Agustí Carles: “La justícia dona per mort l’imam, però biològicament no s’ha acreditat”

Entrevista a l’advocat que ha introduit el dubte raonable en el judici del 17A

Agustí Carles i Garau (Barcelona, 1964), és advocat i exjutge. De fet, va portar la toga de la judicatura del 1990 fins l’any 2000. Mediàticament havia tingut alguna aparició arran de la seva feina a Drets, una entitat jurídica en defensa dels drets del sobiranisme. Ara és la cara i la veu de Javier Martínez, –el pare del petit Xavi, mort a l’atemptat de la Rambla del 17A– en el judici dels atemptats. Carles i el seu company de files, Jaume Alonso-Cuevillas, han marcat en bona manera l’agenda del judici. En aquesta entrevista, just abans d’encarar la recta final de la vista després de les festes de Nadal, ens explica el minut i resultat. 

Portem 21 de jornades de judici. Vostè portava els deures fets  i s’ha vist que ha marcat l’agenda del judici.

Teníem un objectiu. A banda de les tres acusacions formals contra els tres homes que seuen a la banqueta, enteníem que faltava algú més en aquesta història, sigui l’imam Abdelbaky Es Satti o una altra persona. Aquesta feina semblava que no aniria endavant, i més quan en un primer moment el jutge Guevara va qualificar aquesta tesi de “conspiranoica”. En canvi, després va admetre la prova que vaig demanar i vaig poder-la desplegar a sala. I hem creat el dubte que, a més de les persones mortes, falta algú més en aquest judici. 

Però tenim el límit que no es pot jutjar un mort.

Exactament. A més, en aquest procediment penal hi ha una interlocutòria d’extinció de responsabilitat penal dels morts. És a dir, un document segons el qual la cèl·lula la formaven aquestes persones i els morts no els podem jutjar perquè, precisament, estan morts. La resolució que afecta Es Satti és que, com que és mort, no es pot jutjar. Però nosaltres introduïm el dubte, perquè si és viu sí que se’l pot jutjar. Estem contents, perquè fins i tot advocats d’altres acusacions, escèptics amb aquesta teoria, ara s’acosten i t’admeten que creuen que encara és viu, si no l’imam, un altre membre de la cèl·lula. 

Es recollirà a la sentència? 

Veurem si es reflecteix a la sentència i veurem com, però encara s’ha de treballar.

En qualsevol cas, que la resolució de la seva mort sigui certa.

La justícia espanyola el dona per mort, però biològicament no s’ha acreditat. Això grinyola. A més, si hi afegim la nebulosa que envolta el personatge encara hi ha més incògnites. Entenem que la prova d’ADN no s’aguanta però, a més, tenim una furgoneta que fuig d’Alcanar i tenim un imam enterrat a Alcanar del qual ningú ha reclamat el cos, i té nou fills. De fet, la jutge ho decideix en base un informe biològic que admet que no se sap qui és. No entenc aquestes presses. Des del 22 d’agost la justícia diu que Es Satti és mort, i al desembre i al gener encara estem buscant el seu ADN! De la prova del Marroc d’ADN no se’n pot deduir que Es Satty sigui mort. A més, sense garanties respecte el que determina el dret espanyol. 

I respecte la resta d’implicats, vostè creu que era una cèl·lula?

Crec que era una cèl·lula. Tot i que l’aparença dels actuals acusats sorprengui perquè ens podem imaginar un terrorista malvat i en canvi, veiem tres nanos plens de vida, perplexos en veure el que els està passant. Però el DAESH treballa així i busca gent que estigui molt integrada per captar-los. Veurem com ens ho expliquen els pèrits d’intel·ligència que han de testificar al judici l’11 de gener. De fet, una de les grans sorpreses del judici és que a més de l’imam, la direcció de la cèl·lula estava en mans de Mohamed Hichamy, mort a Cambrils. El judici ha acabat d’aclarir l’estructura de la cèl·lula. 

Però continua havent-hi serrells per tancar. Per exemple, com ara el famós fruiter, el noi de la samarreta del Barça amb una cresta i el quart home d’Alcanar

Sí, i al judici han sortit. Algunes d’aquestes qüestions estan introduïdes per Mohamed Houli, un dels acusats i supervivent d’Alcanar. Cal fixar-se que Houli no ratifica les seves primeres declaracions i, quan entra a la presó, té algú que li instrueix i fa una declaració. És una anomalia processal, un ofici que ens arriba des de la presó on s’indica que Houli vol fer una declaració. De fet, és el director que en fa un resum del que més o menys vol dir. Una declaració que té coses bones i dolentes. Per exemple, intenta internacionalitzar la cèl·lula, a França, Andorra o Bèlgica. No s’acaba d’investigar perquè el 22 d’agost en declarar com a mort l’imam la policia es relaxa. A més, cal afegir que el secret de sumari ha permès consolidar el relat que l’imam era mort, perquè l’únic que tenia accés a les actuacions era el jutge. Per això, intentaré demanar repassar més la investigació, que hi ha prova que no s’ha fet bé per aquest relaxament. 

Què vol dir que algú l’instrueix?

No és normal que et facin un resum. Com tampoc és normal que es trossegi la causa com si una cosa fos Alcanar, una altra la Rambla i l’altra Cambrils. 

Més informació

Nou comentari