Aquest dimarts comença al jutjat penal 1 de Manresa el judici del cas batejat com el dels 9 de Lledoners. Un judici a nou independentistes que van participar en la protesta pel trasllat dels presos polítics des de la presó de Lledoners fins a Madrid a fi de ser jutjats al Tribunal Suprem. Al cas hi són personats el ministeri públic i la Generalitat, i s’arriben a demanar fins a set anys de presó per a alguns dels encausats. L’administració autonòmica catalana reclama una sentència condemnatòria per desordres, atemptat a l’autoritat i lesions perquè dos mossos d’Esquadra, de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), van resultar ferits. Curiosament, els lletrats de la Generalitat defineixen en els seu escrit els presos polítics com “interns rellevants”.
El cas es remunta a l’1 de febrer del 2019, quatre mesos després que l’aleshores president Quim Torra esperonés als CDR per “apretar“. Diverses organitzacions van convocar un comiat als presos als accessos de la centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada. Arran del blindatge dels accessos a la presó, les concentracions es van situar a la carretera C-55. Els ara encausats van ser identificats per agents de l’ARRO dels Mossos, suposadament en un punt on s’hi haurien instal·lat barricades i interposat cotxes per obstruir el trànsit. Ara bé, segons admeten en el mateix atestat policial, van ser identificats perquè “estaven a primera línia”. En aquesta línia, els escrits d’acusació recorden que com a mínim hi havia unes cent cinquanta persones que “no van ser identificades”.
El relat incriminatori explica que els encausats, juntament amb trenta persones més, es van concentrar a la carretera a quarts de cinc de la matinada. A les sis del matí, els agents de l’ARRO van establir un cordó policial davant una barricada instal·lada a la carretera. Va ser aleshores quan uns 150 manifestants van “escridassar” la policia per la seva acció amb expressions com ara “traïdors, deixeu la barricada, fills de puta!”. Segons el relat de l’atestat, els agents Tropic 660 i Tropic 640M van ser “escomesos” quan formaven part de la línia policial que protegia el desmantellament de la barricada, on hi havia “oli” i “punxes miquelets” per malmetre les rodes del trànsit rodat.
“Tot”, a parer també del fiscal, “amb ànim de desconèixer el principi autoritat”. La fiscalia fins i tot assegura que els van clavar “cops de puny, de peu i de genoll” que van provocar lesions en un dit a dos agents i un blau en un testicle en un tercer. Tot només recollit en l’atestat policial que signa la mateixa policia que els incrimina. La instrucció del cas va començar fins i tot amb una acusació de robatori amb força. El motiu eren els palets utilitzats per una barricada, que haurien estat manllevats d’un escorxador proper. L’empresa ni tan sols va voler entrar en el joc de denúncies i el delicte va decaure durant la instrucció.
Per aquests fets, els 9 de Lledoners ara s’enfronten a la petició de diferents penes de presó. Tot i que no hi ha cap imatge ni tampoc es recorda cap incident destacable d’aquell trasllat, llevat que un guàrdia civil va gravar un vídeo del trasllat, escarnint els presos i amb la banda sonora de la cançó de Josetxu Piperrak & the Riber Rock Band titulada O.V.N.I (Objeto Verde Nada Inteligente) i coneguda com a Son pikoletos. Un fet que va costar tres mesos de sanció al membre de l’institut armat. Ara, per una banda, el ministeri fiscal demana per a tres dels encausats 7 anys de presó per un delicte de desordres, un d’atemptat a l’autoritat i un de lesions. Als altres sis acusats, els reclama una condemna de tres anys per desordres. També una multa de 900 euros per un delicte de lesions lleus i una indemnització de 455 euros per dos dels agents i 245 pel tercer. La Generalitat acusa només tres dels encausats –els tres que considera que van tenir cos a cos amb els agents– i els demana una pena de 15 mesos de presó per desordres públics, atemptat a l’autoritat i lesions, 720 euros de multa i 719 de responsabilitat civil.
En conversa amb El Món, els acusats reivindiquen la seva innocència, i més quan dos d’ells la Guàrdia Civil els va embolicar a l’Operació Judes. “Com a mínim és curiós que la Generalitat es personi per demanar-nos responsabilitats de 15 mesos de presó per anar a una protesta que el seu Govern fomentava”, retreuen. “És un judici polític, exemple de la repressió, amb nosaltres va començar també una manera de fer saber a la població que la protesta antirepressiva seria reprimida sense embuts”, destaquen. “En el judici defensarem que nosaltres només vam expressar la nostra opinió i la nostra protesta legítima i en dos anys i mig no hauran pogut acreditar que cap de nosaltres actués amb violència o provoqués cap lesió ni impedís el trànsit de ningú o d’haver atemptat contra la pau pública”, defensen. “No hi ha cap prova, cap que actuéssim amb violència, és un judici polític, amb totes les lletres”, alerten.
