L’Audiència Nacional ha tancat la porta a la Generalitat a la causa del cas Pegasus. El magistrat José Luis Calama, que investiga l’espionatge dels mòbils de Pedro Sánchez i Margarita Robles, ha rebutjat la petició del Govern per personar-se com a acusació popular perquè no té legitimitat. “La manca de legitimació de la Generalitat de Catalunya per personar-se en les presents actuacions en la referida qualitat apareix de forma meridianament clara”, diu la interlocutòria del jutge a la qual ha tingut accés El Món.
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va anunciar a principis de maig que la Generalitat havia donat instruccions als seus lletrats perquè es personessin com a acusació popular i emprendre les accions legals oportunes en tots els procediments judicials que s’obrin pel cas Pegasus. L’executiu basava la seva petició a l’empara de l’Estatut, però el magistrat no ha comprat cap dels arguments presentats pels serveis jurídics de la Generalitat.
El jutge desmunta tots els arguments de la Generalitat
Calama, que ha donat la raó a la fiscalia, ha justificat la decisió recordant que actualment “no hi ha habilitació legislativa general perquè les persones jurídiques exerceixin l’acció popular”. El magistrat defensa que la Llei d’Enjudiciament Criminal (LEC) no preveu que les administracions públiques es pugin personar com a acusació popular perquè defensar els “interessos públics i generals” en les causes penals és feina de la fiscalia. També considera que la falta d’una regulació específica habiliti el Govern a personar-se a la causa, tal com defensaven els lletrats de la Generalitat, ja que és necessari que la llei “reguli expressament les condicions de l’exercici de l’acció”, tal com estableix la doctrina jurisprudencial de l’Audiència Provincial de Barcelona.
“L’acció pública per al seu exercici en el procediment penal correspon en exclusiva al Ministeri Fiscal, no tenint cabuda l’exercici per part de persones jurídiques públiques de l’acció popular fora dels casos en els quals aquesta possibilitat es troba contemplada legalment”, conclou el magistrat de l’Audiència Nacional. La Generalitat té ara tres dies per presentar un recurs de reforma contra la interlocutòria i cinc dies per presentar un recurs d’apel·lació, que es poden interposar en paral·lel.
3 
1 
