El nombre de raons per les quals es pot criticar l’actual política municipal barcelonina tendeix a infinit. Quan Ada Colau va arribar a l’Ajuntament, aquest tenia un confortable superàvit. Ara és un consistori deficitari, on les despeses en pedres, boles, cartells i guixats de coloraines no amaguen, al contrari, ajuden a posar de relleu la brutícia i inseguretat dels carrers i el fet incontestable que els narcotraficants no han marxat, els okupes (carallots amb suposats missatges solidaris) han crescut com els bolets i la gent que de veritat necessita un cop de mà sempre queda una mica més enrere. Això sí, hem fet un estudi de com farcir d’aquí poc i amb places plenes d’horts urbans uns quants carrers (els del privilegi) en detriment dels del voltant (no els hi ha tocat la loteria, o no viu cap amic dels que fan el disseny?), per on continuarà passant tota la misèria inevitable de les grans metròpolis.
En un context decebedor com aquest, ja sols queda l’aventura d’intentar entrar (a treballar) des d’una població limítrof que, tot i ser de l’Àrea metropolitana, té un transport públic tan precari que fa que en arribar al punt de destí es trigui tres cops el que dura el trajecte en cotxe. Anar en bicicleta, que fora una opció quan no plou, malgrat ser jo ja quasi bé en l’edat de posar-me l’AstraZeneca, és una perillosa aventura d’assalt entre ciclistes mal educats, presses de motoristes, i fums i sorolls diversos. Vist tot això, amb un sac de paciència i una targeta de crèdit és pot anar de sud a nord de la ciutat i intentar aparcar el cotxe si encara no han tocat les 8 del matí. Després la cosa es fa complicada. Arribats als punt, surt del cotxe, recorda la matrícula, i paga en el parquímetre. Al cap d’un mes i mig, truquen a la porta, és un carter que porta una denúncia. Ara sí que l’aigua ha vessat el got. Aquest és el plec d’al·legacions que he enviat avui contra la notificació de denúncia, amb multa aparellada de 50 euros, que vaig rebre fa tres dies per una infracció que no he comés i que gràcies a haver fet el que els ecologistes dirien reprovable, puc provar. L’escric aquí per facilitar una acció semblant a qualsevol que es trobi en les mateixes circumstàncies.
Plec d’alegacions a l’ Excm. Ajuntament de Barcelona
Que formula MONTSERRAT NEBRERA, major d’edat, amb DNI i domicili als efectes de notificacions en un carrer de Barcelona, en relació als següents
Fets
1.- Que fa tres dies vaig rebre notificació certificada de denúncia per infracció de circulació (s’hi adjunta el Número d’Expedient i de Denúncia) por MANCA DE COMPROVANT HORARI en l’ús de plaça de cotxe de Zona Blava en un Carrer de la dita Ciutat Comtal.
2.- Que en la mateixa data de la infracció i a les 7:49 h. del matí, la denunciada pagà en el parquímetre que obra en el mateix carrer i número, un import d’ 1,10 Euros, que permetia l’ aparcament fins las 9:22 h.
3.- Que vaig imprimir rebut del pagament, malgrat la recomanació que es pot llegir en el mateix parquímetre de no fer-ho en ares de la conservació mediambiental.
3.- Que la notificació de denuncia fou realitzada a les 9:23.
Alegacions
1.- Com se sap, Barcelona ha vist extraordinàriament reduït el seu espai d’aparcament en raó de l’ampliació de les zones per a les terrasses i per a vianants, bicicletes i altres vehicles de circulació de difícil categorització, però de gran capacitat per fer la vida impossible precisament, i entre altres, a qui va a peu. Tothom sap, a aquestes a alçades de la gloriosa trajectòria al capdavant del consistori de la Sra. Ada Colau, que caminar per Barcelona ha esdevingut una operació d’alt risc, però en el cas de circular en cotxe, a més de l’angoixa produïda per la quantitat d’artefactes que poden aparèixer per qualsevol lloc (l’educació viària és sempre una assignatura pendent), és també costosíssima. Els més desafavorits, sense capacitat per modernitzar el seu vehicle, ja no poden entrar a Barcelona, i els que sí tenim un cotxe mínimament tolerable per a les exigències normatives, veiem com la mobilitat es fa pesada, demorada, cau de contaminació, degut als nombrosos bloquejos. I caríssima. Suposo que la voluntat és expulsar el vehicle de la ciutat, però qui ha fet aquest plantejament no ha pensat ni en la velocitat d’implementació de les mesures, ni en les alternatives pels que venen d’altres poblacions, ni en els efectes colaterals per a la vida comercial i d’oci d’una ciutat que ha trigat vint anys en acabar les obres d’una (lletja) Plaça de Lesseps i va camí d’emprar altre tant en acabar la de les Glòries, ja veurem si amb idèntica sensibilitat estètica.
En un estrafolari i delirant context com el de la mobilitat a Barcelona, és del tot injust que l’Ajuntament utilitzi la zona blava, no per a aconseguir un ús racional i solidàriament distribuït de l’espai públic, ans per a la persecució econòmica de la ciutadania. Que una denúncia es posi el minut següent a aquell en què s’acaba el termini vol dir que no deixa ni el marge que en un aparcament privat (avui tan car com el del carrer) permet arribar al vehicle per enretirar-lo. Ni un minut de marge?
2.- Els parquímetres ens recorden, quan hem introduït l’import que calculem haver d’utilitzar, que no cal imprimir el rebut i que d’aquesta manera contribuïm a la millora del medi ambient. Com sempre, aquesta millora mediambiental consisteix en un esforç suplementari per a la gent que cada dia ha de treballar en condicions laborals més precàries, i a la que se li demana que no compri envasos de plàstic, recicli encara que la major part dels embolcalls de productes ho facin quasi impossible, i que mengi sà i ecològic, malgrat el cost afegit que sempre suposa. Si a més, en la consciència de la necessitat d’un esforç per part de tothom, no imprimeix el rebut en un cas com aquest, quina prova té del pagament? Quin diabòlic recorregut bancari ha d’afegir a la seva ja complicada vida laboral? (estic parlant sempre de gent que treballa, no de la colla de paràsits que els que treballem estem pagant des de sempre, molts dels quals ara tenen càrrecs de representació/assessorament/intermediació, etc. municipal). I això en el cas de que s’hagi pagat, com en aquest cas, amb tarja de crèdit, perquè si és amb diners (opció que en molts casos no hi és, el que fa pensar si l’ajuntament creu que és obligació disposar d’una tarja), aleshores, la prova és impossible. I tenint en compte la posició de superioritat de l’Administració (la seva paraula val més que la nostra) envers l’administrat, significa que la possibilitat d’evitar pagar els 50 euros esdevé nul·la.
En aquest cas jo tinc el comprovant del pagament, m’hi he estalviat una cita prèvia amb el meu “assessor”, o uns mails amb la meva entitat bancària, la qual cosa m’obliga a recomanar a tota la gent que conec de no deixar d’imprimir el rebut, digui el que digui la maquineta!
3.- El servei tecnològic que ha utilitzat l’ajuntament no funciona si diu que no s’ha pagat quan s’ha fet. Si es paga i la màquina no permet al vigilant tenir-ne constància, potser caldria esbrinar la responsabilitat de qui va contractar un servei tan inútil. I si és el personal qui ha comés l’error, aquest és de tal abast, que la mediatament responsable és l’autoritat pública (“culpa in eligendo”), per la qual cosa anuncio que em reservo EVENTUAL ACCIÓ DE RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L’ADMINISTRACIÓ a la llum del que disposen les Lleis 39/2015 del procediment administratiu comú de les Administracions Públiques, i 40/2015 de Règim del Sector Públic, contra la persona de l’alcaldessa de Barcelona, a qui considero directament responsable del model de mobilitat de Barcelona, de les derivades que aquest té sobre el cost per als usuaris de la via pública i dels inconvenients econòmics que genera sobre individus concrets, com el cas de la denunciada, quan es produeixen anomalies en els serveis que generen pèrdues dineràries i/o de temps.
Per tot plegat, i tot adjuntant el Comprovant Horari, d’aquest Ajuntament SOLICITO deixar sense efecte la notificació de denúncia per infracció de circulació que es referencia al començament d’aquest escrit, signant aquest escrit a Barcelona, el 12 d’abril de 2021.
3 
