Què és el CTECNO?
CTecno va néixer fa set anys amb una idea molt clara, ajuntar empreses, professionals del sector, institucions i universitats. Establir un punt de trobada i de treball per aconseguir els objectius del nostre lema ” Més tecnologia, Més empresa, Més país”. Intentem que la gent s’hi trobi, que en puguin sortir negocis, defensar els interessos nacionals des del punt de vista de la tecnologia i intentar crear empresa. Volem projectar Catalunya al món i el món a Catalunya. Fer-nos conèixer i saber què fan els nostres competidors.
Si parlem de país creu que la independència reforçaria la marca Catalunya?
No crec que sigui un concepte d’independència o autonomia. És un concepte de país. Catalunya, com entitat que fa mil anys que existeix, té una cultura, una trajectòria, una gent i una voluntat de ser. Aquesta trajectòria pot emmarcar-se en el sistema que més ens convingui. El que segur que no ens interessa crec és ser una illa fora del món. Som al món. Dit això: la independència la va declarar Espanya fa quinze dies.
Hi ha algun país en el qual ens poguem emmirallar per l’aposta tecnològica que ha fet?
El que més admiro és Israel. Ja abans de fundar el seu estat va captar talents per treballar conjuntament i investigar. Israel ha sabut entendre la cultura del risc i del treball, que val la pena equivocar-se si es vol obtenir resultats. Aquesta mentalitat és sobretot pròpia dels països anglo-saxons. En aquest països la innovació hi té sortida. En els que tenen un model funcionarial, de veure les coses passar i viure del mínim esforç, no. Perquè la innovació és risc, pensament i il·lusió.
Aquesta por al risc és comprensible. Sobretot quan hi ha diners pel mig.
Hi hauria d’haver una cert capital llavor que podria ser públic, que ajudés parcs tecnològics, investigadors i emprenedors. Així augmentaria l’activitat del sector.
Acaba de citar els parcs tecnològics. No n’hi ha masses? Es treballa prou en xarxa al nostre país?
Aquest és el problema de sempre a Catalunya, som 947 municipis i tots volen tenir desenes d’equipaments. Cal que un país tant petit tingui tant de tot? Una de les activitats que fem al CTecno és participar del World Economic Forum, en concret, a la trobada que se celebra a la Xina. Des d’allà és fàcil adonar-se’n que la nostra dimensió és petita. Per aquest motiu és bàsic que treballem plegats. Darrerament ja s’han produït decisions en aquest sentit, com el fet que les universitats s’apleguin per crear la marca “Universitat de Catalunya”, i els parcs tecnològics treballen en xarxa mitjançant una federació. Hem de començar a sumar sense que això vagi en contra cada territori. De cares enfora hem de funcionar amb una sola marca.
Una marca per competir contra qui? Quin és el nostre mercat?
La competència no és a Madrid, és al món. Els nostres competidors són arreu. Les empreses han de tenir aquesta mentalitat, saber que els clients cal buscar-los on sigui i no només seguint criteris de proximitat.
Quin és el potencial de Catalunya en un sector tant estratègic i competit com el tecnològic?
Tenim la capacitat però no en som conscients. Quan viatges pel món te n’adones que tenim potencial però no ho sabem veure. El nostre pitjor defecte és no saber fer equip. De fet diria que som millors que nacions capdavanteres en molts aspectes. Fins i tot millors que els Estats Units o la Xina. Tenim més capacitat d’imaginar, d’improvisar, més intel·ligència emocional, però ens cal entendre que de vegades cal renunciar a certes coses pel bé col.lectiu i deslliurar-nos, com ja he dit, de la por al risc.
Haver apostat abans per la tecnologia hagués fet més suau la crisi i n’hagués facilitat la sortida?
Jo crec en la diversificació. El que no pot ser és posar tots els ous al mateix cistell. Que en un cert moment la construcció ha ajudat a créixer és evident i desmerèixer-ho seria de ximples. El turisme, per exemple, és el 13% del PIB de Catalunya. Oblidar-ho seria també una equivocació. Però hem d’apostar per més coses. Més que per la tecnologia en si, crec que cal fer-ho per la innovació, per les coses noves.
En pot posar exemples?
El que ha fet Mango, per citar-ne un cas. Produeix mesuradament i té una xarxa ben planificada de distribució mundial. Hi ha més casos, com el de la vacuna contra la malària que es produeix a Catalunya. Cal localitzar quines necessitats hi ha i fer una passa endavant. D’aquí a uns anys ja no hi haurà probablement motors d’explosió. Els motors elèctrics tenen més parell motor i eficiència que un d’explosió. Tenen però un problema d’autonomia. Cal per tant investigar en aquest camp.
En producció energètica s’innova prou?
El gran projecte en aquest sentit és l’energia de fusió però perquè sigui l’energia del futur cal invertir-hi. Aquí, però, de seguida hi ha moltes pors i ignorància. Cal fer pedagogia i aquest és un motiu més de la naixença de CTecno. Recordo, per exemple, que quan es volia instal•lar fibra òptica on visc hi havia veïns que asseguraven que era perillosa. Hi ha una por que sovint escapa a tot raonament.
La negativa de molts catalans a projectes com el magatzem temporal de residus nuclears és un exemple més d’aquesta por?
Exacte, quan fas quelcom sempre hi ha conseqüències que se’n deriven. Si tenim centrals nuclears per tant, hem de gestionar els residus. Si això es fa bé la resta són avantatges. Cal explicar-se bé en aquest sentit. L’energia nuclear és neta, produeix gran quantitat d’energia i és econòmica. Potser d’aquí unes dècades trobem una alternativa que la supera però mentrestant hem de ser seriosos i no fer plantejaments inviables. També és important diversificar la producció energètica. Que no tota vingui d’una mateixa font. Així una pot suplir la mancança de l’altre quan es troba en fases menys productives.
Com valora projectes com el del Sincrotró Alba?
Molt positivament. Aquest i molts altres, com el Centre de Supercomputació, el superordinador mare nostrum o el pla del 22@. Al costat d’aquestes decisions encertades n’hi ha d’altres que no ho són gens. Per exemple, cap empresa catalana està concursant ara mateix per fer-se amb el projecte de l’energia de Fusió que promou l’ITER, amb sis mil milions d’euros en contractació i seu a Barcelona.
Les infraestructures actuals dificulten fer un salt en la indústria de les noves tecnologies?
Anem endarrerits per dues raons, una d’elles és la històrica. Pel fet d’haver anat sempre a remolc del que feia Espanya. L’altre és actual i té a veure amb una aposta equivocada. Certes ideologies que formen part del Govern que han impedit el creixement en infraestructures, com la del quart cinturó. Cal protegir el medi ambient però no és assumible que qualsevol part del territori s’hagi de protegir d’aquesta manera. És com aspirar a plantar una fageda a la Plaça Catalunya de Barcelona.
