A l’estat nord-americà de Texas s’estan escalfant les coses amb la immigració, i molt. El protagonista principal es diu Greg Abbot, és el governador de l’estat en qüestió i pertany a l’ala més dretana del partit republicà. Des de fa un parell de setmanes, està mantenint un pols amb el president Joe Biden, i res no indica que l’hagi de perdre. El conflicte potser no portarà a la secessió de Texas (un dels territoris amb més personalitat dins dels Estats Units), però està tensant la corda fins a extrems inimaginables fa poc.
El litigi parteix de la realitat migratòria. Texas té una llarga frontera amb Mèxic, amb més de 3.000 km que segueixen el curs del Río Grande. És la ratlla per on passen més immigrants, bàsicament llatino-americans. Des que Biden ocupa la Casa Blanca, es calcula que han salvat el riu uns 5 milions de persones; l’onada ha estat provocada per una forta demanda de mà d’obra barata, i una certa política de màniga ampla per part de les autoritats federals. Els anomenats wetbacks o mojados (perquè travessen nedant), un cop són a l’altra banda del riu, hi resten i només reben una citació judicial. Poden romandre als Estats Units fins que els criden per torn, en una llista d’espera que ja supera els 3 milions de candidats.
Tot plegat ha fet que la qüestió migratòria es converteixi en un dels temes estrella de la política texana. I el governador Abbot, secundat per Donald Trump, ha acusat Washington d’obrir “via lliure als càrtels mexicans que passen gent il·legalment i la sotmeten a grans perills”. Fa uns mesos, Texas va decidir passar a l’acció i van començar a erigir una reixa amb filats de ferro i unes temibles punxes o ganivetes tallants. També estan debatent una llei que convertirà la immigració indocumentada en un crim d’estat, i estan impedint als agents federals que accedeixin a les ribes del riu, vigilades per tropes de Texas -que té el seu propi exèrcit.
Fa uns dies, la situació es va enverinar molt quan una mare jove i els seus dos fills menuts van morir ofegats al Río Grande, davant la població d’Eagle Pass. Els federals van dir que era culpa dels texans, atès que els havien barrat el pas i no havien pogut rescatar les víctimes; els altres van al·legar que ja tenien constància de les tres morts quan va arribar la guàrdia de fronteres, la qual, per tant, no hauria pogut fer res. A pesar d’uns fets tan lamentables, ningú no ha baixat del burro; el govern federal amenaça amb una intervenció armada, i els texans han rebut el suport de 25 estats americans, alguns dels quals hi han enviat les seves milícies per engruixir la tropa local.
Greg Abbot, doncs, s’ha mostrat ben tossut i no ha donat el seu braç a tòrcer; “Texas no es rendirà”, ha declarat. A més del recolzament dels seus electors, compta amb la tradició d’un estat ben particular. Texas es va separar de Mèxic al segle XIX, arran d’una guerra que provocada pels colons anglòfons i que va ser mitificada amb la resistència del fortí del Àlamo. Durant uns anys es va constituir en una república independent, i no es va incorporar als Estats Units fins al 1845, amb una constitució pròpia que destaca que és “un estat lliure i independent”. Poc després va formar part dels estats rebels que es van escindir en la Confederació sudista. Té tot el sentit, doncs, que Texas encara preservi una forta identitat, i que els seus habitants s’enorgulleixin de l’estel solitari que llueix a la bandera i que s’esmenta a l’himne oficial.
Abbot ha sabut conjugar tots aquests elements, ha batejat la seva campanya contra la immigració com l’Operació estel solitari, i ha carregat contra el president demòcrata a pocs mesos de les eleccions. De passada, no ha deixat de recordar que Trump havia estat molt estricte amb el tema, fins i tot erigint un mur faraònic que va romandre inacabat, que s’ha revelat del tot inefectiu, i que a més pràcticament no discorre per Texas. Però tant és, el mur mental està resultant molt més útil per escalfar la campanya de les presidencials. Per a Biden, sembla complicat guanyar aquest matx, perquè si no actua decisivament serà acusat de tou, i en canvi si pren mesures de força, pot acabar provocant una batussa de proporcions imprevisibles.
