Es tanca una setmana laboral –justament la que ha seguit al Primer de Maig– amb milers de treballadors catalans fent una gimcana per arribar a la feina per una greu avaria a Rodalies que pot allargar-se un mes. Diuen Adif i Renfe que tot és culpa d’un llamp. Diu el Meteocat que no troba el llamp per enlloc. I diu el govern català que ha obert un expedient a Renfe –però que no té competències per sancionar-la– i que li farà pagar a l’Estat la factura de reforçar el servei d’autobusos de Vilanova a Barcelona mentre durin els problemes. Serà bo de veure com se li cobra aquesta factura a un govern –l’espanyol– que ni tan sols executa les inversions pressupostades a Catalunya.
L’endemà del Gran Desastre, la Generalitat va cridar capítol els responsables de Renfe i Adif. S’hi van presentar la directora de Rodalies, Mayte Castillo, i Alfonso Ruiz, que té el bonic càrrec, dins d’Adif, de “subdirector d’Operacions Nord-Est”, que és com anomenen la zona del seu mapa mental on ubiquen Catalunya. Després de la reunió a la qual es va veure obligat a comparèixer, Ruiz va haver de passar un últim tràmit: respondre a les preguntes dels periodistes en una connexió en directe que va retransmetre el canal 3/24. Així va ser com els ciutadans del Nord-Est –molts dels quals estan sense tren– el van veure petar-se de riure amb brometes que no es van copsar mentre esperava que s’acabés d’organitzar la rotllana de càmeres i micròfons que l’envoltaven. Una de les coses que li van preguntar va ser si l’avaria podia respondre a la falta d’inversió crònica d’Adif a Catalunya. Ell es va agafar a la tesi del llamp com a un clau roent i va etzibar: “Aquesta avaria no es deu a això que ha dit vostè”. I se’n va anar amb el nas enlaire, com havia arribat, cansat que uns i altres el molestessin amb ximpleries.
Tot aquest menyspreu activa immediatament el record de la gran mobilització ciutadana de l’any 2007 per reclamar millors infraestructures. L’Estatut impulsat per Pasqual Maragall estava aprovat –després de ser retallat amb el ribot del Congrés– i esperant la gran tisorada al TC. Governaven Zapatero i Montilla. I es començava a gestar el que seria propulsat de forma definitiva per la consulta d’Arenys de Munt, el setembre del 2009, i la sentència contra l’Estatut, el juny del 2010. Se’n diu independentisme massiu, i no ha deixat d’existir, tot i haver perdut el nord.
El tren de la gran protesta per la manca d’inversió, que va ser la primera pedra de la desconnexió d’Espanya, va passar el 2007. El desastre en les infraestructures continua i la desconnexió no s’ha revertit. Però els habitants desconnectats del Nord-Est no veuen ningú al volant de la locomotora que els havia de treure d’on eren.
5
