De sobte, la notícia ha caigut com un llamp; l’avortament deixa de ser un acte legal als Estats Units. Més concretament, la porta ha quedat oberta perquè un conjunt d’estats (de moment una vintena, però poden ser més), il·legalitzin la interrupció de l’embaràs. Els experts ja s’ho esperaven, però no per això ha estat menor el xoc. S’han convocat manifestacions de protesta arreu, el president del país ha anunciat que mobilitzarà tots els recursos que pugui, i una part important de la societat civil s’ha arrenglerat amb ell. Mai s’havia fet un pas enrere comparable pel que fa a drets bàsics; de fet, als EUA es considerava que un cop la jurisprudència i els tribunals federals sentenciaven un avenç constitucional, ja quedava blindat i no hi havia marxa enrere. Doncs no.
Certament, un retrocés comparable es va produir amb la pena de mort, quan el mateix Tribunal Suprem va sentenciar que la pena de mort quedava suspesa a tot el país (1972), i uns anys més tard se’n va desdir en una nova sentència. El resultat va ser que la pena capital va quedar en suspens durant cinc anys, i que després es va tornar a aplicar als estats que l’havien tingut abans. Però es va tractar d’un període breu i altament polèmic, amb veredictes de majories ajustadíssimes al Suprem, i que es va basar més aviat en tecnicismes, no pas en un blindatge de principis constitucionals.
Ara ha estat diferent. La cèlebre sentència de Roe vs. Wade és de 1973, portava mig segle en vigor i era considerada un blindatge legal inexpugnable. D’altra banda, la decisió de Roe vs. Wade, que va resoldre també el Suprem, es basava en consideracions legals de molt calat, perquè interpretava que era la Constitució del país la que resguardava el dret d’una dona a decidir sobre el seu embaràs -dins dels tres primers mesos. Els estats no podien, per tant, aplicar lleis que prohibissin l’avortament a cap indret dels Estats Units. Ara ja no és així, atès que el Suprem s’ha fet enrere i permet als estats que facin lleis en contra d’aquest dret reconegut fa 50 anys. Realment el pas enrere ha estat notori.
Com és possible un retrocés així?
Hi havia alertes sobre el que podia passar, vist que feia temps que els grups pro- vida pressionaven, i havien guanyat adeptes i suports importants. D’alguna manera el pas és una herència de l’administració Trump. L’anterior president es va pronunciar sempre en contra de l’avortament, i en conèixer la sentència va declarar que aquesta havia estat “la decisió més gran a favor de la vida en una generació sencera”. I va córrer a atribuir-se el mèrit, que en aquest cas sí que li correspon força. Durant el seu mandat, va tenir l’oportunitat de substituir 3 jutges del Tribunal suprem, i els que van triar eren tots conservadors i coneguts anti-avortistes. L’anul·lació de Roe vs. Wade va comptar amb una majoria clara de magistrats, 6 a 3; un resultat que es deu a la inestimable ajuda de l’aleshores president.
Trump no estava sol, és clar, i malgrat els dubtes personals que sempre havia expressat sobre el tema, de seguida va entendre que li convenia donar suport a les reivindicacions del seu electorat natural. Grups evangèlics, associacions religioses en general i lobbies ultres feia dècades que anaven al darrere d’un canvi radical en la legislació. Els neocons de Nord-amèrica es van abocar a aconseguir aquest resultat, fins que finalment se n’han sortit. Es tracta d’una clara victòria reaccionària que no té el gust horror-kitsch de l’assalt al Capitoli, i sens dubte reforça les cartes de Trump per tornar a intentar la presidència al 2024. Tot i així, Donald Trump ha reconegut en privat que es tracta segurament d’un triomf molt més contraproduent del que sembla.
Quines són les possibles conseqüències de la recent decisió judicial? D’una banda, sens dubte, es tracta d’un cop dur als moviments de drets civils, al feminisme militant i al progressisme ianqui en general. I a primera vista, pot semblar una gran notícia per al conservadorisme. Ara bé, les enquestes ja comencen a demostrar que el tret pot sortir per la culata; de cop i volta, les opinions a favor de l’avortament han crescut fins al seu nivell més alt, i en canvi les opinions en contra han baixat al seu punt més baix en cosa de dècades. La resolució del Suprem pot reforçar, i de fet sembla que ja ho està fent, l’opinió demòcrata i d’esquerres.
El president Biden, en hores molt tristes i amb índexos de popularitat sota mínims, ha reviscolat. De sobte ell, i encara més la número dos, Kamala Harris, han rebut un regal en forma de causa sobrevinguda. En una societat tan individualista com la nord-americana, no agrada gens que les autoritats limitin els drets i llibertats dels ciutadans. Si fins ara aquesta bandera l’alçava la dreta, ara ja la pot alçar l’esquerra. En un assumpte tan privat i personal com la reproducció, ara apareixen com a intervencionistes els mateixos que reclamen el dret a portar armes, impostos mínims i una educació lliure i optativa. Això representa un problema important per a Trump, que sap de sobres que les darreres eleccions les va perdre per la defecció de la població urbana i femenina, i qui sap si amb la bomba del Suprem ha acabat de perdre l’oportunitat de tornar a la Casa Blanca.
Els estats més poblats i progressistes, com ara Nova York o Califòrnia, ja han dit que no prohibiran els avortaments. Fins i tot s’han apressat a anunciar que donarien la benvinguda a les dones que hi volguessin acudir per aquest motiu, reforçant així les opinions dels seus ciutadans. I als estats que s’apliquin les noves lleis, la majoria rurals, sudistes, religiosos i conservadors, hi haurà sens dubte un enuig important entre les dones en edat d’escollir. Un balanç que no aporta gran cosa a les expectatives de vot dels republicans. I l’assumpte pot dividir encara més el país més ric i poderós de la terra, portant-lo a extrems de confrontació encara pitjors dels actuals.
Com ja hem anat veient, l’estratègia dels republicans és apostar per l’enfrontament – agradi o no la qüestió de fons, tant és. El cas és dividir i guanyar. Ara bé, quan s’esquiva el consens de forma tan deliberada i conscient, els riscos són enormes. Es pot guanyar una batalla, però el problema és que estàs fent entrar la societat en una guerra que no era necessària. I això, tard o d’hora, s’acaba pagant.
8
1
