Cap dels candidats que es presentin el 28M podrà, en l’hipotètic cas que s’ho plantegés honestament més enllà del màrqueting electoral, retornar de la nit al dia a Barcelona la seva condició de capital efectiva de Catalunya. La ciutat necessita abans un reset total, una redefinició del model urbanístic, social, cultural, econòmic, turístic, de mobilitat, que no només implica voluntat per part de l’administració local, sinó de tot l’entorn metropolità i també la Generalitat. I de l’Estat espanyol. I això no passa amb un simple canvi d’alcalde. Ni amb la promesa de no més superilles, no tramvia o no X obres. Cal alguna cosa més que antagonismes, i a hores d’ara cap candidat ofereix perspectiva. La ciutat està encallada en el debat Colau sí Colau no. Però i el model de futur més enllà d’algun eslògan?
Que Barcelona exerceixi de capital del país, i per tant de tractor de l’economia, el coneixement, la mobilitat, la cultura i tots els àmbits que vertebren un territori, exigeix una sacsejada política i conceptual per tal que la ciutat deixi de ser una segona ciutat espanyola i capital d’una comunitat autònoma qualsevol.
Ser capital no és xuclar els recursos de tot el país, sinó tenir la capacitat de generar sinergies amb tot el territori, connectar-lo i no aïllar-lo, cooperar i no competir, liderar sense trepitjar. Tenir unes infraestructures de transport prou sòlides perquè tot el territori estigui vinculat de forma justa, i que alhora cada ciutat pugui desenvolupar el seu potencial sense dependre de la gràcia de la capital. Ser capital del país no vol dir acaparar tots els centres de poder polític, científic, econòmic o cultural. Vol dir fer política amb mirada de país. I això a Barcelona fa molts anys que no passa.
Si de debò hi ha candidats que volen que Barcelona torni a ser el Cap i Casal del país han d’explicar als ciutadans el seu full de ruta a mitjà-llarg termini, perquè quatre anys és molt poc temps com per capgirar com un mitjó una ciutat que fa massa anys que viu com un actor secundari de la metròpoli madrilenya, sense capacitat d’influència ni a l’Estat ni a Europa com correspondria a la capital d’un país avançadíssim i referent en molts aspectes com és Catalunya.
7 
