ERC és un partit assembleari. I no és una llegenda. De fet, durant les negociacions per a la investidura de Salvador Illa, quan els portaveus dels republicans alertaven els del PSC de la seva temença pel posicionament de la militància, els socialistes quedaven astorats. Al capdavall, el PSC fa temps que funciona amb delegacions i amb una estructura vertical, ordenada i jeràrquica. “Tenim una dissidència molt disciplinada”, comenten amb ironia quadres territorials dels socialistes a El Món.
En tot cas, ERC ha signat amb el PSC un acord d’investidura d’Illa que alguns defineixen com a pacte de govern, i ahir la direcció es va dedicar a predicar el nou evangeli a les federacions regionals. Així, va activar els membres del politburó que dilluns van seure durant nou hores a la seu de Calàbria per acabar de tancar els serrells d’un preacord que els militants hauran d’avalar o no aquest divendres, en una consulta que tant serà presencial com telemàtica.
Els conclaves han servit per copsar “les opinions”. Membres participants de les trobades de Girona, Catalunya Central, Penedès, Pirineu, Barcelona, Baix Llobregat i Terres de l’Ebre coincideixen a descriure els debats com a propis d’un “partit madur i democràtic”. També un dels comuns denominadors dels conclaves va ser aclarir els “dubtes” que tenien molts militants, així com demanar explicacions més concretes sobre les garanties del compliment de l’acord o bé, opcions de futur immediat, com ara com es pot veure afectada la investidura per una detenció del president a l’exili, Carles Puigdemont, si tornés a Catalunya per al debat, tal com s’ha compromès. Així mateix, un altre fet constant és que, si bé aplaudeixen l’acord, no acaben de veure clara la figura d’Illa, que diferencien i, molt, de figures com Pasqual Maragall o José Montilla. De tota manera, les diferències territorials s’han fet notar en els debats i les intervencions.
Diàspora pel país
Les trobades venien prologades per la mega assemblea telemàtica de dilluns a la tarda, mitja hora abans de la presentació a la premsa de l’acord. És a dir, vint-i-quatre hores després i amb el pacte i la pregunta posats negre sobre blanc, tot plegat difós a través dels canals interns, de la premsa i de la premsa concertada. A la Catalunya Central, una mena d’Oregon dels resultats -una orientació de la pulsió del partit força aproximada-, el partit hi va enviar la secretària general, Marta Rovira, acompanyada de dues escortes habituals de la consellera Laura Vilagrà i amarades a l’aparell del partit, Mariona Homs i Adriana Delgado.
A Girona, el partit va enviar el conseller David Mascort, que va canviar el discurs que havia defensat en campanya i ara aposta per investir Illa, i Oriol López, junquerista convençut. A Barcelona, el partit hi va enviar la consellera Ester Capella, la portaveu de la formació a l’Ajuntament, Elisenda Alamany, i la consellera Tània Verge. Al Penedès, els emissaris van ser l’exconvergent i ara conseller amb ERC Carles Campuzano, el conseller Roger Torrent i la portaveu nacional de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, la diputada Kènia Domènech. A Lleida, Teresa Jordà, Marta Vilalta i Meritxell Serret. Pel que fa al Baix Llobregat, s’hi van trobar la consellera Anna Simó, la seva cap de gabinet, Marta Molina, l’alcalde de Sant Andreu de la Barca, Marc Giribet, i Eduard Suàrez, el president regional. Tant Suárez com Giribet, dos junqueristes declarats. Molina, en canvi, entusiasta signatària del manifest contra Junqueras.
De tot i més
Les intervencions arreu de les assemblees van ser desacomplexades. Un fet comú en les trobades va ser la felicitació conjunta a l’equip negociador. A Barcelona va obrir el foc la diputada relatora de la llei d’amnistia a Madrid, Pilar Valluguera, defensant el “no” a investir Illa. De fet, no va ser l’única que va apostar per la no investidura. Diverses paraules demanades hi coincidien. Algunes fonts apunten que la majoria d’opinions expressades a la federació de Barcelona eren contràries al pacte amb el PSC. Tot i que remarquen que “les dades no són significatives” respecte dels que no van parlar.
Al Baix Llobregat i Terres de l’Ebre, la cosa ja va ser diferent, amb posicionaments majoritaris en favor del sí. Dos territoris dominats per l’aparell. A Girona, el debat va ser igualat, amb una intervenció clara del portaveu adjunt al Parlament, Jordi Orobitg, molt bel·ligerant a les xarxes contra el que ha batejat com a “caspa filofeixista indepe”, i que defensa el “no”, així com de l’històric Joan Puig, que fins i tot ha impugnat la pregunta per a la consulta. De fet, a Girona hi va haver “més intervencions pel ‘no’, però alguns ‘sí’ van sortir públicament”, asseguren testimonis presencials.
A Lleida es van sentir força opinions divergents que els participants defineixen com a “un debat ben viu i opinions per a tot”. La Catalunya Central va tenir moments per tot, paraules en contra de la investidura sentides i notòries, però també hi va haver posicions pel ‘sí’, com va ser el cas de l’exconseller Josep Huguet. Al Pirineu, la queixa va ser que l’acord no inclou polítiques ni legislació específica de muntanya. De fet, algunes veus apostaven per tal que l’acord, abans de ser presentat, s’hauria d’haver plantejat a les regionals per fer aportacions més enllà del magre equip negociador.
