Antoni Castellà i Clavé, que substituirà Laura Borràs com a diputat arran de la retirada de l’escó a la presidenta suspesa del Parlament, és un dels pocs supervivents de la gran trituradora política que ha suposat el Procés per a totes les formacions polítiques. Actualment, és un dels líders d’una formació petita, Demòcrates de Catalunya, una start-up del procés polític que va viure Catalunya després del 9-N. Nascut a Barcelona el 1970 però amb arrels al Penedès, Castellà és un veterà de la política i amb moltes hores de vol, gràcies al protagonisme i activisme que va assolir a l’extingida Unió Democràtica de Catalunya, dirigida gairebé eternament per Josep Antoni Duran i Lleida.
Castellà era un dels independentistes semiclandestins que tenia Unió a les seves files, i sempre va formar part dels famosos comitès de govern dels democristians. Mai es va apuntar a les files de l’oposició independentista formal a Duran, representada per l’exalcalde de Vic Josep Maria Vila d’Abadal, impulsor i fundador de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Ha estat col·laborador de la històrica PUA (Plataforma d’Unitat d’Acció Independentista), diputat, membre de la Mesa del Parlament, secretari d’Universitats, díscol d’ERC i, fins i tot, de Junts per Catalunya. Omplir d’estelades una plaça de Burgos o muntar una consulta interna dins Unió han estat algun dels seus assoliments en el currículum d’un polític hàbil i amb capacitat d’entendre les regles del mercat electoral. I, sobretot, sense perdre la capacitat d’etern element sorpresa de la política catalana.
Una llarguíssima tradició política
Castellà va iniciar la seva singladura política el 1992, quan es va incorporar a Unió de Joves. Llicenciat en administració i direcció d’empreses per Esade, on també ha estat professor associat, va treballar en diverses empreses, com ara Polymedic, IKL, i com a soci consultor a Clavera & Herrera Associats, i anys després es va integrar a la conselleria de Treball, que estava en mans d’Unió. La seva etapa al capdavant d’Unió de Joves va servir per mantenir la flama independentista en una formació que era la ventafocs de la coalició CiU.
Una de les històries més explicades per militants d’Unió veterans és una de Castellà de quan Unió de Joves tenia la seu al carrer Gran de Gràcia: va acordar amb la PUA, de tradició maulet, cedir-los espais i el fax per a les seves activitats. “Encara recordo Duran cridant perquè l’aleshores ministre de l’Interior, Ángel Acebes, li va trucar posant el crit al cel perquè als comunicats independentistes vigilats pel ministeri hi apareixia el fax amb el nom d’Unió de Joves!”, comenten diversos testimonis. També va organitzar a Burgos un homenatge a Manuel Carrasco i Formiguera amb diverses formacions independentistes catalanes i basques. Per a l’acte van omplir la ciutat castellana d’estelades.
Tranquil·litat fins al 2014
La vida política de Castellà va ser relativament tranquil·la fins a l’any 2014. Va ser elegit diputat al Parlament per la circumscripció de Barcelona el 1999 i ja no va deixar l’escó fins al 2011, quan va ser nomenat secretari d’Universitats i Recerca. L’any 2012 va tornar a ser elegit diputat i va deixar l’acta per incorporar-se al mateix càrrec. Entremig va tornar a formar part del Comitè de Govern d’Unió després del congrés de Sitges, que Duran va guanyar contra Vila d’Abadal. Però el Procés va començar la seva embranzida arran de la consulta del 9-N, on ja es van notar les tensions a Unió entre els independentistes i els oficialistes de Duran, als quals no feia gens de gràcia la consulta impulsada pel president Artur Mas.
Després de l’èxit del 9-N, la política catalana va entrar en una fase de retrets entre les formacions independentistes fins que el gener del 2015, en una cimera a Palau, el president d’ERC, Oriol Junqueras, i el president Mas van acordar celebrar unes eleccions plebiscitàries el setembre del mateix any, ara bé sense unitat de candidatures. A mesura que es va acostar la data de la convocatòria, Castellà va liderar el projecte Hereus de 1931, on un bon gruix de la militància d’Unió va aconseguir forçar una consulta interna sobre si la històrica formació optava per reclamar la independència. Tot i perdre-la, els crítics d’Unió van aconseguir una victòria moral, perquè Duran va aconseguir una pírrica victòria per només quatre punts de diferència. La duresa de l’aparell va propiciar una profunda divisió que va acabar en un consell nacional extraordinari a l’Hospitalet del Llobregat, on es va produir l’escissió.
“Una CUP de dretes”
El següent pas va ser presentar davant la ciutadania la formació Demòcrates a la sala Barts de Barcelona, davant d’unes 900 persones. Era el juliol del 2015. Una formació netament independentista, liberal i que alguns han batejat com la “CUP de dretes”. Una data interessant perquè, només uns dies després, Castellà seria una peça clau en una nova cimera a Palau on Mas va aconseguir formalitzar la coalició Junts pel Sí, que defensava una consulta oficial a Catalunya per la independència. Castellà va participar en les eleccions com a candidat i va aconseguir l’acta de diputat. En aquell període va ser el primer a pronunciar un acrònim que faria fortuna: RUI, les sigles de Referèndum Unilateral d’Independència, que acabaria esdevenint la punta de llança de la legislatura del Primer d’Octubre.
El dia del referèndum, Castellà va fer la corresponent guàrdia al col·legi electoral situat a l’institut Carles III del barri de Sants de Barcelona. L’aplicació del 155 i el context polític d’aleshores va fer que Demòcrates optés per anar a la candidatura d’ERC en les eleccions de desembre del 2017. Castellà va embolicar la troca en campanya defensant la via unilateral, cosa que trencava el relat d’ERC del moment. Va ser elegit diputat i va tenir l’escó fins que el president Quim Torra va convocar eleccions.
En aquests comicis, Demòcrates va anar en coalició amb Junts, però aquesta vegada Castellà no anava en llocs de sortida i sí una altra de les fundadores de Demòcrates, Titón Laïlla. Mentrestant, Castellà bastia posicions en el Consell de la República i ha fet d’engranatge entre els republicans més durs i els sectors més molestos amb ERC del govern a l’exili. De fet, Castellà guarda al calaix un pacte estratègic de diversos punts, que les formacions tenen com a darrer cartutx de la unitat independentista. Ara, quan a Borràs li retirin l’escó, Castellà agafarà la seva acta perquè és el primer de la llista. El fet que Castellà assoleixi l’escó pot significar un flotador per a Junts per buscar un relleu en la presidència del Parlament.
3
1
