Continua la batussa jurídica entre l’Equip d’Advocats i Advocades Independents, que coimpulsen els lletrats Josep Rosell i Lluís Gibert, i els magistrats del Tribunal Suprem. De fet, la sala penal ha decidit no admetre a tràmit una treballada recusació i, de retruc, han amenaçat amb multar-los per temeritat processal. Els lletrats, però, no s’arronsen i han anunciat un recurs de reforma, amb la vista posada en la justícia europea. “Cal pensar en Europa des de l’entrada de qualsevol escrit al jutjat de guàrdia”, comenten els lletrats en conversa amb El Món.
Els advocats van començar el procés amb una querella contra el líder popular, Pablo Casado, per les seves declaracions sobre els docents catalans. De retruc, van recusar tots els magistrats de la Sala Penal que havia de decidir sobre la causa. A més, hàbilment, van presentar un poder especialíssim per evitar sorpreses formals. El text de l’incident de recusació, al que va tenir accés El Món, assegurava que “el nomenament dels Magistrats del Tribunal Suprem la realitza el Consell General del Poder Judicial, un òrgan que en teoriaa es renova cada cinc anys a partir de majoriess parlamentàries”. “En definitiva”, continuava l’escrit, “els vocals del CGPJ són elegits pels partits polítics i tots els magistrats de la sala dels que s’interessa la recusació han estat decidits pel CGPJ -i en alguns casos amb el seu mandat ja caducat-“.
Ara els magistrats, en una interlocutòria de 35 pàgines, a les que ha tingut accés El Món, barren el pas a la recusació sense que hagi trobat cap defecte formal per fer-ho. És més, adverteixen que han entrat en el fons de manera improcedent. De fet, processalment, el tribunal només pot inadmatre a tràmit per defectes formals. A sobre, al·leguen que no els han donat audiència en el procediment, un pas imprescindible.
“Evidentment farem recurs de suplica, i recurs d’empara al Tribunal Constitucional, la qual cosa ens apropa molt al verdader objectiu de la querella, que és internacionalitzar i democratitzar el concepte de minoria nacional, que no troba empara en l’ordre intern espanyol”, comenten els lletrats. En aquest sentit destaquen que han anat més “més ràpid” del que preveien. L’objectiu ara és trucar la porta d’Europa tot i l’amenaça de multa, a través de l’obertura d’una peça separada, de la resolució per la seva temeritat processal. En aquest sentit, Rosell assegura que els motius de la recusació continuen ferms com és ara que un “tribunal parcial no pot decidir” i que el Consell General del Poder Judicial qui els nomena porta 1.200 dies caducat. De fet, aquests arguments van ser recollits per The Economist en un polèmic reportatge sobre la justícia espanyola.
3
