La titular del Jutjat núm. 1 de Manresa ha absolt els 9 de Lledoners per falta de proves de la seva intervenció en els altercats amb la policia que es van produir en raó del trasllat al Tribunal Suprem dels presos del procés. No s’ha demostrat la seva innocència, com ha dit algun dels advocats defensors. Senzillament no s’ha provat la seva culpabilitat. Així funciona la justícia i la presumpció d’innocència reconeguda a la Constitució. Algú s’atreviria a dir que la magistrada ho ha fet perquè combrega amb la causa independentista?
Ha estat ordenat per l’Audiència Provincial de Madrid l’ingrés a presó dels implicats en l’assalt a la llibreria Blanquerna fa vuit anys, després que el Tribunal Constitucional hagi tancat el trajecte processal del seu cas entenent que no hi transcendència constitucional en el seu recurs d’emparament. Algú diria que això significa que el tribunal és simpatitzant dels catalanistes i independentistes que hi eren al local?
Sovint es critica l’administració de justícia i la seva incapacitat per mantenir-se imparcial front les seves personals preferències o les pressions de l’entorn polític que els hi pugui ser més afí. I ben cert és que la cosmovisió que qualsevol aplicador del dret utilitza per a la seva interpretació de les normes condiciona en un sentit o altre el resultat, i és estadísticament constatable l’esbiaix més aviat conservador de la judicatura. Tanmateix, la ideologia topa al final amb la norma, i agradi o no la ideologia de la persona encausada, les sentències no en poden ser víctimes. Resultats com els que han succeït a Manresa i a Madrid impossibiliten una crítica general a la justícia, per molt que s’entesti un independentisme que hi veu l’excusa per criticar el que anomenen “el règim espanyol”. O admetem que la justícia es cega o ens alegrem d’una justícia polititzada que, de tant en tant, ens dona la raó perquè, suposadament, combrega amb les nostres idees. És el perill de creure que existeix una justícia a mida.
