L’obsessió contra l’escola catalana puja des de les clavegueres de l’Estat. Ho demostra una conversa entre el comissari jubilat José Manuel Villarejo i l’exjutge degà de Madrid Antonio Viejo. Un diàleg que arriba després de la reunió de l’agent encobert amb el magistrat per intentar negociar que no processin Abdul Rahman El Assir, un traficant d’armes amic del rei emèrit, Joan Carles I, una operació que va ser ordenada pel CNI. La conversa és del 27 d’octubre del 2014, -just abans de la consulta del 9N- i Villarejo, mentre es dirigeixen a fer un cafè, li comenta les perquisicions de l’operació Catalunya. Viejo, que ha fet durant molts anys de jutge a Catalunya i que té dos fills nascuts al Principat –“muy a su pesar”– carrega amb duresa contra l’escola catalana i el nacionalisme que identifica amb l’origen i la causa del conflicte polític.
Villarejo enceta la conversa, acompanyada d’un cafè amb llet tèbia i un descafeïnat de sobre, en un bar del “territori Plaza Castilla”, on hi ha la seu dels jutjats penals de Madrid. En la conversa gravada, a la que ha tingut accés El Món, el comissari detalla la feina que està portant a terme a Catalunya i les diferències de criteri del Cos Nacional de Policia amb el Centre Nacional d’Intel·ligència per aturar l’independentisme. “No crec que acabi malament del tot”, opina Villarejo, que acusa el CNI de voler enviar “carros de combat” a Catalunya.
Que els fills no es tornin “botifarres”
En tot cas, el jutge també hi vol dir la seva arran de la seva llarguíssima experiència com a togat a Catalunya, com a jutge degà a Badalona i després com a titular del jutjat 20 de Barcelona. De fet, al·lega que va voler marxar de Catalunya abans d’haver d’escolaritzar els seus fills i evitar que es convertissin en “botifarres”. En aquest marc, compara la situació catalana amb la basca dels anys de plom.
Durant la conversa el comissari es queixa que part del govern espanyol i del CNI busquen “radicalitzar les posicions”. La seva creença és que “aquesta gent” –els independentistes– “fan això perquè volen la pasta”, tot i que admet que hi ha altres factors, com ara la “manipulació” i la “joventut”. En aquest sentit defensa el treball que estan portant a terme des de fa anys “i que no va tan malament, però que al marge de l’actuació policial cal una actuació política (…)”. “Que li he de dir a vostè amb els anys que vostè…”, li deixa caure en referència als anys de jutge a Catalunya. És en aquest punt, d’una conversa de gairebé 40 minuts, quan el jutge Viejo entra a fons en la qüestió catalana.
“Autèntiques escoles de nacionalisme”
“En el període que he de deixat de ser-hi és quan s’ha incrementat tot… Jo crec que hi ha hagut un problema bàsicament de deixadesa del control dels centres d’educació”, argüeix. “Són autèntiques escoles de nacionalisme”, sentencia. Una opinió que rebla Villarejo amb un contundent “Aquesta és la clau!”. I continua el jutge: “L’educació ha fet que allò que era irreal s’ha convertit en una cosa verídica com apunt històric”, assevera. “Perfectament manipulat”, afegeix el comissari.
En aquesta línia, Villarejo addueix que el Procés estava en fase “embrionària” i que “l’explosió la marca en Pujol vell”, que està en un “carreró sense sortida”. I parla d’una “reunió” de diversos personatges que creuen que cal fer-ne una de “molt grossa perquè a canvi de no fer-la els donin el que demanem”. També fa referència al jutge Daniel de Alfonso –el magistrat que havia dirigir l’Oficina Antifrau de Catalunya i que va ser gravat amb el ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz planejant la fabricació de proves contra l’independentisme–, de qui es queixa que passi tota la informació que li donen a Artur Mas. “Tota la informació que li donem a les tres hores està a la taula d’Artur Mas”, concreta.
Davant d’aquesta descripció, el jutge Viejo torna a la càrrega relatant el seu parer sobre la situació sociopolítica de Catalunya. “Jo el que vaig notar és que no hi havia critica al nacionalisme per part de partits o persones que estaven ideològicament en un espectre no nacionalista”, comenta el magistrat, que recorda un ascens de “determinats postulats nacionalistes com són l’hegemonia lingüística i la potenciació de la diferència davant els criteris de comunitat dels darrers 300 o 400 anys”. “Et vaig demanant més i si no m’ho dones, me’n vaig”, conclou Viejo respecte el postulats nacionalistes.
Per altra banda, la reflexió que porta a terme el jutge és que l’origen del Procés és un “problema de la indefinició de les competències en el moment constitucional, amb possibles traspassos o competències delegades”. “Jo només m’estimo a mi mateix”, critica el jutge en referència al nacionalisme català. “La deixadesa de la competència i la competència monopolística de l’educació és un desastre absolut”, insisteix.
“Les estelades de Besalú”
El jutge obre una nova carpeta sobre Catalunya redefinint la seva concepció sobre el país i ironitza sobre l’origen dels seus fills. “L’última vegada que hi he anat, els meus fills grans van néixer allà”, narra. Un fet que Villarejo respon amb una pregunta: “Són catalans?”. I el jutge replica: “Sí, muy a su pesar…(riu)”. Tot i això continua el seu relat assegurant que Catalunya és una “zona que el sedueix per la seva naturalesa”. Així lloa “l’Alt Empordà”, on passa les vacances. Ara bé, les darreres visites l’han decebut. “L’última vegada que hi vaig anar, vaig veure un deteriorament institucional als municipis governats per ERC” que qualifica de “bruts”.
Ara bé, es mostra especialment crític amb la població garrotxina de Besalú, que precisament fa més de vint anys que és governada en solitari per Lluís Guinó, de Junts i condemnat per desobediència arran de l’1-O. El jutge critica que tot el poble estava ple d’estelades, “estelades quilomètriques a les rotondes”. “S’està basconitzant, aquest és el problema”, li rebla el comissari davant l’assentiment del jutge. En la mateixa línia, carrega contra els grans partits estatals que han fet “cessions” al nacionalisme i posa altra vegada l’exemple d’Euskadi. Curiosament, l’àudio de la gravació arriba en plena polèmica per l’atac judicial a la immersió.
29 
6 