibles col·laboracions d’agents del cos amb la policia patriòtica per extorquir milionaris veneçolans per obtenir informació sobre independentistes catalans, nacionalistes bascos o membres de l’esquerra espanyola. És el que s’ha convingut a batejar com la “connexió Maracaibo” de la claveguera de l’Estat.
Una primera declaració
L’episodi català d’aquesta “connexió Maracaibo” el va esbossar Nervis Gerardo Villalobos en la seva compareixença de dijous a la comissió d’investigació del Congrés. Però els documents aportats detallen una història fascinant que mostra el poder que podia arribar a tenir la claveguera de l’Estat per atacar la dissidència política amb total impunitat. El sistema utilitzat era trobar “febleses o problemes” en persones o entitats que poguessin tenir alguna relació amb els adversaris polítics i aprofitar-les per coaccionar-les o pressionar-les a fi i efecte d’obtenir informació compromesa. A canvi, suposadament, l’Estat, clandestinament, solucionava aquestes “febleses o problemes”.
El relat que recull la policia el 8 de febrer de 2022 i 15 de març de 2023 és força aclaridor de com es feien les coses. Dues declaracions un punt esgarrifoses que Villalobos va fer acompanyat del seu advocat i en què denuncia les pressions, les amenaces i les tècniques no només de la policia patriòtica sinó d’altres organismes de l’Estat, com ara la Fiscalia Anticorrupció. En concret del fiscal José Grinda, un dels encarregats de captar de manera exprés informació de la BPA amb una operació llampec, i amb alguns dubtes, a l’ambaixada d’Espanya al Principat. Grinda, a més, ha estat el fiscal estrella del cas 3% que encara cueja a l’Audiència Nacional.
Explicacions a la policia
En la denúncia, Villalobos, que va néixer a l’emblemàtica ciutat de Maracaibo el 1967 –d’aquí el nom de la “connexió”– va detallar als investigadors que arran de la seva professió, enginyer elèctric, va ocupar càrrecs de responsabilitats en diverses empreses energètiques veneçolanes. Amb l’arribada de Chávez al poder, va ser nomenat viceprimer ministre d’Energia, una cartera importantíssima en l’entramat institucional de Veneçuela. Un cop va abandonar el govern de Chávez, va crear el seu grup empresarial. Una gran consultoria que assessorava empreses energètiques multinacionals, algunes d’espanyoles, que tenien vinculacions industrials o comercials amb Veneçuela.
Va prestar serveis a societats històriques com l’asturiana Duro Felguera, Técnicas Reunidas i, sobretot, Iberdrola, la gran companyia espanyola, que ha estat investigada en diverses causes de l’operació Kitchen, com la Wind, amb la imputació del seu cap de seguretat, Antonio Asenjo -expolicia- i que ara com ara té com un dels seus consellers assessors l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència, Félix Sanz Roldán. Segons constata Villalobos en la seva declaració policial, “aquestes empreses van signar diversos contractes lucratius” mercès a les seves gestions.
L’any 2014, clau
Els negocis anaven bé per a Villalobos fins que va arribar l’any 2014, amb l’operació Catalunya a tota marxa. De fet, encara s’anomenava operació Barna i operació Pujol. Villalobos va arribar a Espanya amb la seva família. L’objectiu era traslladar tota la seva operativa empresarial a Espanya. La idea era estratègica i tenia com a base un bon coixí econòmic, el renom aconseguit a Veneçuela i una bona cartera de clients per continuar treballant en el gran negoci energètic. Però aquesta història feliç es comença a tòrcer el 2015.
L’alarma es dispara el març del 2015 quan el departament del Tresor nord-americà, el FinCen, emet un informe on “menciona que la Banca Privada d’Andorra renta diners xinesos, russos i veneçolans”. En principi, tres nacionalitats contràries als interessos geoeconòmics dels EUA. Villalobos narra a la policia espanyola que es va posar en guàrdia per un “client important de la BPA”. Per tant, “li interessava conèixer quines investigacions estaven fent els americans per arribar a aquestes conclusions”.
Una setmana i escaig després de l’emissió de la nota del FinCen, les autoritats financeres espanyoles intervenen el Banco Madrid, la filial espanyola de l’entitat andorrana propietat dels germans Ramon i Higini Cierco. Curiosament, i segons subratlla Villalobos en les seves explicacions a la policia, el motiu de la intervenció era que “diversos diaris espanyols assenyalaven que la BPA rentava diners a xinesos, russos i veneçolans”.
Un atac mediàtic i bloqueig dels comptes bancaris de Villalobos
Atès el relat de Villalobos a la policia, l’atac mediàtic provocat per la intervenció i que l’embolicava en una trama internacional de blanqueig a través de la BPA el va “obligar a aturar la seva activitat comercial perquè diversos bancs li van bloquejar fins i tot els seus comptes personals”. Una situació que ni tan sols li permetia pagar els “sous dels seus treballadors”. De fet, en la denúncia assevera que viu encara dels rendiments que va obtenir abans de 2015. La “feblesa” ja era evident.
Seguint instruccions de la policia i per “no contaminar” aquesta investigació de la “connexió Maracaibo”, el mateix Villalobos va fer constar que encara és investigat per l’Audiència Nacional en el marc del cas Columbus i el sumari Duro Felguera, casos de blanqueig, malversació i corrupció internacional que encara estan paralitzats en les instruccions judicials. La tercera causa d’aquestes característiques va ser arxivada per la magistrada Maria Tardón, la mateixa instructora del cas de Gonzalo Boye.
En tot cas, Villalobos ressalta que “es veu involucrat en aquestes causes per certes animadversions per part de representants de la Fiscalia Anticorrupció”. De fet, més endavant “profunditzarà” en qui són aquests representants del ministeri públic i com hi arriba. És en aquest punt on es va detallant el paper de la policia patriòtica en la trama veneçolana i el seu nexe amb l’operació Catalunya, amb l’objectiu de trobar diners de la família Pujol Ferrusola.
Noms i moviments
La policia inclou en les diligències una sèrie de noms que, a priori, sospiten que col·laboraven amb la policia patriòtica, amb certa complicitat de l’ex director adjunt operatiu del Cos Nacional de Policia, el màxim comandament uniformat del cos, aleshores Eugenio Pino, únic condemnat per una causa relacionada amb l’operació Catalunya. El primer de la llista és José Martín Rodil, un interessantíssim suposat lobista que col·laborarà amb Villalobos per “rentar-li la imatge” davant les autoritats nord-americanes.
Rodil no és una coneixença causal de Villalobos, ans al contrari. Tenen el primer contacte a la casa -un castell als afores de Madrid- del multimilionari veneçolà Alejandro Betancourt. De fet, aquest poderós ric es va veure implicat l’any 2019 en un tèrbol afer conegut com la “trama ucraïnesa de Donald Trump”. Un cas de suposats pagaments per obtenir informació del candidat nord-americà durant l’any 2016 i afavorir l’entrada d’empreses gasístiques al país avui dia en guerra amb Rússia.
Un solucionador de problemes
Betancourt va arribar a hostatjar el 2019 a casa seva l’advocat de Trump i exalcalde de Nova York, Rudolph Giulani, que va publicar un tuit i tot de la seva estada a la mansió. Giulani també va ser contractat com a advocat per Betancourt per tal de defensar-lo en una investigació del Tresor nord-americà -el mateix que investigava la BPA- sobre blanqueig de diners. Finalment, Giulani se’n va sortir i Betancourt no va ser acusat, però, segons l’informe del cas al qual va tenir accés The Washington Post, era un dels “conspiradors”. Betancourt, doncs, sabia molt bé qui recomanava a Villalobos pels seus problemes amb l’administració financera nord-americana.
El magnat veneçolà va assegurar a Villalobos que Rodil era un “assessor per a diferents agències dels EUA”. Una mena “expert solucionador de problemes” davant la complexa administració nord-americana. En aquest marc, Villalobos va deixar clar als investigadors que Rodil només el volia d’intermediari i “lobista” amb “agències federals dels EUA com la DEA o l’FBI” per tal de “millorar la imatge davant les seves autoritats” i no pas davant les espanyoles amb el benentès que els Estats Units havien encès el foc tot apuntant la BPA.
Compte enrere, trasllat als EUA
Enmig d’aquesta voràgine, finalment, l’any 2015 Villalobos es va traslladar a viure als EUA amb la seva família. Seguint els consells de Rodil va contractar un prestigiós bufet d’advocats per tal de celebrar “reunions amb fiscals de Nova York, Washington i Houston així com amb representants de Homeland Security (Seguretat Interior dels EUA) i la DEA”. Trobades on Villalobos va aportar informació que li demanaven -sense que a hores d’ara se n’hagi concretat quina-.
Tot i que en un principi, les reunions que programava Rodil semblava que anaven bé perquè havia pogut recuperar certa “operativitat bancària” i mantenir reunions amb “gent important dels EUA com fiscals, senadors i membres de les agències de seguretat”, l’expectativa es va truncar. El 2016 ja va entendre que “cap estament dels EUA tenia res” contra ell i la seva activitat econòmica. Per tant, la seva conclusió és que només buscaven “l’obtenció d’informació sobre Veneçuela”. La resta era “fum”, perquè va perdre “l’operativitat bancària, no va aconseguir la nacionalitat ni la residència i va acabar mantenint els processos judicials oberts a Espanya i als EUA”.
Al capdavall, Rodil tenia les instruccions de “netejar la imatge davant les autoritats nord-americanes, conèixer la vigència de la investigació del BPA i si n’hi havia alguna altra, poder-les tancar i, fins i tot, el manteniment de la vigència del visat dels EUA”. Curiosament, el departament de Justícia dels EUA va negar el 14 de desembre de 2023, la declaració davant els tribunals espanyols de Rodil, sobre la trama de finançament de Podemos i el blanqueig de diners que procedien de Veneçuela i que podien haver anat a parar a la BPA.
I un espia d’Israel i un advocat habitual d’Interior
La investigació policial també aporta un nom interessant en aquesta trama. Es tracta d’Alberto Galán, àlies AVI, un exespia d’Israel conegut ja per la justícia espanyola. Galan és un dels implicats en el cas Caranjuez, on també està embolicat Rodil, una sucosa trama de suborns amb membres de la policia patriòtica, amb l’ex DAO, Eugenio Pino, pel mig, per aconseguir informació sobre els comptes de Podemos. Segons exposa Villalobos en la documentació policial, Rodil va recomanar-li els serveis de Galan per a la “seva protecció a Espanya”. La contractació mai es va arribar a fer tècnicament, però sí que li va “recomanar persones” i “ajuda” per les seves connexions amb la policia. Galan sempre anava acompanyat, segons detalla Villalobos a la policia, de Daniel Renuncio, un suposat policia que, precisament li va arreglar un problema amb el seu fill, una nit que no va gestionar bé les copes que va beure, i un altre amb el permís de residència de la seva filla. La resolució immediata dels dos problemes li van donar confiança a Villalobos.
Villalobos va insistir a la policia espanyola que Galán li va ser presentat com “ex agent del Mossad i assessor antiterrorista de la policia espanyola”. Tanmateix oferia “reunions al més alt nivell i la intermediació davant la publicació de notícies a la premsa espanyola”. Galán li va presentar José Martín Aliste. Va ser el maig de 2015. Li va presentar com un expert a aconseguir nacionalitats espanyoles. Aliste és un habitual de les agendes del comissari d’intel·ligència jubilat i un dels executors de la policia patriòtica José Manuel Villarejo, i sobretot molt ben connectat amb Bonifacio Díez, àlies Boni, un dels noms més importants de la tropa de la policia patriòtica i part essencial de la investigació que la justícia andorrana porta a terme sobre les activitats de la policia patriòtica al Principat. De fet, són constants les referències a les agendes de Villarejo de les reunions o contactes amb Aliste per la “qüestió andorrana”. La relació amb Galán va acabar amb el pagament d’un saldo i quitança de 50.000 euros pels serveis prestats.
‘Boni’ en fa de les seves buscant diners dels Pujol
Bonifacio Díez entra en acció l’octubre de 2015. Villalobos recorda que li van presentar com a assistent del DAO, i un dels investigats per coaccions als germans Cierco i al CEO de la BPA, Joan Pau Miquel, per aconseguir les dades financeres dels Pujol-Ferrusola. La justícia andorrana, però, s’ha quedat amb un pam de nas, perquè gaudeix d’immunitat diplomàtica. Segons el relat que consta a la documentació policial, la trobada entre l’ex vice primer ministre veneçolà i Bonifacio Díez és l’octubre de 2015, al despatx de Martín Rodil a Washington. Rodil va justificar la trobada argumentant que un “representant de la policia espanyola s’entrevistava amb les autoritats policials nord-americanes”.
Així mateix, li va insistir que “estava interessat a obtenir informació sobre tres temes: finançament del partit polític Podemos, diners de la família Pujol a la Banca Privada d’Andorra, i si algun veneçolà havia participat en la compra de l’edifici de Banco Madrid”. A més, el policia li va remarcar que el “fiscal anticorrupció estaria interessat també a parlar amb ell”. De fet, en aquella trobada van convenir a celebrar una trobada al seu retorn a Espanya.
Una rebuda estranya
A finals de gener de 2016, Villalobos contacta amb en Boni i l’avisa del seu retorn a Espanya. La sorpresa va ser que en aterrar a Madrid, dos policies l’esperaven a la porta del “transfer”. El van identificar i li van lliurar una citació en qualitat de testimoni per a l’1 de febrer a la seu de la fiscalia anticorrupció. La trobada es va celebrar, en un principi, de forma “amigable” i també hi assistien l’advocat Martín Aliste i José Luis Moreno, un dels advocats investigats per pressionar el lletrat de Luis Bárcenas, en el cas dels Papers de Bárcenas, l’exmagistrat de l’Audiència Nacional, Javier Gómez de Liaño, i per estar embolicat en el cas Kalashov, un capo de la màfia georgiana, que tindria també Gómez de Liaño com advocat, i que la policia patriòtica utilitzava per pressionar-lo. Curiosament un cas que va portar el magistrat de l’Audiència Nacional, Fernando Andreu, un bon amic de la policia patriòtica.
Atès el relat de la policia, en aquella reunió, Grinda va assegurar a Villalobos que amb la “cooperació amb entitats nord-americanes no n’hi havia hagut prou”. En aquesta línia, li va demanar “ajuda” per fer “de testimoni en una causa contra Duro Felguero i contra Banco Madrid, i que s’encarregaria que no li passés res, i en el pitjor dels casos, només hauria de pagar una petita multa”. Villalobos s’hi va negar, sobretot, perquè no tenia cap informació rellevant sobre aquests dos casos que permetessin sostenir una acusació. “El fiscal Grinda va perdre els nervis”, va recordar Villalobos als agents d’afers interns, “arribant a colpejar la taula en dues ocasions advertint-lo que si no cooperava, el mateix fiscal aniria per ell”. La primera reacció va ser canviar-lo d’estat processal passant-lo de testimoni a investigat”.
Villalobos va descriure la trobada a Bonifacio Díez. El policia, seguint el relat del veneçolà, el va calmar i li va dir que no es preocupés. De fet, van continuar les reunions en diversos hotels de Madrid, sempre per “l’obtenció d’informació” que li havia reclamat ja als EUA. Villalobos va ser detingut i ingressat a la presó el 27 d’octubre de 2017, per una investigació de les que presumiblement tenia obertes als Estats Units i amb el suport de la fiscalia anticorrupció. Però el 14 de setembre de 2018, l’Audiència de Madrid va ordenar deixar-lo en llibertat perquè entenia que el delicte de blanqueig que li atribuïa la Fiscalia Anticorrupció no estava acreditat “amb prou claredat”. El desembre de 2020, el Tribunal Constitucional va estimar el seu recurs d’empara i va establir que Villalobos havia estat empresonat “il·legalment”. “El procediment seguit per acordar la presó provisional de Villalobos no ha respectat les garanties legals d’informació i accés als elements essencials de les actuacions”, resolien els magistrats contra un ingrés a presó instat per la fiscalia… anticorrupció. Continuarà.
