Solucions

Realment hi ha una impossibilitat jurídica per a pactar un referèndum o per a canviar la Constitució?

Si fem un exercici d’empatia no cap a la posició de l’Estat espanyol, sinó en la posició d’un possible mediador, entendrem per on poden anar actualment algunes converses. “La Vanguardia” apuntava fa poc el seu càlcul, que era una solució de consens que passava per un pacte fiscal. Ho concloïa després de conjugar impossibilitats jurídiques, limitacions polítiques i enquestes realitzades: la “via del mig” era un pacte fiscal, i no n’hi hauria cap altra. La qual cosa ens portaria just al moment anterior de la reunió Mas-Rajoy, després de la qual CDC va començar a deixar estar el tradicional pactisme i a preparar l’escenari del 9N. Abans teníem la sentència contra l’Estatut, les manifestacions, les provocacions del PP i la creixent demanda catalana de noves vies. Certament, el “no” de Rajoy va suposar un canvi de paradigma.  

Qualsevol persona, mediadora o no, hauria de saber que és molt difícil tornar a aquell punt un cop ha succeït tot el que ha succeït fins ara: resumint, que Catalunya s’ha autodeterminat. Legalment, no legalment, bé, malament, amb reconeixement, sense, deixdem-ho de banda per un moment: Catalunya va assumir la via unilateral (i de fet n’està pagant les conseqüències), i ho va fer després de demanar diverses vegades la possibilitat d’un referèndum pactat amb Madrid. “Ni quiero, ni puedo”, va ser la resposta de Rajoy. Dubto que Pedro Sánchez pugui dir res de diferent, ni ara ni mai. I d’aquí venen els càlculs de “La Vanguardia”: què es pot fer quan el govern de l’Estat, jurídicament, no pot plantejar-se ni referèndums ni canvis constitucionals?  

L’hipotètic mediador, abans de res, hauria d’assegurar-se que això és així: realment hi ha una impossibilitat jurídica per a pactar un referèndum o per a canviar la Constitució (en termes plurinacionals, federals, confederals, bla bla bla)? La resposta a la segona pregunta és que l’impediment és polític: no podem imaginar cap canvi constitucional si no hi concorre el PP com a mínim, i això no succeirà. D’acord. Via morta, el reformisme espanyol queda descartat. Anem a la primera: podria posar-s’hi una mica d’imaginació i acollir-se als tractats i convenis internacionals signats per Espanya, on s’inclou aquest dret? Sí, sí que es podria. Però el que deu al·legar Sánchez (llegeixi’s Rajoy) és que el TC tombaria immediatament la convocatòria, atesa la interpretació carca/positivista que sempre serveix d’excusa per a aturar la màquina de pensar a Espanya. “Això no es pot fer”, diria l’àrbitre. A banda que també caldria tenir en compte el boicot que hi faria el PP i bona part de la societat espanyola (partits, mitjans, institucions). “Ni quiero, ni puedo”, que diria Rajoy (llegeixi’s Sánchez) i per tant anem a allò possible. D’acord, fem l’exercici: què diria Maragall, en aquesta situació? I si tornem a la reforma de l’Estatut votada pels ciutadans i retallada pel TC? Doncs també impossible, “no puedo”, etcètera, ja que el TC no podria anar contra la seva pròpìa doctrina. A no ser que…  

A no ser que només es centrés el debat, com va plantejar Mas després de la sentència contra l’Estatut, en un pacte fiscal. Senyors, ja som al cap del carrer, game over, rien ne va plus: un pacte fiscal que els catalans votarien, i que desinflamaria les reivindicacions independentistes sense haver de tocar cap pilar estructural de l’Estat. A més, per molt que Macià proclamés la república, al cap de tres dies es va posar a negociar una autonomia amb Madrid, oi? La política és l’art del possible i el possibilisme és l’art de les realitats, i d’on no n’hi ha no en pot rajar. O ho agafes o ho deixes, però per a tota la resta “no puedo”, ni que volgués. I fins aquí allò a on pot arribar una taula de negociació avui dia, atesa la valentia, la imaginació i les autolimitacions que hi posa el govern de l’Estat (amb el vist-i-plau dels seus socis i també dels tribunals). Si al damunt es pot canviar l’interlocutor de la taula, prescindir de Waterloo i, si es pot, posar el mateix Salvador Illa a l’altra banda, doncs oli en un llum. Assumpte resolt. “Soluciones”.  

Jo això ho he entès: aquest és el recorregut que té Espanya ara mateix. Però tinc una mala notícia: el problema és crònic i s’ha cronificat, i a l’hipotètic mediador no li agrada un resultat cronificat. Justament aquesta manca d’imaginació i de valentia, que no és nova, és la que ve arrossegant el conflicte des de fa 300 anys (amb l’excepció de l’any 78, on va arribar a semblar que tot era possible tot i que ara hem demostrat que és una gàbia). Aquesta manca de visió, havent-hi casos similars arreu del món i dret internacional aplicable, em sembla un veritable drama. Però és que tinc una altra mala notícia: a Europa també hi ha tribunals, i aquests tribunals també tenen ganes (i el deure) de resoldre el pollastre espanyol. Poden fer-ho anul·lant sentències, però també dictant doctrina jurídica sobre el fons de l’assumpte que és el dret d’autodeterminació o bé, com a mínim, si la unilateralitat és o no és (ha de ser o no ha de ser) delicte. Quan algú invoqui el “no puedo”, que tingui en compte el dret europeu i la jurisprudència que s’aplicarà en breu per a aquest cas, que em temo que vindrà a dir que convocar una consulta no autoritzada no ha de comportar penes de presó (i que cal escoltar una mica els dictàmens de la ONU).   

Per tant, o Espanya aconsegueix trobar la via imaginativa per a reformar la seva Constitució o el seu funcionament democràtic, o la cabra catalana tornarà tard o d’hora a tirar “al monte” (esperem que amb més eficàcia que fins ara, i amb major contundència democràtica). Vostès mateixos, game over, rien ne va plus. Potser l’independentisme s’ha vist atrapat en les seves contradiccions i limitacions, cert, però potser Espanya té encara molt menys temps per moure’s. I moltes menys caselles. Dit d’una altra manera: el “no puedo” pot derivar amb tota probabilitat en un “doncs ho sento, si no pots no és el nostre problema”. Aquest article ve a dir que, segurament, no poden. I que no poder, que ja ho entenc, pobres, és una mala opció per a Espanya. De fet, és una condemna.   

Mentrestant, si volen oferir finançaments, benvinguts siguin. Ni l’autonomia de Macià, ni la concedida el 78 (i retirada el 2017), ni els traspassos de competències, ni els pactes fiscals assolits fins la data, ni les reformes estatutàries suposadament històriques, res de tot això no ha fet minvar l’independentisme o, com a mínim, la voluntat de votar sobre el nostre futur. Ni la desconfiança, o allò que Montilla anomenava la “creixent desafecció”. Tot això ha anat a més, i anirà a més tant si es fan pactes com si no. D’aquí la importància d’aquestes eleccions. D’aquí la necessitat, també, que l’independentisme corregeixi amb urgència la imatge que està donant. I d’aquí, ho dic un cop més, el destí tràgic d’Espanya: que no vol i que, ni que volgués, no pot.

Comentaris

    No diguis bestieses @fat boy 23/01/2021 12:07 pm
    Catalunya mai ha estat independent. En 1704 el virrei espanyol Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar, que era qui governava Catalunya, va rebutjar l'atac que una flota anglo-holandesa va fer a Barcelona. Aquesta flota rebutjada, a la qual es van incorporar catalans austriacistes, se'n va anar a Gibraltar i ho va conquistar. On els catalans van desembarcar es va dir Catalan Bay. El següent atac de 1705 per una altra flota aliada ja no va ser capaç Velasco de rebutjar-lo; Barcelona va ser ocupada i part de Catalunya per l'Arxiduc Carles d'Àustria que va regnar sobre el territori. Catalunya independent?; no facis riure.
    Guillem 21/01/2021 8:51 pm
    Quines ganes d'embolicar la troca, senyor Cabré. Li explicaré com està la situació per tal de que eviti escriure més collonades com aquesta: la República Catalana ja va ser legítimament proclamada el 27 d'octubre del 2017 (amb l'acord del Parlament de Catalunya i d'acord amb el resultat del referèndum del dia 1 del mateix mes), i declarada en suspens pel MHP Puigdemont segons després. Ara falta aixecar-ne la suspensió. La funció d'un hipotètic mediador consistiria en acordar la data de la retirada de les forces d'ocupació, delimitació de fronteres i el balanç d'actius i passius i algun detall pràctic més. Com que és improbable que el poder colonial es resigni fàcilment a perdre la mamella catalana, aquest mediador també hauria, al menys intentar, que la secessió es produeixi amb el mínim de trencadissa possible.
    No em siguis aguililla, Cabré 21/01/2021 12:25 pm
    El presumpte conflicte Catalunya-Espanya no cueja des de fa 300 anys. Es va inventar amb el també invent del nacionalisme català a mitjan el segle XIX i no va tenir massa èxit fins a la pèrdua de les últimes províncies-colònia espanyoles el 1898. Aquest és el punt de partida i no un altre.
      fat boy 22/01/2021 9:34 pm
      Perque la Bay of the Catalans a la Rock of Gibraltar es diu of the Catalans?.
      fat boy 22/01/2021 9:07 pm
      Si, igual que amb la Rock of Gibraltar.
      No comparteixo la teva opinió 21/01/2021 3:26 pm
      El punt de partida és quan els Borbons van arribar. Felip V que no va parlar un borrall de castellano en sa vida. Va necessitar varios anys i forces extrangeres per sometre als catalans, 1714. El seu descendent (o no, son familia desestructurada i de puteros) Preparao VI serà l'últim!
        Doncs informa't millor @No comparteixo la teva opinió 21/01/2021 4:28 pm
        Les corts catalanes de 1702 van jurar Felip V com a comte de Barcelona i Rei d'Espanya. El 9 d'octubre de 1705 Barcelona es va rendir a les forces de la Gran Aliança comandades per l'anglès Stanhope. Es van celebrar corts i es va substituir a Felip V per Carles III Arxiduc d'Àustria com comte de Barcelona i Rei d'Espanya (ni rastre d'independencia), sotmetent-se els catalans a l'invasor; a tota la Corona d'Arago hi havia molts partidaris d'en Carles. El territori va aguantar fins al tractat d'Utrech, en què els anglesos (i la seva flota) van abandonar Catalunya. A partir d'aquí la caiguda va ser gairebé immediata. En aquella època no existia el nacionalisme català, de manera que no va passar res de particular, excepte la creació dels Mossos d'Esquadra (liderats per l'alcalde de Valls) per perseguir els austriacistes rebels.
          fat boy 22/01/2021 11:32 pm
          Tens rao, no existia el nacionalisme catala perque erem independents i no ens calia, igual que ara ho son Canada, Australia o Nova Zelanda per mes que Sa Graciosa Majestat Britanica Elizabeth II continui sent la seva reina (igual que la de la Rock of Gibraltar). Lluitaven per mantenir les seves lleis, la seva moneda, les seves fronteres, les seves duanes, el seu exercit i la llibertat d'arrancar abans de 24 hores l'escut de Castella que el virrei espanyol havia fet posar a la seva residencia. Si aixo no es ser una nacio, ja m'explicaras. De fet el que no ha estat mai una nacio es l'estat espanyol.
          pel doctor en història i mestretites en comprensió lectora 21/01/2021 5:35 pm
          Quina part del meu escrit es contradiu amb el teu llatg sermó? il·luminans!!!
            Tot es contradiu @pel doctor en història i mestretites en comprensió lectora (suposant que siguis @No comparteixo la teva opinió) 21/01/2021 7:57 pm
            La qüestió és que lo meu no és una opinió i lo teu si. Llegeix més, aquest no és lloc per massa explicacions. Catalunya mai ha estat una nació i, per descomptat, en la Guerra de Successió d'Espanya no es va barallar per cap independència. En aquesta guerra Catalunya es va barallar al costat de l'Aragó, València, Mallorca i gran part de Castella per triar un successor a la Corona d'Espanya. Els Borbóns van ser el començament de la riquesa de Catalunya i no a l'inrevés.
            2
            26
    Sacrosanta Prostitución, atada y bien atada, de la Monarquia Bananera de ejpaÑistán, capital Ankara 21/01/2021 12:02 pm
    Permet a un Presidente com Mr. Ansar envia l'exercit a Iran, una guerra que ni ens va ni ens ve, però impedeix preguntar a tot el Poble Català què vol ser de gran? Impossible, estem a una democracia Orgànica!
    Narcís 21/01/2021 11:44 am
    Quan un estat juga amb sa majoria nacional o castellana que no pas amb la veritat, el bé, la raó i el dret .. què pot esperar ningú d'aquell ! PD: i si hi afegim cas zero a qualsevulla resolució d'ens internacionals membre dels quals n'és signant .. bona nit i tapa't !
    Luisnomeacuerdo 21/01/2021 9:10 am
    Vosotros seguid con vuestra matraca, que la próxima vez que los fascistas independentistas os salteis la ley a ver a que país os fugais. Se acabó el recreo para los golpistas lazinazis. Hora de rebuznar grocñordos.
      uno 21/01/2021 11:49 am
      Luismecagao
      Koldo Gurutze 21/01/2021 11:07 am
      Suposo que estàs fent el pallús aquí perquè no has de pagar una subscripció, oi? Amb tanta vida intel·ligent a España i a Tabèrnia segur que us n'aneu pel forat del desguàs
      fat boy 21/01/2021 9:53 am
      Hands off Gibraltar.
    Anàlisi 21/01/2021 8:58 am
    El Poc honorable Pujol va governar duran 23 anys, quan li parlavan de la independència de Catalunya sempre responia "ara no toca". El Poc honorable Miss Catalunya sempre ens deia "feu-me confiança" i ens va organitzar una costellada de 3 respostes per fer content al Cerillo, després trencà la paraula donada d'eleccions inmediates després de "la Consulta" per aconseguir la "unitat" amb xantatge, gràcies CUP per enviar-lo a la paperera de la història. El succeí un batxiller que va suspendre la DUI en segons i va fugir deixant-ho tot empantanegat. Fuigpelmón també va triar hereu (costum corruptgent que demostra en quina democràcia creuen), al pallasso Torra que només començar ja donava pistes del seu tarannà, el primer acte oficial va ser inaugurar els Jocs del Mediterrani amb el Preparao VI, al migdia va trencar per tv amb la corona i per la nit seia cufoi al costat del Borbó, va seguir fent el ridícul amb les pancartes per acabar obeint, el soci forçat amb xantatges va aconseguir una taula per parlar de TOT amb Madrit i el pallasso va tenir un atac de banyes per no ser ell el que ho va aconseguir, des del primer moment va fer tot el possible per rebentar-la cosa que a Madrit ja els anava bé, seguia presionan als socis perquè desobeissin quan ell mai arribava al final i com els socis ja estavan escaldats del personatge va decidir finiquitar la legislatura, Fuigpelmón veia que les enquestes no els eren favorables i el va renyar, el pallasso obedient mai va convocar-les, preferia el 'martiri', que Madrit el cessés i tornar a deixar-ho tot encara més empantanegat amb la pandèmia. Encara hi ha algú amb cervell propi, no adoctrinat, que cregui que els corruptes que van pujar al carro indepe quan van queda amb el cul a l'aire per molts cassos de corrupció fulgui la independència de Catalunya?
    117
    84
    Respon
      Oi noi, que ets massa vell i amb el cervell ressec com el junqueras i secta religiosa dels ercistes descalços 21/01/2021 4:46 pm
      Pujol es l'unic politic que ha perdut diners en la politica. La resta, pa sucat en oli. I per cert, anys i panys, buscant.li un deliccte, i la fiscaliq amiga no li troba rws de res. Per corrupte el Junqueras y hermanito, i per enemic de Catalunya, el Junqueras que ha regalat un GOBIERNO A ESPAÑA per liquiidar.nos i l'indultin a ell.
      32
      57
      Respon
        Si noi, 21/01/2021 5:30 pm
        Pujol va arruinar moltes families catalanes quan presidia Banca Catalana, ell no va perdre un centim. Els set fills Pujol Ferrussola van aumentar patrimoni (a Ñ i a l'estranger) mentres el papà feia de Capo di Famiglia i la Ferrussola parlava de missals andorrans. Amb 23 anys al poder coneix vergonyes d'altres polítics, per axò va sortir amb la metàfora de les branques i els nius, li tenen por i per això no l'han ni investigat. Entre bomberos y corruptos no nos pissamos las mangueras.
        64
        35
        Respon
          Ramonetes, junqueres i putetes d'erc.ferrovial 21/01/2021 6:22 pm
          Talós d'esquerra, la teva ignorancia i creencies en el Guru poc intel.ligent, un tal junqueras, et fan dir tonteries, rucades i estupidesses propies del Guru. Sapastre, posa't la sotana i a resar 3 ave.maries i dos parenostres pel teu Deu i Sant Ferrovial

Nou comentari