Aragonès porta al Senat el xoc amb la dreta espanyola per la llei d’amnistia. El president de la Generalitat ha aprofitat la seva ponència a la cambra alta, en el marc de la Comissió General de les Comunitats Autònomes, per fer bandera de les dues propostes estrella de la precampanya d’Esquerra Republicana de Catalunya de cara al 12-M: un nou referèndum, amb encaix constitucional via article 92; i el projecte de finançament singular presentat per la consellera d’Economia Natàlia Mas i Guix. A ulls del cap de l’executiu català, i malgrat l’aferrissada oposició de la dreta espanyola, “l’amnistia és inevitable, com ho seran el finançament singular i el referèndum“.
Aragonès ha comparegut, prop de mig any després, a l’espai d’intervenció dels presidents territorials al Senat enmig d’una ofensiva completa del PP contra l’independentisme i la llei d’amnistia. En el mateix plenari de la Cambra Alta, la majoria conservadora tombarà la norma, amb l’objectiu de retardar la seva posada en marxa un cop torni al Congrés dels Diputats. Aprovaran, també, un informe –amb vots particulars d’independentistes i PSOE– que qualifica la mesura de “cop mortal” a l’Estat constitucional. El cap del Govern, val a dir, ha ironitzat amb les airades protestes de la dreta espanyola, tot reivindicant l’amnistia com “una esmena a la totalitat a una sentència injusta”. “L’amnistia és la victòria de la Catalunya lliure que defensem; un reconeixement que el fet que la ciutadania voti mai pot ser un delicte”, etziba.
El “troleig” que va prometre el candidat d’Esquerra Republicana a les eleccions del 12-M s’ha completat amb una referència a José Maria Aznar, de qui assegura que és “qui millor ha entès a Espanya” el que suposa l’amnistia, quan l’ultramuntà expresident del govern espanyol assegurava que la llei suposa “la legitimació del cop secessionista”. “És exactament això: ningú, per compromís democràtic, pot veure limitada la seva llibertat”, raona Aragonès.
Els acords amb Moncloa, un “primer pas”
La defensa de l’amnistia, per a Aragonès, ha estat un “pas més, però no l’últim” del procés d’alliberament nacional català. L’acord per al retorn dels exiliats i l’esmena a les condemnes i persecucions “obre una nova etapa de negociació amb el govern espanyol per abordar el fons del conflicte”. Aquest fons, el conflicte nacional “entre l’Estat i el poble de Catalunya”, té una solució única, segons el cap de l’executiu: un referèndum “legal, possible i necessari”. “Catalunya aspira a la plena llibertat”, ha sentenciat Aragonès davant mitja dotzena de presidents autonòmics del Partit Popular. “Ens diran de nou que és impossible, com amb l’amnistia; però Catalunya no entén d’impossibles”, ha afegit.
El “mentrestant”, però, guarda l’important repte de la gestió dels recursos del país. En aquest sentit, i mentre Catalunya “no sigui un estat independent”, Aragonès ha tret a col·lació l’exigència d’un finançament singular com el que va dissenyar el departament d’Economia. El país, segons el cap de l’executiu, necessita “un sistema de finançament propi que hi jugui a favor, on gestionem tots els recursos que generem”. Més enllà dels efectes sobre Catalunya, el també candidat republicà als comicis del 12-M ha titllat l’actual model, caducat des del 2014, d'”obsolet, opac i injust”. “Cap de vostès acceptaria aportar a fons perdut 22.000 milions d’euros”, ha reblat als representants territorials del PP; tot recordant que “Catalunya ja genera els recursos que necessita, però no en pot disposar”.
Espanya, un “estat dèbil”
Més enllà de les mesures concretes que ha portat a la seva intervenció al Senat, Aragonès ha estat especialment crític amb l’aproximació que els successius governs de l’Estat han fet al conflicte amb Catalunya. Espanya, declara, “és incapaç de respectar la diferència”, i recorre a tendències “d’imposició i autoritarisme”. En aquest sentit, considera que, fonamentat sobre “l’obligació de formar-ne part”, el projecte col·lectiu espanyol és “dèbil”. “Si mai volen seduir Catalunya, atreveixin-se a fer-ho democràticament”, ha conclòs.
