En unes setmanes els principals partits independentistes hauran de decidir i posar a disposició de la societat les noves orientacions estratègiques que han de determinar el futur de la política d’aquest país. En aquest sentit, tant ERC com JxCat o la CUP han de tenir clar com plantegen dues orientacions que estan connectades, però són molt diferents. D’una banda, els partits de país hauran d’explicar de quina manera s’arriba a la independència, com s’ho faran per recuperar l’impuls social dels anys del procés i quins són els errors que es van cometre i com es corregiran en el futur. De l’altra, ens hauran d’exposar com esperen guanyar i governar les institucions catalanes, entenent -ara que ho tenim clar- que l’autonomia no és una protorepública i que els ajuntaments, per ara, només s’han fet servir de forma estètica.
Ambdues estratègies són molt importants, però no són la mateixa cosa. Governar les institucions disponibles és un deure de qualsevol que es presenti a unes eleccions. La Generalitat i l’administració local gestionen recursos i influeixen sobre la vida quotidiana de la ciutadania, a més de projectar una acció simbòlica determinant. No és el mateix, per exemple, que el president de la Generalitat i l’alcalde de Barcelona retin vassallatge a Felip de Borbó que, per contra, s’ho estalviïn. Entre d’altres raons perquè aquest gest està molt lluny de governar per a tothom, tenint en compte que és contrari al catalanisme, el republicanisme i l’esquerra en general. Però, en canvi, lluitar els recursos públics per millorar els serveis sí que forma part de l’exigència ciutadana a tots els partits, en especial els que aspiren a l’emancipació política del país.
A partir d’aquí s’ha d’explicar la política de pactes, tant a Madrid com a l’últim municipi de Catalunya. I, sobretot, denunciar-los quan no es compleixen. En cas contrari, tots els partits independentistes actuals hauran caigut en la satel·lització definitiva respecte a l’esquerra espanyola. I, per tant, l’obligació de la ciutadania serà substituir-los.
