Les llistes electorals sempre deixen sorpreses. I a les portes de les eleccions catalanes, les llistes d’ERC, però per a les europees, n’ha deixat una de ben gran. El meteoròleg de TV3 Tomàs Molina, algú a qui ja podem considerar una estrella mediàtica del panorama audiovisual català, fa el pas a la política. Un caramel·let per als seus amics de Polònia, que ja l’imitaven com a home del temps i ara ho podran fer com a polític. Molina fa el pas per aplicar “sentit comú” a la política, diu, i per lluitar contra el canvi climàtic des de les institucions europees.
El salt de Molina ha donat benzina per a moltes converses i tertúlies de sobretaula. El seu posicionament favorable a uns colors polítics ha quedat desplaçat per comentaris cap a una figura corrent, experta en canvi climàtic, que fa el pas de posicionar-se per lluitar per aquesta causa. Ara bé, el meteoròleg català no és l’únic que en un moment donat s’ha posicionat políticament formant part d’una llista electoral. En repassem alguns dels noms més destacats.
Juanjo Puigcorbé
L’actor és una d’aquelles figures de la societat civil que la dècada passada feien el salt a la política, cridats a lluitar per uns interessos comuns. Va entrar com a regidor d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, on es va estar quatre anys. Una etapa que anys més tard ha lamentat enèrgicament, després d’un estira-i-arronsa constant amb els seus companys de partit i la publicació de documents –que ell negava i assegurava que eren una fabricació d’ERC per desgastar-lo– que l’acusaven de pressionar treballadors. El 2019 deixa la política i se’n torna als escenaris.
Nina
La cantant catalana, coneguda per haver interpretat obres com Mamma Mia o haver estat la primera directora de l’acadèmia del programa Operación Triunfo, va fer costat CiU l’any 2003. La Nina va passar de ser mentora de Bisbal, Chenoa o Bustamente a formar part de la llista de Convergència a Lloret de Mar. “L’efecte Nina” va provocar que CiU ultrapassés el PSC a Lloret, però un recompte de vots inextremis va fer perdre un regidor als convergents en detriment dels socialistes. CiU es va quedar amb 9. La Nina anava en el número 10.
Toni Cantó
L’actor és ja tot un clàssic i, per a sorpresa encara d’uns quants, epicentre de nombroses bromes. Va entrar en política abans que el 15-M fes esclatar nous partits i simpaties, tant a esquerra com a dreta. Cantó va decidir que calia donar suport a l’extingida UPyD, un partit comandat per l’exsocialista Rosa Díez que havia de revolucionar el centredreta espanyol i eliminar la política de blocs. Va quedar en intent. I amb la desaparició d’UPyD, Cantó va fer el salt a Ciutadans. I amb Ciutadans en l’estocada, va fer el salt al PP. Un jutjat el va deixar fora de les llistes del PP, però poc més tard va ser nomenat escuder de la llengua castellana a Madrid, quan Ayuso crea l’Oficina de l’Espanyol. Un càrrec gairebé a mesura per a un Cantó que entrava a canviar la política.
Màxim Huerta
Un altre filó mediàtic que va entrar per sorpresa en política. L’escriptor valencià es va fer famós a la televisió, sobretot en la seva etapa com a acompanyant d’Ana Rosa Quintana als matinals de Telecinco. El pas per política de Huerta va ser un vist i no vist. Va entrar per dirigir el ministeri de Cultura i Esport en el primer mandat de Pedro Sánchez, però només va durar una setmana. Va dimitir després que es conegués que havia eludit una sanció d’uns 200.000 euros d’Hisenda. Una multa que l’exministre assegurava haver esmenat, però que va acabar amb la seva carrera política. Després de mesos desaparegut, Huerta ha tornat a la televisió amb un programa setmanal a Canal 9 i ha obert una llibreria al seu poble. Del seu pas per política en parla, però no gaire.
Pepu Hernández
Va ser entrenador de dos històrics del bàsquet. A Catalunya va agafar les regnes del Joventut de Badalona en un dels moments més crítics de l’entitat. Va entrenar la Penya prop d’un any, agafant les regnes el 2010, i després va tornar a l’Estudiantes, mític equip madrileny on ja havia entrenat anteriorment. La seva glòria esportiva arriba a mans d’una selecció espanyola liderada pels germans Gasol, aconseguint el Mundial de 2006. En Pepu va popularitzar, entre els aficionats al bàsquet, l’exclamació “¡¡Ba-lon-ces-to!!”. I després de l’èxit esportiu, l’entrenador fa el salt a la política de la mà del PSOE. És el cap de llista dels socialistes a l’Ajuntament de Madrid en un moment en què podien tocar poder. L’any 2019, Manuela Carmena podia repetir com a alcaldessa amb Más Madrid i formar coalició amb els socialistes, però un pacte entre el popular José Luis Almeida i VOX els va barrar el somni.
Arnold Schwarzenegger
I la darrera sorpresa del dia. El més que conegut actor de Hollywood va ser governador de Califòrnia entre 2003 i 2011. El popular actor va abandonar el càrrec perquè no va poder presentar-se a la reelecció, tal com marca la constitució de l’estat californià. Com a governador, es va posicionar en contra del matrimoni homosexual i va impulsar retallades per combatre la recessió econòmica de 2008. Republicà acèrrim, l’actor va fer costat a la candidatura de Bush fill a la Casa blanca. I malgrat formar part de les files republicanes, Schwarzenegger no ha dubtat a criticar Donald Trump per algunes de les seves postures, com ara en el seu negacionisme climàtic.
