Una de les activitats més estratègiques i patriòtiques del rei Felipe VI, els darrers dies, ha estat una degustació d’anxoves de Santoña. Revilla, el populista, oportunista i mediàtic president de Cantàbria, ha aconseguit un dels seus somnis com a súbdit autonòmic: que Sa Majestat tasti ses anxoves. Unes quantes fotos, les dosis habituals de piloteig i salivera, la premsa monàrquica en estat d’excitació i el poble encantat de la vida per la sensibilitat gastronòmica de la monarquia, sempre amatent a la riquesa i diversitat de menges i beuratges de la terra hispana. Sembla un acudit: el rei de les anxoves i dels platós al costat del rei del fora de joc. Però estan rentant. endreçant i polint la imatge d’una monarquia propera al poble, amb el suport entusiasta de la premsa… si no monàrquica, sí rendida al que mani el que mana, que no se sap ben bé qui és.
En paral·lel, divendres organitzen un sarau autonòmic a San Millán de la Cogolla. Poca broma. Altra vegada les essències hispàniques, les ressonàncies patriòtiques. Podien fer la cimera a Montserrat o Poblet (fàcils d’aïllar de les protestes populars), o a Organyà, que hauria estat disruptiu i innovador, però han triat un dels bressols de la mitologia espanyolista. “A la cabra le tira el monte”, oi? Ja posats, Covadonga hauria estat l’escenari perfecte per a l’inici de la reconquesta contra el coronavirus.
I busquen la foto, després de la foto en mànigues de camisa amb les anxoves: el rei de les autonomies. Si pot ser, amb Urkullu i Torra. La falsa foto de la unitat, la concòrdia, el bon rotllo. Amb Felipe VI presidint-la, com si fos una mena de don Pelayo de la pàtria, lluny dels comptes de Suïssa, els embolics de faldilles, les comissions inexplicables… Han de retratar-lo, al preu que sigui, com un home d’Estat. Un rei d’Estat, que si no s’enfonsa tot l’edifici i la immensa trama d’interessos que la monarquia permet dissimular. I ha de ser a San Millán de la Cogolla, que, com vol el relat espanyolista imperial, és el bressol de la llengua castellana.
No és molt brillant, com a estratègia, però si controles el 80 o el 90% dels mitjans de comunicació d’Espanya, té possibilitats. Només fallen Urkullu i Torra, si no és que es beuen l’enteniment: la foto és perfecta. Espanya unida sense catalans ni bascos, el monarca amb els braços oberts i Pedro Sánchez enviant cartes seductores. Bona foto del futur d’Espanya, per tancar el mes de juliol i començar les vacances més estranyes dels darrers anys. Si podem viure amb mascareta, gel hidroalcohòlic i cops de colze en comptes d’abraçades i petons, Espanya és possible sense bascos ni catalans.
No és la foto que volen, però pot ser la foto que tindran. Ho veurem divendres, probablement amb Torra fora de joc i amb Urkullu, sempre finíssim en la seva estratègia, ficant cullerada sense ficar la pota. I Catalunya, com el monarca, en fora de joc. És una de les poques coses que tenim en comú: aquesta gran capacitat per al “coitus interruptus” i les maniobres d’estar per casa.
