Quan els valents deixen en evidència la covardia

Aquesta setmana Marta Rovira va dir que l’1-O no havia tingut “prou legitimitat” i que no va connectar amb “gran part de la població”. No entraré al fons de la qüestió. El país és ben viu políticament i les declaracions de Rovira han estat contestades amb la contundència que mereixen.

Un exemple és l’article de l’Àngels M. Castells, titulat Apunts per a una segona carta a Marta Rovira, on diu:

“Em dol pensar que la secretària general d’ERC, amb llenguatge estovat i distorsionador, passa a ser una més de les peces ensinistradores i covardes”.

Em consta que algunes persones, tot i estar d’acord amb el fons de l’article, expressaven incomoditat perquè l’Àngels feia servir la paraula “covardia”, referint-se a les declaracions de Rovira.

És cert que és una paraula dura. Però de vegades la realitat és dura i fa por. I la por de Marta Rovira és evident: por a l’Estat i, sobretot, por a una ciutadania dempeus com la de l’1-O, que no es deixa tutelar per discursos que canvien per emmotllar-se als interessos d’uns pocs. Marta Rovira és secretària general d’ERC. I ja ho deia Josep Fontana:

“Sembla difícil que unes solucions que satisfacin les demandes de canvis profunds de la nostra societat puguin venir de la gestió d’uns partits, l’interès fonamental dels quals és que tot continuï igual”.

El debat sobre si la paraula “covardia” és massa forta s’acaba quan es comparen les declaracions de Marta Rovira amb les paraules dels quatre encausats gironins per haver participat en les protestes del primer aniversari de l’1-O.

Els demanen 4 anys de presó a cada un d’ells i 62.000 € de multa. Malgrat la duresa de la petició, aquest dimarts a les portes dels jutjats, tots quatre s’han refermat en les raons que van motivar les seves accions. Ni s’han desdit, ni han demanat perdó ni s’han acovardit. I davant aquesta resposta de la gent davant la repressió, la covardia dels capitostos dels partits queda en evidència. I a qui li cogui, que es grati.

PD: Segons expliquen des del grup de suport als encausats “cap dels encausats no va ser identificat ni detingut al lloc dels fets” i denuncien que “els mètodes amb què els han relacionats amb la causa no són legítims ni legals”. Això sí que és il·legítim i no l’1-O.