Ana Pontón (Lugo, 1977) ha agafat les regnes del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) en el moment més crític per a la formació des del seu naixement. En ple procés de refundació, el BNG vol tornar a ser el referent del nacionalisme gallec que ha vist ocupat el seu espai per En Marea. La majoria d’analistes polítics gallecs, coincideixen que Pontón, la primera dona que arriba a ser portaveu i candidata del partit, és la gran sorpresa d’aquesta campanya electoral.
És la primera dona que arriba a ser portaveu del BNG. Què suposa això en un món, majoritàriament, d’homes?
És una denúncia. Quan per primera vegada el 2016 una dona és candidata a la presidència de la Xunta, és una mostra de les barreres que hi ha a la societat. Si això passa en un àmbit on les dones van anar guanyant protagonisme i van aconseguir més democratització de les institucions amb la seva presència, vol dir que fem un pas endavant com a organització política.
Es diu que vostè és la gran sorpresa d’aquesta campanya…
No ho sé… El BNG està fent una campanya molt intensa i notem que hi ha una onada de simpatia cap a la nostra organització. Nosaltres vam obrir una nova etapa en els últims anys i vam promoure molts canvis. Esperem que tot aquest procés de renovació del projecte tingui un impacte a les urnes.
En els dos últims comicis, el BNG ha patit una fuga molt important de vots (de 183.000 a 45.000). Per què?
En tot l’Estat, com a conseqüència de la crisi, es va viure una transformació del sistema de partits que ens va afectar perquè vivíem un moment molt convuls internament. Ara estem en un moment diferent i en una etapa on estem coneixent una mica millor què representen aquelles forces polítiques. Estic convençuda que es mantindrà una forta representació nacionalista perquè és clau per començar una nova etapa en aquest país.
Creu que l’electorat ha notat la marxa d’importants responsables polítics de la formació?
És evident. Va ser un moment de molta efervescència en l’àmbit polític i això va tenir un impacte. Tot i així, ara estem en un moment molt il·lusionant, i en aquesta campanya la gent està veient que des del BNG hem mogut fitxa.
Un dels moments més tensos del BNG va ser amb la marxa de l’històric dirigent nacionalista Xosé Manuel Beiras. Què li diria si el tingués davant?
Li diria que m’ha decebut molt. En aquesta campanya ha dirigit moltes crítiques al BNG, però nosaltres no ens equivocarem d’enemic polític…
En una entrevista amb El Món, Luis Villares (En Marea) assegurava que Galícia és una nació. Ho comparteix així el BNG?
Hi ha una diferència que no és en el nominalisme, sinó en les propostes polítiques de fons. Nosaltres diem que Galícia és una nació perquè això no només ha de representar que som un poble, nosaltres ja sabem que ho som. Molta gent, voti el que voti, saben que Galícia és un espai polític social i econòmic diferent de la resta. La clau per mi és saber què significa políticament que som una nació. En Marea està defensant que el marc és el marc autonòmic. Nosaltres defensem que Galícia és una nació per fer un pas endavant en el nostre poder polític perquè és clau per solucionar els problemes.
Per aquest motiu, no van confluir en aquestes eleccions?
Sempre hem dit que podem tenir pactes postelectorals. És com si ens diuen que ens presentem amb el PSOE, podem compartir un govern postelectoral però som partits polítics diferents. Jo no em veig de la mà d’un Pablo Iglesias que es presenta com la garantia que, en el fons, res canviï en l’estructura territorial de l’Estat.
Per tant, si el PP no obté majoria absoluta, donaran suport al PSOE i En Marea per un govern alternatiu?
Nosaltres no cometrem el mateix error que Pedro Sánchez i Pablo Iglesias a l’Estat. Deien que el seu objectiu era derrotar Mariano Rajoy, però les cúpules dels seus partits van convertir la política estatal en un joc d’escacs. Van provocar la ressuscitació d’un cadàver polític com era Rajoy. Nosaltres no farem això amb Alberto Núñez Feijóo, no li donarem una vida extra si els ciutadans el derroten a les urnes.
Diu que el BNG s’ha de tornar a connectar amb el nacionalisme…
Ens hem de tornar a connectar amb la societat, i en aquesta campanya estem sorprenent. La sensació que tinc és que hi haurà una remuntada del BNG i que tindrem la clau perquè, després del 25 de setembre, no segueixi governant Feijóo. Li estem disputant escons a totes les circumscripcions, i també a la seva crossa, Ciutadans.
És minoritari el nacionalisme a Galícia?
En percentatge de vot no és l’opció majoritària, però sí que hi ha una consciència social i nacional molt important. El nostre repte sempre ha estat que això es traslladés políticament.
Vostè és independentista?
Sóc nacionalista. Vull que el meu país tingui sobirania per poder decidir. Això es pot materialitzar en múltiples opcions. Per nosaltres el més important és aglutinar forces per un projecte polític propi que generi consciència de país.
S’assemblen Catalunya i Galícia?
Sí, són dues nacions sense estat dins el mateix marc. Però, la història de Galícia és molt diferent de la de Catalunya.
Li agradaria que el que està passant a Catalunya passés aquí?
Una majoria nacionalista és fonamental per acabar amb molts dels problemes de Galícia. En el debat polític que es produeix sobre aquest tema, sembla que són decisions que prenen els partits i és justament tot el contrari. Nosaltres defensem que els pobles puguin decidir.
Catalunya té dret a decidir el seu futur?
Absolutament.
