Ningú creia que Xavier Garcia Albiol pogués guanyar a Badalona el 2011 i quatre anys després pot estar en disposició de sumar la majoria absoluta en aquesta ciutat de 220.000 habitants. L’oposició es posa les mans al cap, però tot i les polèmiques que genera el candidat del PP i l’ambigüitat calculada d’alguns dels seus missatges també ha sabut mantenir la popularitat en un segment important dels badalonins.
“Albiol no és racista, és populista. Diu a la gent el que vol sentir i és un relacions públiques. Des de fa 15 anys, cada dia es passeja pels barris i mínim dos cops a la setmana sopa amb veïns”, explica el periodista badaloní Iu Forn per desxifrar el fenomen Albiol. “El coneix tothom i ell mirar de ser una persona propera. Un veí es queixa a la guàrdia urbana per la música alta i és capaç de presentar-s’hi ell i resoldre el problema”, afegeix Forn.
‘Netejant Badalona’, el controvertit eslògan, jugant amb implícits i a la vegada negant-los quan se li pregunta, ha tornat a situar Albiol en el centre, que és el volia. “Té un gran olfacte polític. Tot i aquest lema, en aquesta campanya no ha utilitzat el tema de la immigració, perquè ja no li dóna vots”, analitza Forn. El principal cartell, però, és ‘La recepta funciona’ i això s’ha dedicat a predicar el batlle badaloní.
“Es fa difícil analitzar la seva gestió”, assegura Forn. Albiol presumeix de dirigir un dels ajuntaments més transparents de Catalunya i d’haver reduït els índexs de delinqüència, tot i que els xifres indiquen que va pujar en el seu primer any de mandat i des del 2013 no hi ha dades.
L’alcalde del PP ha anat recollint principalment el vot que abans es repartien el PSC i, sobretot durant la transició, el PSUC. El candidat socialista, Jordi Serra, amb poc carisma, no ha acabat de convèncer, i el de CiU, Ferran Falcó, juga en terreny hostil en molts barris de la ciutat i fins i tot li pot perillar el centre històric, zona de sempre convergent. Tots dos repeteixen candidatura i si no sumen podria ser que no es tornessin a presentar. ICV, amb tres regidors, estrena líder amb Àlex Mañas i ERC, amb Oriol Lladó, intentarà tornar al consistori del qual va quedar exclòs el 2011.
Falcó va ser qui abstenint-se va permetre la investidura d’Albiol el 2011, en un bon exemple de fair-play i d’evitar un pacte de perdedors, però ara, si arriba el cas, ja ha avisat que no farà el mateix. Després va assajar una moció de censura, però l’oposició no es va posar d’acord. Per això per a Albiol pot ser important que Ciutadans, que es presenta amb Juan Miguel López, li esgarrapi ara vots a Podemos i entri al consistori. Curiosament, el candidat de C’s el 2011, Sergio Otero, ho és ara per UPyD.
La irrupció de Podemos –en aquest cas una suma de diversos micro partits sota el paraigües de Badalona en Comú-, encapçalada per Dolors Sabaté, es podria concretar amb 2-3 regidors, tot i que aquesta mateixa setmana ha emergit la crisi amb una escissió del partit –‘És possible’, que ara dóna suport a ICV- i no se sap com li afectarà.
La realitat és que Albiol ha anat sumant regidors des que es va presentar al 2003. Aleshores en va treure 5, al 2007, 7, i al 2011, 11. Ara necessita tres edils més per arribar a la majoria absoluta. L’última enquesta li dóna 12-13 representants, a un de la majoria. Mentre qui no és de Badalona s’escandalitza pels vots que treu, els badalonins sembla que estan a favor de la ‘recepta Albiol’. És l’home de moda al PP català, el seu líder més consolidat i qui sap si en no gaire temps li discuteix la presidència a Alícia Sánchez-Camacho.
