En un programa de la ràdio pública dues noies que xerren sense solta ni volta, imagino que fent gràcia a un cert tipus de públic, comentaven l’altre dia per a la gentil audiència l’èxit d’una d’elles amb els homes. Tot resultava més o menys normal fins que la reconeguda per l’altra com a exitosa en les arts de la seducció va comentar que la més recent d’aquestes conquestes era estèticament tan perfecte que no hauria gosat “follar-se’l”. Cal remarcar que parlava d’un home i que va emprar aquest sentit possessiu que expressa el “se’l”. Com “menjar-se” alguna cosa, però parlant d’una persona.
Proposo ara que faci un exercici qui està llegint això, sigui del sexe o orientació sexual que sigui, sempre que participi d’això que avui de manera altament ambigua es diu feminisme (ambigua, perquè en el present entre feministes es creuen acusacions mútues de no ser-ho). L’exercici és imaginar col·locar un filtre d’àudio amb què, en comptes de sentir dues noies, se sentissin dos homes parlant d’una dona amb exactament les mateixes paraules. En aquest moment no seria només jo qui parlés del tema; s’hauria format tot un escàndol per la suposada actitud masclista de qui així cosifiqués la dona. També és segur que a algú se li acudiria dir que no és el mateix, que en els homes aquestes expressions reflecteixen aquest “masclisme estructural”, fruit del patriarcat i bla bla bla. I potser no és el mateix des del punt de vista quantitatiu, però no resulta gaire convincent veure les dones imitant els comportaments masculins que diuen que critiquen. Com si el tan esmentat “empoderament” femení sols consistís a ocupar els recurrents espais de mal gust i hostilitat, ja sigui a la feina, a la taverna o al llit.
Tot plegat em sembla que aquest tipus de comentari no ens afavoreix gaire a les dones, i menys encara si pensem en el paper referent que ha de tenir un mitjà de comunicació públic. El problema, que quedi clar i pel que fa a les dites presentadores, no rau en el “follar” –que potser també, en un altre ordre de coses–, sinó en el “se’l”. I que em disculpin si creuen que amb això “me” les critico injustament.
