El Govern de la Generalitat ha anunciat avui la creació d’un fons complementari de riscos en una roda de premsa del conseller d’Economia, Jaume Giró. El conseller ha comunicat que avui s’ha presentat una proposta que s’ha aprovat en forma de decret llei. Aquest fons s’ha creat per ajudar a pagar les finances que el Tribunal de Comptes reclama a càrrecs i excàrrecs de la Generalitat per l’acció exterior suposadament amb l’1-O. Però també servirà en un futur per fer front a possibles processos i condemnes de característiques semblants.
Segons Giró, s’ha treballat per trobar una via per crear un fons amb 3 característiques principals: “solidesa jurídica, garantia per les persones afectades i que sigui una mesura eficaç que compleixi els objectius establerts”. L’import inicial del fons serà de 10 milions d’euros i en un inici el gestor d’aquest fons serà l’Institut Català de Finances.
Els servidors públics que en vulguin ser beneficiaris hauran de realitzar una sol·licitud, actualment a l’Institut Català de Finances com a gestor, i hauran de presentar una declaració responsable en què el sol·licitant manifesti que compleix els requisits imposats per poder accedir al fons. Els requisits són: que no existeixi cap sentència judicial ferma i inapel·lable que declari il·lícites les actuacions dutes a terme, que el risc no estigui cobert per altres pòlisses i que la mateixa Generalitat no hagi iniciat cap acció contra la persona afectada.
L’Institut Català de Finances garantirà l’emissió d’un aval o dipòsit a càrrec d’una entitat bancaria que encara no s’ha especificat. En principi no hi haurà desplaçament de patrimoni per part de la Generalitat, ja que serà l’entitat bancària qui posarà l’aval, però la Generalitat garantirà amb el seu contra aval el fons de riscos. Si després arriba a haver-hi una sentència ferma contra els encausats, aquests haurien de retornar els diners a la Generalitat, que els haurà de pagar quan s’executin els avals. Tanmateix, la posició del Govern és que finalment seran absolts i que les fiances que ara s’han de dipositar seran alliberades i no caldrà executar els avals.
Giró ha admès que els afectats per la sentència del Tribunal de Comptes sobre el 9N ja no podran acollir-se a aquest decret llei, ja que el Tribunal Suprem ja ha desestimat quasi tots els recursos interposats per –Mas, Ortega, Homs, Jordi Vilajoana, Ignasi Genovès, Teresa Prohias, Jaume Domingo i Josefina Valls– i la sentència, per tant, ja és ferma.