“El Tribunal de Comptes fa una acció delirant”. Aquesta ha estat la frase predominant en l’acte organitzat per la Caixa de Solidaritat, juntament amb Òmnium i l’ANC. Les tres entitats han explicat les accions que es duran a terme per fer front a les fiances que demana el Tribunal de Comptes a 34 exalts càrrecs i han aplaudit la decisió del Govern de crear un fons per ajudar a pagar les fiances. “El Tribunal de Comptes s’ha transformat en un tribunal d’excepció”, ha lamentat Pep Cruanyes, que ha fet una crida a la ciutadania a seguir fent aportacions que els permetin respondre l’embat de l’Estat espanyol. “Hem de recuperar els diners que es destinin a aquestes fiances per tornar-los a les persones que els van posar per fer front a la repressió”, ha recalcat el portaveu de l’entitat.
Albert Royo, un dels afectats per les fiances del Tribunal de Comptes, ha lamentat que es persegueixin accions exteriors de la Generalitat “iguals a les que fan altres comunitats autònomes”. “En els altres territoris no s’ha dit res. En el cas català, i a pilota passada, es considera il·legal i s’inicien diligències que porten a un cas penal”, ha explicat, tot assegurant que “no hem fet res inconstitucional”. “El que busquen és limitar encara més l’autonomia de Catalunya, impedir que es faci una acció exterior que es permet a la resta. Busquen que Catalunya visqui tancada a un armari i no es comuniqui amb el món“, ha diagnosticat Royo, que assegura que les institucions tenen “el dret i deure” de projectar el país al món. Royo considera que la decisió del Govern de crear un fons és una “molt bona notícia” que no soluciona el problema de fons però els “dona una mica de temps”. “Quan hi hagi sentència aquest instrument no serà una solució”, ha advertit.
Royo ha explicat les accions que es van dur a terme mentre ell era secretari General del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya i els objectius que es perseguien. “L’objectiu era promoure Catalunya a nivell internacional. Explicar el país amb la seva diversitat a nivell internacional”, ha explicat Royo, que lamenta que en cap moment rebessin un avís que allò que feien fos il·legal. L’exsecretari ha assegurat que a les trobades amb diplomàtics convidaven tot l’arc parlamentari: “Havíem de representar la diversitat ideològica del país”. Tot seguit ha convidat els partits que asseguren que no se’ls va convidar a demostrar-ho. “Ara consideren això anticonstitucional i hem de tornar els diners de les nostres butxaques”, ha recordat.
Cruanyes ha intervingut per recordar els “tres embats” del Tribunal de Comptes: la repressió del 9N juntament amb els interessos que ara els demanen -que ronden els 800.000€- i les fiances de 5’4 milions que s’han de pagar abans del 21 de juliol. “És una situació contrària al pacte internacional dels drets civils i polítics perquè vulnera dret a un judici just i equitatiu”, ha assegurat, remarcant el “caràcter incautatori” de les fiances. A banda, la Caixa de Solidaritat ha presentat un escrit al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona en què reclamen que les quantitats doblades que ja han estat consignades al Tribunal de Comptes els siguin retornades. “Les mesures cautelars són una mesura inicial. Condicionen la lliberat o el patrimoni de les persones i han d’estar perfectament justificades”, ha afirmat. “Farem el que sigui per denunciar-ho i recuperar aquests cinc milions i ho farem arribar a instàncies internacionals com el Consell d’Europa“, ha conclós.
L’acte, organitzat per la Caixa de Solidaritat ha servit a l’entitat per explicar el funcionament d’aquesta “eina de solidaritat econòmica” que recull les aportacions de milers de ciutadans. “És una eina de combat a la repressió. No és de ningú però és de tothom: dels milers de persones que han fet aportacions”, ha recalcat el portaveu de l’entitat subrallant la idea que la caixa “no s’activa” perquè és un mecanisme permanent. Actualment, segons les dades que ha presentat la Caixa de Solidaritat, s’han pagat més de 640.000€ en defenses per a la ciutadania. Pel que fa a fiances de llibertat i responsabilitat civil, s’hi han destinat més de tretze milions. En aquest sentit ha agraït al cos d’advocats que es facin càrrec de moltes defenses de manera gratuïta. La Caixa de Solidaritat té, a hores d’ara, 400.000€, i hi ha cent peticions d’ajut.
Paluzie considera “imprescindible” seguir nodrint la Caixa de Solidaritat
Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha posat en valor el fons assegurador que ha engegat el Govern: “Estem molt satisfets d’aquesta mesura que havíem demanat”. “No sabem quant durarà. Sabem que el deepstate espanyol no té aturador”, ha advertit. Per tot això, Paluzie considera imprescindible “nodrir la Caixa de Solidaritat per fer front a la repressió”. “La Caixa és de tots i de ningú, ajuda tots els repressaliats”, ha afegit.
“S’han vulnerat molts drets, però en cas del Tribunal de Comptes s’ha arribat a criminalitzar seminaris en universitats internacionals prestigioses“, ha assenyalat Paluzie, que ha explicat una anècdota que va viure com acadèmica per recalcar la diversitat ideològica que hi havia a les accions exteriors del Diplocat. “Recordo, abans de la diada del 2016, una reunió amb periodistes francesos interessats en una qüestió econòmica. Ferran Brunet, membre de Societat Civil Catalana i jo mateixa els hi ho havíem d’explicar”, ha explicat Paluzie, que ha assegurat que el dinar no va ser plàcid.
Mauri es suma a la crida per “no deixar ningú enrere”
Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, s’ha sumat a la crida per seguir col·laborant amb la Caixa de Solidaritat. “La Generalitat ha de protegir els servidors públics, però com no sabem si funcionarà, és important que la Caixa torni a omplir-se”, ha explicat després de valorar molt positivament la mesura adoptada pel Govern aquest dimarts. “De mateixa manera que s’ha construït un mapa de la repressió de l’Estat, la ciutadania segueix apostant per no deixar ningú enrere”, ha assegurat. Mauri ha parlat de “passar a l’ofensiva” per denunciar la repressió contra la ciutadania. “Entenem que cal una actitud de denuncia contra el que està fent l’Estat. No podem aturar-nos de denunciar la persecució que pateix l’independentisme”, ha afegit.
