Vista en perspectiva històrica, la Transició es va fonamentar en equívocs. Bona part dels espanyols, realment es creien que el seu país esdevindria una democràcia, entre una por fonamentada a un cop d’Estat, amb uniformes i tancs que ho canviés tot. Bona part dels propis franquistes, probablement pensaven que Espanya seria admesa al club dels països europeus, amb una administració homologable, amb certa por, també, que els canvis acabessin amb els seus privilegis. Amb el pas dels anys els temors dels primers s’han complert a mitges, perquè el cop d’Estat s’ha produït, encara que sense uniformats ni tancs, sinó togats i tribunals, mentre que els segons, encara amb certa histèria i crispació permanent, ja des de mitjans de la dècada de 1990 han aconseguit estroncar el camí cap a la democràcia, i malgrat hi hagi governs suposadament d’esquerres, via control de l’Estat i mitjans, continuen gaudint dels seus símbols i privilegis.

Cal tenir present això per entendre què ha passat amb la presència pública i institucional del català. Entès inicialment com a una concessió, per part de l’Estat, en aquest camí vers una democràcia homologable, la involució i reacció postfranquista encapçalada per Aznar va protagonitzar un pas més aquest dimarts, en aquest llarg retrocés de les llibertats individuals i col·lectives i drets de les minories que són el que defineix les democràcies. A ningú no se li escapa que una de les obsessions de la FAES, que compleix aquest paper abans atribuït als intel·lectuals orgànics del falangisme, era fer retrocedir, vers la condició de patois al que anomenen “altres llengües cooficials” (evitant, així, anomenar-les pel seu nom, com si els fes vergonya o fàstic), a tot allò que no fos la lengua del imperio.

Tornem als equívocs en què vam fonamentar el nostre present polític. El president Pujol, el paper històric del qual encara no s’ha valorat convenientment, va fer un sincer esforç de renacionalització del país en circumstàncies extraordinàriament difícils. Val a dir, que mentre es discutia l’Estatut de Sau de 1979, la majoria dels residents a Catalunya havien nascut a fora del Principat, i el record encara viu del conflicte intern de la societat catalana durant els anys 30 (amb una CNT com a agent majoritàriament castellanitzador, i un catalanisme sovint hostil al majoritari anarcosindicalisme), el va portar a dissenyar polítiques intel·ligents i realistes. Intel·ligents, perquè la seva aposta per “un sol poble” era necessària d’acord amb un context advers, i “intel·ligent”, perquè era un dels polítics que coneixia la veritable naturalesa de l’Estat, en un context internacional on els cops d’Estat (a Grècia, a Turquia, a Amèrica Llatina) eren freqüents. En la seva política autonòmica hi havia un projecte de construcció nacional (per cert, molt ben descrit en una brillant tesi doctoral escrita per Paola LoCascio, avui una intel·lectual pròxima als Comuns hostil contra el catalanisme), on la llengua resultava cabdal. Ara bé, des del realisme més depriment, tenint en compte que Catalunya no disposava d’instruments polítics ni legals adequats, va haver de posar tots els ous a dos cistells: TV3, emergida entre l’hostilitat de l’Estat, a dreta i esquerra, i l’escola, amb una immersió fonamentada exclusivament en el voluntarisme.

Quan parlem de voluntarisme, parlem d’això: els docents, molts dels quals procedents d’arreu de l’Estat, amb una certa consciència moral i sentit del deure, van fer reciclatge de català en el seu temps lliure. La demanda de fer classes en català, tot vencent resistències dels propis polítics, i fins i tot de gent prestigiosa com Marta Mata, que semblava apostar per un model basc, provenia d’una pares conscienciats que consideraven que l’aprenentatge del català oferia oportunitats laborals, encara que també personals i d’eixamplar horitzons, i que calia incloure’l com a política sistèmica. És per això que la normalització va provenir de Santa Coloma de Gramenet, i no pas de Sarrià Sant Gervasi, on la segregació, en certa mesura, ja semblava anar-los-hi bé (i de fet, continua, tenint en compte els índexs insostenibles de segregació social). La Llei de normalització de 1983, en què s’organitzava un sistema d’immersió, teòricament ben dissenyat, seguia coix perquè, el seu punt feble, és que continuava basant-se en el voluntarisme. Si un docent es negava (i es nega a emetre el més mínim monosíl·lab en català) no passa res. I si hi havia docents com un tal Caja, que de manera oberta desafiava el Departament respecte a la llengua, sense cap mena de conseqüències, era obvi que la fabulosa immersió estaria sempre en entredit.

Atès que no hi va haver prou coratge, ni determinació, ni per descomptat cap instrument legal (cal recordar que la Constitució tracta el català, que tampoc anomena pel seu nom, com a una llengua de segona categoria, que concedeix el dret a conèixer-lo, i no pas l’obligació com sí succeeix amb l’espanyol), el sistema d’immersió sempre han estat en precari. O, millor encara, en base a certa capacitat d’autoengany, el català ha viscut la seva pròpia bombolla. Hem passat quaranta anys pensant que això era una democràcia, quan els franquistes no han pagat pels seus crims, i continuen remenant les cireres. Hem passat quaranta anys creient que teníem autonomia, quan qualsevol normativa menor estatal, o sentència d’un jutjat de tercera categoria interfereix en qualsevol llei que faci el Parlament. Hem passat quaranta anys pensant que el català estava protegit i normalitzant-se, mentre no hem volgut veure com anava perdent presència al carrer, als mitjans, a la vida quotidiana, o com era blasmat i humiliat per l’Estat, la seva classe política, els seus intel·lectuals, i sap greu dir-ho, una part substancial de la població espanyola.

I, a tot això, i entremig d’aquesta deriva d’involució, en què el franquisme continua ben viu als jutjats, l’administració, els mitjans i la política, aquest sector s’ha anat escandalitzant perquè aquell equívoc que havien creat en base a fer veure que construíem una democràcia, i que per tant, el català seria una cosa menor, de pagesots, fet servir a la vida familiar, certament va causar alarma quan es constatava que servia per a l’alta cultura, que es feia servir a les universitats, que s’escrivien tesis doctorals (com la d’un servidor, o com la de la pròpia LoCascio, llegides per la mateixa època), que es feia servir al Parlament, als aeroports, als mitjans (és majoritària ja a la premsa escrita i a la ràdio), amb una aparença de normalitat. I dic aparença, perquè en realitat, era una bombolla fonamentada en el voluntarisme. Malauradament, res sòlid es basteix des de la voluntarientat o l’esforç altruista. Calen unes institucions i unes normatives clares, i amb capacitat coercitiva, per construir un país. Està bé estimar el català, tanmateix, el que cal és fer-lo necessari, imprescindible, malgrat que això faci semblar antipàtics. 

L’obsessió de Madrid contra TV3 i contra l’escola catalana té a veure perquè eren els dos cistells on el catalanisme havia posat tots els seus ous. I és per això que, primer s’ha intervingut contra una televisió que, d’ençà el 2017 s’ha regionalitzat i esterilitzat, i contra una escola que, també sembla haver-se regionalitzat i esterilitzat. I per carregar-se el voluntariós i fràgil sistema d’immersió, els enemics del país (repeteixo, e-n-e-m-i-c-s) han fet servir els jutjats, no pas per fer una estocada, sinó, directament, per punxar la bombolla. Perquè, com indicava un informe recent, en base a tot aquest assetjament postfranquista a la llengua i el país, aquest voluntarisme sense estructura, ja fa anys que s’ha anat erosionant. El globus, la setmana passada, ja el teníem prou desinflat.

Què fer? És obvi que el català no se salvarà des del voluntarisme. La llengua no salvarà el pais, sinó que és el país el que ha de salvar la llengua. És obvi que durant les properes setmanes sentirem una inacabable lletania de parole, parole, parole, discursos bonics, declaracions polítiques brillants, compromisos retòrics, crides a la desobediència (externalitzant les responsabilitats als mestres o les direccions, com qui demana “apreteu” a qui t’envia els Mossos i els seus lletrats). Tanmateix, és obvi que res bo no passarà si la pròpia Generalitat, que va fer una declaració d’independència el 27 d’octubre de 2017 no és capaç de publicar-la al DOGC, aplicar-la i enviar tots els seus recursos (i els nostres, els col·lectius, les persones, els tractors i la nostra determinació) a defensar-les. I això vol dir, anul·lar qualsevol normativa provinent d’un Estat aliè i franquista per la via dels fets. No salvarem el català amb mots, sinó amb fets. No hauríem de parlar de desobediència, sinó d’obediència a la República. No hi ha més.

Comentaris

    Ricard Novembre 26, 2021 | 19:29
    No salvarem el català amb mots, sinó amb fets.
    LlunyDeCat Novembre 26, 2021 | 20:03
    Vaig viure aquella època finals dels 70 i principis dels 80. I sóc testimoni que les Associacions de Pares d'Alumnes de l'EGB varen pressionar els claustres de professors per tirar endavant la immersió lingüística. I els pares dels alumnes Espanyols (en dèiem Castellans) volien majoritàriament que llurs fills aprenguessin el Català i encara més "esdevinguessin així Catalans". Probablement no us ho creureu pas però això ho varen dir uns pares a un professor de Català i el pare era.. Guàrdia Civil Espanyol. Fou l'època també del Manifest dels 2'000 contra la immersió i del Cop d'en Tejero. Però la Colònia Espanyola majoritàriament volia que llurs fills esdevinguessin Catalans. Però les nostres elits ho feren molt malament i ja a finals dels 90 quan agafaves taxi al Prat o anaves a les recepcions dels hotels de 4* ja et parlaven sistemàticament en Espanyol. Us podria donar tants exemples d'aquesta degeneració a cada visita a CAT. Els responsables d'això no són pas els franquistes ni la FAES ni l'Aznar. Són les nostres miserables elits que MAI varen tenir cura de l'ús de la llengua catalana i no varen MAI fer campanyes com la els 70 En Català si us plau.
    LLARENA dPENA Novembre 26, 2021 | 20:13
    Aquesta colla d'ineptes que ens governen, no faran res per el català que els pugui representar el més mínim risca de perdre el seu modus vivendi i, sobre tot, que hagin d'anar als jutgats. Faran com en Torrente, expresident del Paralament, baixansa els pantalons diguin el que diguin a la prensa o a TV3. No es jugaran res i tampoc pendran cap risc perquè no forma part dels seus interessos personals ni de la politica dels seus partits per molt que s'omplin la boca dient el contrari.
    MHP Novembre 26, 2021 | 20:20
    Ostis Diez, quina empanada mental que portes, ¿de veritat et creus això que escrius? Espero, pel teu bé, que no.
    JordiP Novembre 26, 2021 | 22:11
    Ah, el professor Caja! És cert, quin fanàtic manipulador. Encara és viu? Ell feia i deia tot el que li donava la gana i, certament, ningú li va dir res per "saltarse la ley". A més feia la impressió de manca d'aigua i sabó. Igual només es dutxava els dias 30 de cada mes. Sortosament, mai vaig arribar a estar a prop d'ell "a tret d'olfacte". Veieu a qué porta la benevolència? Aquests enemics de Catalunya i del català sí que són verinosos, no com la gent normal, encara que a Madrit ens diguin que "odiamos todo lo español".
    Luisnomeacuerdo Novembre 26, 2021 | 23:00
    Siempre lo podréis publicar en el boe de tractoria, payaso odiador.
    EMMA Novembre 26, 2021 | 23:21
    Exacte
    OK Gal Novembre 26, 2021 | 23:47
    Fa 40 anys que se sabia que arribaríem aquí. Res de català a les empreses, res de català a les teles privades, molt poc a la pública, etc. Se sabia i quan ja era tard enlloc de la independència van voler negociar. Continuen negociant amb el gal i els genocides, ara ja és més suïcidi que genocidi.
    Capità Novembre 27, 2021 | 04:07
    Com no fem un analisi correcte de la situacio i el seu origen, les solucions proposades no serviran. I el problema es la demografia, la inmersio ha funcionat bastant be. Catalans no heu tingut fills i hem abusat de la inmigracio, aquest es el resultat.
    jatxeba Novembre 27, 2021 | 07:26
    Amén.
    Fart Novembre 27, 2021 | 10:20
    Els que en tenim més de 60 hem vist passar tot això que explica Díez. Fa 40 anys vaig estudiar a Madrid i sentia dir als "progres" espanyols allò de "pobres catalanes, tenen derecho a hablar catalana", però de cop, quan veien que es demanava que el català fos una llengua com qualsevol altra, amb presència als mitjans, etiquetatge, escoles etc, ja van considerar que "ens estàvem passant" Què ens hem cregut! Si és que ens donen un dit i ens agafem la mà! Estaven disposats a "permetre" un ús sempre secundari, de llengua familiar de poca categoria, mai un ús social ampli, ni científic o cultural. Si mireu la premsa espanyola, inclosa la que es publica aquí, comprovarem com fa setmanes que van sortint pràcticament a diari, articles posant a parir el català: ara és que segrega, ara és que impedeix el domini del castellà, ara és el terrible patiment dels castellans que viuen aquí i, pobrets, és veuen obligats a entendre'l, quan ells voldrien quelcom tan normal com viure quaranta anys aquí i exigir tota la vida que tothom canviï de llengua a les botigues ni resta de serveis. Tenim polítics de merda que només miren pel seu sucós sou. Allò de "yo estoy en política para forrarme" i la defensa de la cultura depèn de nosaltres. No us passeu al castellà! Som tan rucs que ho fem fins i tot quan som els clients! Parleu català amb els immigrants. Si no el volen arribar a aprendre mai, que se'n vagin a Extremadura a trobar feina. Si sou empresaris, no contracteu ningú que no parli català, sigui del color que sigui,que això tant hi fa. Si no lluitem nosaltres, en quatre dies ens han liquidat. A veure si entenem que no hi ha res d'innocència en un castellà que viu aquí i es nega a parlar català encara que porti vint anys vivint aquí. És una mostra de menyspreu directa i ens les deixem clavar totes. No hi ha res de casual en la legislació que procura eliminar qualsevol identitat cultural que marqui diversitats que no es deixen assimilar. Per respecte als avis que van ser insultats tantes vegades, acabada la guerra, per funcionaris que els deien allò de "hable en cristiano" amb el to més despectiu que podien. Pel futur dels fills, que quedaran assimilats a una cultura tradicionalment depredadora. Per nosaltres, que vam viure els inicis de la normalització del català amb una esperança que ara veiem ingènua. Lluitem per la nostra cultura!
      Georgiana Novembre 27, 2021 | 15:30
      Aplaudeixo el seu comentari. Ha tocat el moll de l'os. S'han adonat que amb el català no es necessita el castellà. Tenim el que no volen que tinguem identitat, cultura, història, en resum país.
      Eclestone Novembre 28, 2021 | 03:25
      Tu que ets tan espavilat intenta contractar gent que parli català, no trobes practicament a ningú. Tu que ets català, quants fills has tingut? Aqui tens el problema
        Fart Novembre 28, 2021 | 11:37
        No dic que sigui fàcil, Eclestone. Fer de resistència mai no ho és. Tampoc em considero espavilat, no sé d'on ho treus. Jo faig el que puc. No sóc empresari, però mai canvio de llengua amb els companys de feina, ni a les botigues, ni quan em venen a fer una reparació a casa. Mai. Encara que hagi de repetir quatre cops el mateix i sembli idiota. I, vés per on, sovint el mateix sud americà que havia començat tossudament en castellà, al final m'entén. He tingut dos fills. En aquest pais, tenir fills és heroic. Cap ajut, cap escola bressol gratuïta, ni permís de maternitat i paternitat comparable al de països avançats. Els pocs ajuts són per a immigrants, que com que no compten haver de pagar universitats etc, en tenen més. No sóc espavilat, noi. Però, segons tu, què hem de fer? Deixar-nos engolir i renunciar del tot? Tampoc no ho van tenir fàcil els avis, amb la guerra i el franquisme i ells no es van rendir. Pel que fa a la feina, els alumnes que han fer mínimament estudis aquí, tots el saben parlar el català. Una altra cosa és que no vulguin.
    Narcís Novembre 27, 2021 | 16:07
    Ras i curt : què pot esperar ningú d' un estat on diuen allò d ' ancha es Castilla ' i . . . es romanen tan amples ! PD : així volent ser punta d' espasa de vés a saber què ( com no sigui d' apropiar-se'n d' allò d'altri o/ i emigrar sinó pidolar ) !
    Enric Pérez Novembre 29, 2021 | 23:13
    Feia temps que no llegia un article amb tantes bejanades per paràgraf. Una llengua no sobreviu si el poble que la parla és una societat en recessió. I fa temps que la societat catalana retrocedeix per les seves pròpies misèries. No cal buscar enemics fora.
    ciutada del mon Novembre 30, 2021 | 12:31
    a veure diez cognom xarnego i castella per cert jajajajaj, n'hiha alguna cosa al mon o fora d'ell no se l'univers es molt gran que preocupi al teu cervell malalt, no se posare exemples que els hiperventilats sou molt rucs i tribals a veure, creus en la posible existencia en aquesta o altras galaxias de civilitzacions inteligents igual o mes avancades que la humana catalans inclosos jajajaja donada la inmensitat del cosmos, creus en la fi de la fam al mon, creus en la pau mundial i la fi de les injusticies al mon, de tota mena, arribarem alguna vegada a la fi del masclisme i el patriarcat i a una veritable igualtat homes i domes no a espanya nomes ni europa sino a tot arreu, inclosos paisos arabs on lapiden encara dones i gays, i lo mateix pel mon gay bisexual i trans, tal com he dit abans, com acabem amb la pandemia mundial, vacunant a tot el planeta, i despres amb la greu crisi economica i social i fins i tot laboral, en fi puc seguir amb milers de coses mes de futbol,i de tot per cert messi ha guanyat la pilota d'or jo soc cule i m'alegre, be espere resposta teua o del lluny de tot o d'algu hiperventilat mes menys mal que sou 4 i el del tambor, dels que pululen per aci, merci i a veure que penseu de tot aco i de lo que passa al univers que es molt gran, i encara que el cervelle es petit i el vostre encara mes a veure si teniu alguna resposta, fora de l'odi al vei a espanya, i a tot el mon catalans inclosos mes de la meitat som botiflers mes encara un 70 per cent si compten als d'esquerra.
    ciutada del mon Desembre 01, 2021 | 09:13
    res no responeu res es clar, el cervell vostre de m es molt molt petiton, espanya mala espanya caca, en fi res adir indepres de tot lo esmentat quina pena em doneu indepres hiperventilats, amb lo gran que es l'univers i lo petitons que sou vosaltres

Nou comentari