Sostenia Émile Cioran, a La temptació d’existir, que “certs pobles, com el rus i l’espanyol, estan tan obsessionats per si mateixos que segueixen en un únic problema: el seu desenvolupament, en tot punt singular, els obliga a replegar-se sobre el seu seguit d’anomalies, sobre el miracle o la insignificança de la seva sort”. De fet, si no fos pel nacionalisme banal actuant com a anestèsic (o al·lucinogen), ha de ser dur sentir-se espanyol. Aquest “me duele España” pronunciat per Unamuno, probablement el millor psicoanalista de la literatura castellana, seria la típica frase que un espanyol raonable, en veure el lamentable espectacle de la decadència de les seves institucions, la degradació dels seus mitjans, i persistència dels seus fantasmes, hauria d’estar repetint a la manera d’un mantra.

Un exemple sobre aquest “replegament de les anomalies” el trobem en les dues diades nacionals. La primera, el 12 d’octubre, que commemora un genocidi (disfressat, primer d’evangelització, i més recentment, de “trobada” de cultures). El segon, el 6 de desembre, commemora la legalització del franquisme (disfressat de democràcia). Lamento ofendre els constitucionalistes, tanmateix, les millors intencions no poden ocultar que la Constitució de 1978, al més pur estil Frankenstein, és conformada per un mix de la caòtica legislació franquista que conté trossos de cadàvers triats entre el més selecte dels delinqüents del cementiri: el Fuero de los Españoles (Títol I), la Ley de Sucesión en la jefatura del Estado (Títol II), la Ley Orgánica del Estado (Títols III, IV i V) o la Ley de Reforma Política, instrument per anar “de la llei a la llei” per assegurar la continuïtat entre una dictadura il·legítima i els interessos dels usurpadors de 1939, complementada amb la Llei d’Amnistia que assegurés la impunitat dels seus crims. Cal ser justos i admetre que la Constitució va introduir elements nous, interessants, democràtics i socials, especialment pel que fa a drets fonamentals o un títol inèdit (el VIIIè, sobre organització territorial), tanmateix, a mesura que el carrer va fer passes enrere, i els nets franquistes van anar recuperant el control de les institucions i el quasi monopoli del relat, van convertir tot plegat en paper mullat, en una farsa jurídica, en una caricatura.

La celebració del dia de la Constitució, aquest passat dimarts, va mantenir el seu to de funeral amb música de rèquiem i exhibició d’uniformes, gomina i naftalina. També va ser mala sort que aquell mateix dia el Regne Unit va donar llum verda al procés judicial contra l’emèrit i que, a sobre, el Marroc eliminés als penals la roja. Almenys aquest cop cap paracaigudista va xocar contra cap fanal. Tanmateix, i vist desapassionadament, i més enllà del conflicte Espanya-Catalunya, mitjançant el qual les pròpies institucions s’han anat carregant els elements democràtics de l’experiment del 78, o en què amb la ‘rojigualda’ com a bena als ulls els espanyols han assistit a l’autocop d’Estat del 155 (que crea el perillós precedent que qualsevol canvi significatiu implicarà un Dret Penal de l’Enemic o Feindstrafrecht segons la teorització de Günter Jackobs), el futur de la democràcia espanyola sembla més aviat galdós.

En aquestes circumstàncies, resulta sorprenent la capacitat d’autoengany que mostra una part del nacionalisme català. ERC fa ridículs esforços per fer veure que és possible tornar a encabir la pasta del dentifrici del tub que va esclatar durant la dècada passada. Malgrat l’evidència que Madrid ha apostat decididament per l’esterilització forçada de l’autonomia, avui un veritable decorat de cartó pedra que amaga el buit més absolut, certa classe política creu possible una taula de diàleg (o una negociació) amb un Estat que ha involucionat sense aturador. És més, en el control dels mitjans de comunicació públics, en aliança amb els decadents mitjans manegats per l’espectre de l’antiga burgesia col·laboracionista, pretenen fer creure que una entesa és possible. Com si no fos en la naturalesa hispànica la voluntat inquisitorial i uniformista que destacava fascinava el mateix Cioran, aquell intel·lectual romanès del segle passat que es va convertir a la fe de la francofonia. Qualsevol observador amb una mínima capacitat d’analitzar objectivament sap perfectament que la reforma de la sedició constitueix la típica maniobra de distracció que busca satisfer la pressió europea, mentre es planteja endurir el tracte a la dissidència mitjançant una hàbil tergiversació conceptual. I, de fet, com assenyalava el jurista Josep Costa, els “desordres públics agreujats”, de redacció deliberadament confusa, atien una àmplia interpretació subjectiva en mans d’una magistratura constituïda com una mena de forces armades destinades a aplicar l’article 2, aquell text redactat des de la capitania general i enviat a correcuita als redactors de la Constitució.

Certament, l’estratègia de la desmobilització, elaborada des de bona part de l’establishment polític català (i, cada vegada més clar, també d’algunes entitats civils espantades pel component revolucionari de l’independentisme), està servint per a això, per a la recuperació del petit poder local, i el retorn a la pulsió neoliberal d’ERC, així com també dels sectors més postconvergents de Junts. Una estratègia que sembla donar els seus fruits, si més no des de la immediatesa, malgrat que no hi ha manera de fer tornar la pasta del dentifrici a un tub del tot esberlat.

L’autonomia no existeix. Tampoc existia en els anys previs al Primer d’Octubre. Tampoc abans de la redacció de l’Estatut disminuït de 2006. La recuperació per part del postfranquisme de múltiples matisos, del control de l’Estat a partir de les lleis de bases, de la recuperació del discurs catalanofòbic, de la creació d’instruments com Ciutadans o Vox demostra que no hi ha futur per a Catalunya dins d’Espanya. És per això que l’independentisme és l’única alternativa raonable, no només per a la supervivència de la nació catalana, sinó també per a la democràcia o qualsevol component de liberalisme necessari per viure confortablement. El problema, cada vegada més evident, és que bona part d’una classe política autòctona ja amortitzada del tot, s’ha anat amarant d’aquesta cultura política tòxica que fa bona l’anàlisi de Cioran. Perquè també aquí ens hem anat acostumant a aquest “replegament sobre les pròpies anomalies, sobre el miracle o la insignificança de la pròpia sort”. I val més que anem sortint d’aquesta roda de hàmster que representa una autonomia sense futur.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Xurriaca Pallaresa a desembre 09, 2022 | 21:48
    Xurriaca Pallaresa desembre 09, 2022 | 21:48
    Totalment d'acord amb tot, menys amb el matís sobre els postconvergents. Pensi un moment, tan sols els que vàrem sofrir l'infàmia Franquista a Catalunya, amb un cert nivell d'informació, podíem tenir la fortalesa del pas a pas, sense defallir i sense cap mena de claudicació conceptual. Vostè creu que la independència del nostre País, es pot posar en mans dels que sempre s'han deixat subjugar per les fal·làcies de la tristament derrotada esquerra espanyola, sense convertir-se una vegada més, en els catalans derrotats de sempre?
    21
    Icona de dislike al comentari de: Xurriaca Pallaresa a desembre 09, 2022 | 21:48 18
    Respon
  2. Icona del comentari de: Lagrimitas a desembre 09, 2022 | 22:10
    Lagrimitas desembre 09, 2022 | 22:10
    Entonces cuál es el plan?
    10
    Icona de dislike al comentari de: Lagrimitas a desembre 09, 2022 | 22:10 10
    Respon
    • Icona del comentari de: Roger de Sarria a desembre 11, 2022 | 09:09
      Roger de Sarria desembre 11, 2022 | 09:09
      Primer tenir ho ben claret
  3. Icona del comentari de: Baldrick a desembre 09, 2022 | 22:28
    Baldrick desembre 09, 2022 | 22:28
    l’independentisme és l’única alternativa raonable, no només per a la supervivència de la nació catalana, sinó també per a la democràcia. Ben dit! No té volta de full.
  4. Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell a desembre 09, 2022 | 22:55
    Pere Llimonera i Citronell desembre 09, 2022 | 22:55
    Hola Gonzalo, el plan és proclamar la independencia en el parlament elegido democraticamente y por mayoria absoluta.
    15
    Icona de dislike al comentari de: Pere Llimonera i Citronell a desembre 09, 2022 | 22:55 10
    Respon
    • Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell (irreverente y rebelde Demócrata desde la cuna casi, espejo del Estado de Derecho, azote de supremacistas, castigo de separatas y pluma contra sectarios, totalitarios e intolerantes) a desembre 11, 2022 | 17:24
      Pere Llimonera i Citronell (irreverente y rebelde Demócrata desde la cuna casi, espejo del Estado de Derecho, azote de supremacistas, castigo de separatas y pluma contra sectarios, totalitarios e intolerantes) desembre 11, 2022 | 17:24
      Te equivocas, TRoLL separata supremata Usurpa Nombres, el plan es meter en el TRuLL0 a los G0LPistas que se salten la Ley, la Constitución y el Estado de Derecho; y a los TRoLLs infepenfencieros que que N0 paran de suplantar a otros comentaristas para comentar B0badas de FaLSa Bandera... Apa, Siau, TRoLL-ete!
      • Icona del comentari de: Gonzalo a desembre 11, 2022 | 18:51
        Gonzalo desembre 11, 2022 | 18:51
        Si se proclama la independencia en el parlament, elegido democraticamente y por mayoria absoluta, podeis ocupar militarmente Cataluña si quereis, pero ya habreis perdido.
  5. Icona del comentari de: Josep Castelltort a desembre 09, 2022 | 23:01
    Josep Castelltort desembre 09, 2022 | 23:01
    Totalment d'acord. Un afegit: algú o altre a d'obrir i tancar les portes i els llums a Catalunya, però la política possible de l'autonomia catalana no resol cap dels problemes importants ni els pot resoldre. De fet, tots els problemes de fons es van agreujant. Ho sabem tots, però fem com si no ens n'enrecordessim.
  6. Icona del comentari de: Luisnomeacuerdo a desembre 09, 2022 | 23:12
    Luisnomeacuerdo desembre 09, 2022 | 23:12
    Lovox is comming. Ataos los machos los fascistas independentistas, y todo gracias a vosotros.
    • Icona del comentari de: el cid de campelles a desembre 10, 2022 | 16:39
      el cid de campelles desembre 10, 2022 | 16:39
      El fascismo va ligado a la historia de ustedes los españoles.
  7. Icona del comentari de: Luisnomeacuerdo a desembre 09, 2022 | 23:28
    Luisnomeacuerdo desembre 09, 2022 | 23:28
    Me se orvidaba Javier, no pierdas de vista el artículo 8.1 de la Constitución, que con gran afecto habéis celebrado los fascistas independentistas de la asociación de nazis cabreados esta semana. Que memoria la mía.
    • Icona del comentari de: Pere LLimonera i Citronell a desembre 10, 2022 | 10:54
      Pere LLimonera i Citronell desembre 10, 2022 | 10:54
      yo no la he votado.
  8. Icona del comentari de: Veterà antifranquista. a desembre 10, 2022 | 06:24
    Veterà antifranquista. desembre 10, 2022 | 06:24
    Aixó ja ho sabem des del primer moment, però n'hi va haver molts que, encegats per la mort del dictador i l'esperança d'un futur millor, no van voler veure el parany. La tan lloada transició modèlica fou el narcótic emprat. Quan se'n van adonar tornaven a ser presoners de la dictadura i, a més, havien perdut el recolzament dels que, en adonar-nos del parany, el vam refusar i forem bescantats. Diuen que no s'ha de perdre mai l'esperança, però la que jo conservo és mínima.
  9. Icona del comentari de: Narcís a desembre 10, 2022 | 11:20
    Narcís desembre 10, 2022 | 11:20
    Ni més, més; ni menys, menys ! Així és, Catalunya no té futur dins d' espanya, pitjor, llur futur n' és ben negre .. i si encara no ho és prou, és per la resistència i resiliència del seu poble, poble català ! PD : qui, a hores d' ara, pot negar-ho ?
    15
    Icona de dislike al comentari de: Narcís a desembre 10, 2022 | 11:20 15
    Respon
  10. Icona del comentari de: Jm a desembre 10, 2022 | 13:25
    Jm desembre 10, 2022 | 13:25
    Les autonomies són -tal com ho és el “Gobierno de España”- un instrument de l’Estat que tenen la funció de blanquejar el règim del 7, fet pels franquistes i feixistes i militars, blanquerjar-ho als ulls de les democràcies occidentals. Tothom ho sap i ningú té cap intenció de liquidar la farsa ordida per la dictadura.
  11. Icona del comentari de: Jordi (Català i Suís) a desembre 10, 2022 | 14:39
    Jordi (Català i Suís) desembre 10, 2022 | 14:39
    Encaix impossible CAT-ESPANYA ??? L'article reflecteix el defecte genètic de totes les elits catalanes - incloses totes les esquerres (les més estúpides d'Europa): l'hispano-centrisme i la focalització en el "Franquisme" que fou simplement Feixisme recolzat per totes les Democràcies occidentals durant 40 anys. Tot plegat per tal d'amagar la Realitat que els Catalans - tots els qui tenen la llengua catalana com a pròpia - dels PPCC som una Nació amb un Territori Històric Propi i som Ocupats pels Espanyols i Francesos des de fa segles i Colonitzats per aquests Espanyols i Francesos amb l'afegitó dels Magrebins i Llatins d'Amèrica. Les elits malden per amagar la situació Colonial només pel fet d'haver de parlar la llengua dels Ocupants Espanyols i sembla que ja han convençut la majoria de Catalans que parlar Espanyol és "Normal" i "Acceptable" i no un suïcidi col.lectiu. Els Enemics dels Catalans del Sud són els Espanyols siguin els d'Espanya o els qui viuen a Casa Nostra. I això és el que volen amagar aquestes miserables elits.
  12. Icona del comentari de: Jordi (Català i Suís) a desembre 10, 2022 | 14:45
    Jordi (Català i Suís) desembre 10, 2022 | 14:45
    Setembre 1978. Decret d'Ensenyament del Català a totes les Escoles de CAT. 44 anys després els Espanyols del Sud dels PPCC (CAT, PV, Illes) (siguin Colons o Funcionaris Civils, Policials, Judicials o Militars) continuen humiliant, agredint, insultant i obligant els Catalans a parlar i a utilitzar l'Espanyol. I això sense que les elits catalanes (polítics, periodistes, "intel.lectuals", empresaris, etc) hagin MAI defensat els Catalans contra aquestes agressions. Impunitat total i permanent de la Colònia Espanyola. I amb aquesta actitud voleu fer la Independència colla de covards i aprofitats ? El Jorn que les Elits faran una Crida al Boicot Total i Permanent a la Llengua dels Espanyols, a llurs Lleis i a llurs Productes, aleshores encetareu el veritable Procés cap a la Independència que cal recordar a tothom és Fer Fora els Espanyols i no pas reunir-se amb Ells a la Fira d'Abril.
  13. Icona del comentari de: Gonzalo a desembre 11, 2022 | 23:47
    Gonzalo desembre 11, 2022 | 23:47
    Y los sueños, sueños son. Jajaja! A ver qué gilipollez escribe el año que viene el payaso este. Jajaja!
  14. Icona del comentari de: ramon catala-zeta reticulia a desembre 14, 2022 | 17:18
    ramon catala-zeta reticulia desembre 14, 2022 | 17:18
    es veritat suis a zeta reticuli 3 tambe tenim un grup d'amics del ppcc del sud, els orzaegn els diem nosaltres, i vindran pel forat de cuc 41 dies fem en 41 anys llum de distancia a fer fora a les elits espanyoles, els d'orio 2 on n'ha alguns tambe receptius a les demandes dels catalans del principat sobre tot eh als altres territoris el problema es que no n'n hiha ni deu terraquis que pensin com tu jordi suis, som 4 catalans jo de molins u de vic u de berga i u de san boi, vivint a zeta 3, com arribarem alli a 41 anys llum ja ho contare altre dia, be a orio, i a la gemela solar tau ceti, tambe tenim un grup , pro catalufo, be atent jordi suis, apunta que , pareixes una mica senil, vindrem de zeta3 pel forat de cuc, 41 anys llum en 41 dies com ja he dit, i be despres en la terra regio del principat, no se que farem dona'm una foto teua per a posarnos en contacte amb tu, a suissa, proncipat, illes o la polinesia, i t'encarregarem , el generalat del exercit on seras tu, la teua dona el teu fill, 100 zeta reticulians 20 d'orio, 40 de kaypton , i els set verges de tau ceti, estel.la gemela solar a deu anys llum, son set seres de tau ceti que no han probat xixi jajaja perque m'entenguis i son molt purs mai han tocat dertsusys, dones en idioma tau cetia, vinga suis estem en contacte telepatic es clar, hahahahahhahaha.

Respon a Jordi (Català i Suís) Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa