Davant l’acció, reacció. Després que el magistrat del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, barrés el pas als directius de la Banca Privada d’Andorra (BPA) per personar-se en el cas Villarejo, han optat per una altra estratègia. Aquest dijous, el conseller delegat de l’entitat, Joan Pau Miquel, ha presentat una nova querella davant la mateixa Audiència Nacional per obrir una nova investigació contra la trama andorrana de l’Operació Catalunya.
En concret, la querella es dirigeix contra els membres de la policia patriòtica per “una sèrie d’activitats delictives comeses per autoritats i funcionaris públics espanyols que van portar, mitjançant un engany a les autoritats nord-americanes, res més que a la ruïna econòmica i liquidació de dues entitats bancàries, el Banc de Madrid espanyol i el seu accionista majoritari, Banca Privada d’Andorra, que operava al Principat d’Andorra”. Així demana al jutjat encausar per organització criminal, amenaces, detencions il·legals, falsesdat documental, malversació i fals testimoni, a l’exministre Jorge Fernández Díaz, el seu número dos, Francisco Martínez, l’exdirector general de la Policia, Ignacio Cosidó, l’exdirector Adjunt Operatiu, Eugenio Pino; el comissari d’Intel·ligència, José Manuel Villarejo; l’excomissari d’Afers Interns Marcelino Martín Blas; els agregats a l’ambaixada espanyola, Celestino Barroso i Bonifacio Díaz, i l’excap d’Informació del Cos Nacional de Policia a Barcelona, Pedro Esteban.
Una trama ben perfilada
Segons la querella, a la que ha tingut accés El Món i dirigida pel despatx de Pau Molins, l’entitat i els seus directius van ser víctimes d’una trama orquestrada des del ministeri de l’Interior per aturar el procés independentista. “Per obtenir proves contra els líders independentistes catalans, els càrrecs polítics i policials querellats no van dubtar a destruir dues entitats bancàries tan solvents com eren al 2015 la BPA i Banc de Madrid i perjudicar-ne patrimonialment els accionistes, milers de clients i centenars de treballadors”, denuncien. L’ex màxim directiu de la BPA acusa a la policia patriòtica d’haver provocat el seu empresonament per dos anys i “d’imputar falsedats a la majoria dels directius”. “El dany causat a totes aquestes persones és irreparable i incalculable en termes personals, professionals i econòmics”, addueix. De fet, qualifica l’actuació “d’immoral”.
Al capdavall, la querella aprofita el passi que li va donar García Castellón en la interlocutòria que negava a Joan Pau Miquel personar-se en la causa Tàndem. En aquella resolució, el magistrat considerava que l’escrit constatava la “gravetat de les afirmacions” i indiciàriament tenien aparença de delicte”. En aquest marc, la nova querella insisteix que l’entitat bancària va ser víctima “d’una autèntica persecució de qui com el BPA pensaven que podien donar-los informació sobre els adversaris polítics i es negaven a col·laborar”. De fet, abonen la teoria, arran de documents i àudios publicats per El Món, de la trama que van orquestrar per obtenir dades compromeses de líders independentistes en entitats andorranes, en especial, de la família Pujol Ferrusola, d’Artur Mas i d’Oriol Junqueras.
Una història llarga
La querella va desgranant des del minut zero les pressions que per part de la policia patriòtica van rebre els directius de la BPA. Trobades amb els comissaris de policia amb identitats amagades, les maniobres amb el departament del Tresor nord-americà per part d’agents encoberts del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil així com la implicació de la BPA en el cas Petrov o del cas Emperador són elements que configuren el relat de les pressions i amenaces als banquers andorrans.
Fruit d’aquestes pressions finalment es van intervenir les dues entitats per por d’una fuga de dipòsits i la contaminació a la plaça financera andorrana. Set anys després el mateix Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals (SEPLAC) va concloure que no hi havia indicis de mala gestió ni tampoc de blanqueig de capitals que justifiqués tècnicament una intervenció. En aquest sentit, cal recordar que els propietaris del Banc de Madrid han interposat una reclamació a l’Estat espanyol per tal d’obtenir una indemnització. D’aquí que el conseller delegat de la BPA entengui que tots els querellats actuaven com una organització criminal “disposats a cometre tots els delictes que consideressin oportuns i a destruir si era necessari, dues entitats com el BPA i el Banc de Madrid, que res tenien a veure amb el moviment independentista català”.
8 
